Guanya l’independentisme i puja l’espanyolisme

1.- A Terrassa, l’independentisme guanya i puja. El 2015, el vot independentista (Junts pel Sí i la CUP) va sumar47.076 vots. El 2017, entre ERC, Junts per Puigdemont (ai, volia dir Catalunya...) i CUP han aconseguit 50.523 vots, uns tres mil més que fa dos anys. La CUP perd la meitat dels vots, però ERC i JxCAT pugen. Si ho comparem amb el referèndum de l’1 d’octubre, en un clima de molta tensió i d’il·lusió, recordem que el «sí» va obtenir 52.837 vots. És a dir, dos mil més que el total de vot independentista el 21D. Ha tocat sostre l’independentisme a Terrassa, tot i mantenir-se com la principal tendència a la ciutat? Veurem.

 

2.- A Terrassa, l’espanyolisme puja, però no guanya. El 2015, PP i Ciudadanos van obtenir 35.035 vots. Aquest 21 de desembre, n’han tret 41.840. Un gran èxit, sens dubte. Una dada important: el PP ha perdut la meitat dels vots i no aconsegueix rendibilitzar la brutalitat del 155, com a la resta de Catalunya. Ciudadanos es converteix clarament, rotundament, en el partit espanyolista a Terrassa i a Catalunya, en un clima d’altíssima mobilització. Treure’n conclusions exagerades, però, pot portar a grans sorpreses futures...

 

3.- El bloc federalista se situa en 3a posició i a la baixa, amb trenta mil vots. La suma de PSC i de Catalunya en Comú-Podem (que vindria a ser una mena de bloc federalista amb molts matisos) se situa en tercera posició amb 29.898 vots, però perd en conjunt en perd tres mil respecte a les autonòmiques de 2015. El federalisme terrassenc, doncs, va a la baixa en un context d’altíssima participació. On han anat a parar els 2.502 vots d’Unió el 2015? Misteri...

 

4.- El PSC aguanta i millora una mica els resultats. El PSC, a Terrassa, arribava al 21D després d’una forta crisi municipal i d’haver-se situat, ja al 2010, al voltant de disset mil vots, lluny de resultats anteriors. Ha aguantat i fins i tot ha millorat una mica: ha passat de 17.692, fa dos anys, a 18.621 vots. Caldria prendre nota d’aquest èxit relatiu, fílies i fòbies al marge.

 

5.- Terrassa té tres ànimes i no dues. L’independentisme és majoritari (40,5%) a una gran distància de l’espanyolisme (33,54%) i encara més del federalisme (23’96%). Terrassa s’ha anat fent cada vegada més independentista, per una banda, i el vot espanyolista s’ha anat agrupant. Al mig queda un bloc federalista important: representa una quarta part dels votants, però tendeix a la baixa.

 

6.- Treure conclusions en clau municipal? Qui tingui ganes de manipular i d’embolicar la troca, que ho faci. No ha votat ningú, ningú, en clau terrassenca. Quan arribi el moment, ja veurem. El mapa es mou lentament, sí, però no hi ha terratrèmols.

7.- Els grans perdedors? Rajoy i el PP, sens dubte. Ciudadanos està substituint el PP i serà la tercera pota del règim borbònic, amb el PSOE agafat de la maneta fins que el vaixell s’enfonsi. El bipartidisme evoluciona cap a un tripartidisme, i caldrà veure què fan Iglesias i Podemos, atrapats per l’onada d’espanyolisme excitat...

 

8.- El gran guanyador? Hauria pogut ser Rajoy. Ha guanyat el referèndum que Puigdemont hauria acceptat i aplaudit. Un referèndum amb tres opcions: més centralisme, més autonomia (o federalisme) o independència? Si Rajoy fos un home d’Estat i no de partit, si no pensés més en el PP que en Espanya, si no tingués tanta merda per tapar, hauria fet un referèndum amb tres respostes i hauria guanyat clarament. O hauria convocat eleccions generals simultàniament amb les autonòmiques. És el gran perdedor i hauria pogut ser el gran guanyador. Tanmateix, Rajoy té encara molts números per guanyar les properes eleccions generals... excepte a Catalunya, on va camí de la marginalitat.

 

9.- El laberint independentista. L’independentisme ha repetit resultats a Catalunya, més o menys, però de moment ha tocat sostre. Ha evidenciat també el drama del partidisme, del tacticisme, de la manca d’una estratègia sòlida i d’esperit crític... Ara per ara, no té capacitat ni estratègia per esdevenir clarament majoritari: s’ha embolicat en el seu propi laberint i ha de trobar un nou guió i nous lideratges cap a la República. Això trigarà...

 

10.- I Puigdemont? El gran guanyador, el gran oportunista, el president legítim. La seva ha estat una jugada tan oportunista, com magistral, desesperada i improvisada. Ha aconseguit un èxit brillant i merescut, en una situació una mica menys brutal que els que estan o han estat a la presó.

En tot cas, per als uns i els altres, per a tots nosaltres: quan es van despertar, el laberint encara era allà...




Comentaris

envia el comentari