No vindrà d’un dia

"Fa vertigen, dijous, perquè aquelles coses que semblava que aquí no podrien passar, han passat"

Dijous fa vertigen: en tres mesos a una generació sencera ens han posat davant del mirall i hem hagut de reconèixer què volia dir de debò allò de “llibertat d’expressió”, allò de “majories”, i allò de “drets”. A una altra generació li han saltat les llàgrimes fins fer mal, perquè ha reviscut ferides profundes de feia anys, i a una tercera li haurem de tornar a explicar això de “la democràcia”.

 

Fa vertigen, dijous, perquè aquelles coses que semblava que aquí no podrien passar, han passat. Sense escrúpols, sense vergonya: fent-ne vermut i postres de diumenge. Escapçant veritats, esborrant realitats, imposant al·legories embolcallades de recursos i, sobre tot, de poder.

 

Fa vertigen, dijous, perquè ja ho sabem que un cop passen les coses, encara en poden passar de pitjors.

 

I, de fet, però, no vindrà d’un dia.

 

En un lloc de la il·lusió ens debatem entre marcs legals i socials oposats, entre la llibertat i l’opressió, entre l’Estat i la Nació. En algun lloc de la il·lusió hem tret de l’armari l’ideal de la República i l’hem volgut vestir tota bonica, però no vindrà d’un dia i no serà dijous, si divendres a les aules de primària i de secundària els nens segueixen tenint por a mostrar-se propers a les nenes, no sigui que riguin d’ells. No serà dijous, si divendres alguna dona és assassinada i el titular torna a sortir dins l’espai casual de “societat” als diaris. No serà dijous, si divendres alguna noia surt de nit, la violen, i els mesos següents els jutges la culpen per sortir, per vestir, per no patir, per no voler morir, per consentir. No serà dijous, si divendres l’anàlisi política no es fa parlant en masculí i en femení, reconeixent què hi ha de què a tot arreu.

 

No serà dijous, si divendres només es parla de vençuts i vencedors, d’escons, de pactes i d’estats de drets o de repúbliques possibles.

 

No vindrà d’un dia, si la vida no passa a ser el centre de qualsevol opció possible.

 

Per això sortim als carrers i fem diàlegs, i trobades, i ens mirem els ulls, les dones feministes. Per això de tant en tant ens animem a dir que la República, si no és feminista, no serà: davant l’abisme de qualsevol canvi sobtat, davant el vertigen de dijous, hem sortit a dir i a fer-nos costat, però totes sabem que no vindrà d’un dia. Que si no la fem nosaltres, fora dels jocs de la política del poder, no serà.




Comentaris
Narcís
Per a la nació catalana/ PPCC .. sí ens hi ve d'un dia, atès que hi ha dies i dies, i aquest dia n'és el dia més proper al focus de la llibertat, ja no pas d'una persona sinó d'una comunitat, d' un col·lectiu, d' un poble mil·lenari a ca pròpia o Catalunya, sinó on ( no tenim més cases ! ) ? PD: pel que fa a la resta o criminalitat .. ho deixo al setmanari aquell de ' El Caso ' ( aquest no n'és lloc per parlar de salvatjades o crims, siguin amb sang o silenciosos , siguin d'uns o d'altres ) !
Ja canses Patrícia
La terra és una i som homes i dones per compartir-la (El final del Patriarcat) a veure si t'assabentes d'una vegada Patrícia que aquest feminisme tronat del segle XIX ja ha passat a millor vida. Cal lluitar pels drets de tothom i denunciar quan es trepitgen aquests drets tan si s'és dona o home. Igualtat d'oportunitats per a tothom no sols per a uns (unes segons tu). Em sap greu però (i sóc dona mare de tres fills) ja canses. Canvia el discurs si us plau que no ens fas cap favor.
Dona/Home
Ni llibertat d'expressió ni drets he tingut jo com a dona sota els regidors espanyols. SI que passa de mare quan es menysprea el patiment de les generacions que ens han dut on som. SI que hem sobreviscut la barbàrie dels ocupants seculars. A casa, no acceptem la vostra magnanimitat envers els Castellans i neguem cap conflicte generacional i de gènere entre la gent catalana. Som catalans perquè ens ve de gust i arrosseguem els nostres cognoms on volem. Visca la terra lliure!!!
Carles Viñals Casado
Els espanyols volen Espanya "antes roja (o azul) que rota." No és defecte, sinó la virtut que fa que Espanya SIGUI. Nosaltres diem: "Catalunya serà cristiana, laica, de dretes, d'esquerres, àcrata, ecologista, animalista, feminista... o no serà." En conseqüència, Catalunya no ÉS, ni probablement SERÀ, mentre posem qualsevol condició, (el feminisme, per exemple), per davant d'ella.

envia el comentari