Acabar amb la dictadura espanyola

“Les eleccions de dijous imposades 'manu militari' amb els candidats catalanistes a la presó o a l'exili, són un referèndum”

La pluja de debats i tertúlies dels últims dies de campanya ha demostrat la veritat de dos fets: a) el pluralisme de la política catalana a on s'enfronten set opcions, gairebé vuit si comptem la d'Albano Dante, que no es presenta a les eleccions, cosa que assenyala la diferència qualitativa entre Espanya i Catalunya; b) el poder de la dictadura espanyola, que té còmplices fins i tot i sobretot entre els qui la pateixen a Catalunya.

 

A les tertúlies, la tònica ha estat debatre civilitzadament (en això es diferencien de les espanyoles) entre posicions molt trobades però donant per fet que el moment polític i les eleccions són circumstàncies normals. De tant en tant, però, exabruptes de baixa i probable etílica estofa com el de Soraya Sáenz de Santamaría, jactant-se que ha estat Rajoy qui ha empresonat directament els independentistes, avisen de l'absoluta anormalitat de la situació, de la seva excepcionalitat.

 

Unes eleccions en una societat sotmesa al 155, norma de plens poders dictatorials, amb diversos candidats a la presó, impedits d’expressar-se en els mitjans, censurats i represaliats si parlen, no són normals. No són ni eleccions, sinó un acte d'arbitrarietat imposat pel poder franquista, que és el que regeix a Espanya. La suspensió de la Generalitat, la destitució dels seus dirigents, la intervenció i ocupació de fet de Catalunya no són circumstàncies normals, sinó brutalment excepcionals.

 

La presència de Rajoy a Catalunya, com si anés a unes eleccions autonòmiques ordinàries quan té als seus adversaris empresonats i ostatges de la seva arbitrarietat, és una altra evidència de la hipocresia de la dreta i de la situació de dictadura espanyola en què viu Catalunya.

 

Els atacs permanents de ràbia de Borrell, els seus insults, amenaces i pedanteries només delaten la frustració i la incomoditat de participar com a principal beneficiari d'unes eleccions injustes i arbitràries. Beneficiari i còmplice de qui les ha convocat mitjançant el cop d'Estat del 155. El principal suport i aliat de l'atac franquista a Catalunya és el PSOE / PSC. Una posició que porta mals auguris al partit. No en quant a dignitat, que la té perduda, sinó en eficàcia. Serà impossible convèncer l'electorat espanyol de la sinceritat del PSOE en la seva lluita contra Rajoy i el PP quan s'ha posat al seu servei incondicional per justificar l'atropellament comès a Catalunya. Perquè aquest és el tràgic i absurd discurs del PSC (aquest tan intel·ligent) que no és contra el PP a favor de Catalunya, sinó contra Catalunya a favor del PP. Disfressar això és impossible.

 

Els altres partits unionistes, el PP, Ciutadans i la pseudoesquerra oportunista catalana de Podem i els comuns estan dins del que és previsible. No enganyen: volen perpetuar la situació colonial de Catalunya com a cambra de compensació i finançament del perpetu espoli oligàrquic i caciquil d'Espanya. Ho vaig escriure fa un mes en aquest diari: el cop d'Estat del 155 no anuncia la dictadura del PP sinó l'espanyola en el seu conjunt sobre Catalunya. És la dictadura espanyola. El PP, el PSOE, Ciutadans, Podem i els Comuns, amb diferències de matís tenen la mateixa intenció: el manteniment d'un règim autonòmic que és una farsa per impedir que Catalunya pugui desenvolupar el seu potencial com a Estat independent.

 

Al final, la dura realitat de les coses s'ha imposat i ha demostrat que, per molt que es menteixi, les eleccions de dijous imposades manu militari amb els candidats catalanistes a la presó o a l'exili, són un referèndum. El referèndum d'autodeterminació que els franquistes espanyols del 155 (especialment PP / PSOE / Ciutadans) van tractar d'evitar apallissant la gent indefensa. En aquest referèndum hi ha dos blocs: el dels partidaris de la submissió catalana a una Monarquia il·legítima imposada per un dictador i el dels partidaris d'una República independent. D'eleccions normals, res. Un atropellament pel qual s'intenta fer bo (fer-ho a base d'insultar i reprimir) un cop d'Estat en contra de les institucions legítimes de Catalunya.

 

Donades les circumstàncies, l'estratègia del bloc independentista, en fracturar-se en tres opcions diferents, no ha estat especialment hàbil. La unitat del principi va haver de mantenir-se perquè va ser ella la que va obligar al bloc franquista a llevar-se la careta i anar a la dictadura del 155 descaradament. No va poder ser probablement per aquest clima d'aclaparament, hostilitat, assetjament, prepotència i injustícia en què s'ha perpetrat aquest atropellament. Anant per separat, l'independentisme ha fet concebre esperances als unionistes, als més i els menys provocadors que, amb una mica més de pressió "normal", que aquell quedaria fora de joc.

 

Amb els seus dirigents a la presó o a l'exili, un cop comptabilitzats els seus vots per partits i després de la seva probable victòria de demà l'independentisme ha de recompondre la seva unitat sense vel·leïtat alguna de pactes amb els unionistes. Ha de restablir el govern legítim de la Generalitat, treure de la presó els presos polítics, portar del desterrament als exiliats, aixecar l'embargament del patrimoni dels represaliats i seguir endavant amb la República Catalana.

 

Ha de fer-ho perquè, si no, tot l'esforç, tota la mobilització d'aquest poble hauran estat en va, els presos es podriran a les presons i la frustració durarà generacions.

 




Comentaris
No es pot implementar la república amb menys del 50%+ 1 dels vots. No va escoltar al seu amic David fa 2 anys? No ho acceptaran internacionalment. Però si es podia i s'haurà de poder defensar la república allà on és majoritària, gairebé un 90% del territori. Després sí, negociar els serrells, tipus Viladecans o LLefià. Això o de la nació catalana no se'n parlarà mai més.
Durant molts anys ha estat molt fàcil a Catalunya parlar sobre el que haurien de fer en altres indrets en cas de conflicte. Tothom tenia solucions per al conflicte àrab-israelià per exemple. Es deia: Una terra dos estats i Jerusalem co-capital o zona internacional. Passa que quan els conflictes ens afecten no som tan imaginatius.
Carles
Dictadura espanyola feixista. Feixisme: Moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l'exaltació del nacionalisme i per l'eliminació violenta de l'oposició política i social.
terrassenc
El 21D com a referèndum: Sí=ERC+JxCat+CUP No=PP+PSC+Cs En blanc=CeC. Un sol vot de més del Sí que del No vol dir ratificació de l'1-O.
Moltbona la reflexió
Difícil la solució que proposa. No defallim!
traductor google
"posicions molt trobades" = "posiciones muy encontradas", deu dir l'original Algú rellegeix?
Narcís ( aquest estat no es mereix Catalunya .. mai cap agraïment, cap valoració, cap reconeixença i. què dir-ne, cap floreta .. que sí tota mena de mal moral/ emocional/ anímic i material, resumint-hi, de negació, anihilació i espoli! ) ( com pot ser possible ' encausar ' gent honrada/ honesta i de
Verament no n'és normal siguem homo sapiens o llegim, estudiem, ens formem, especialitzem .. pensem, reflexionem, siguem conscients àdhuc transcendentals .. cerquem la veritat, el bé, la raó i la justícia/ dret .. siguem religiosos o no, humanistes, comprensius, empàtics àdhuc d'ajut al proïsme . . llibres, toms, volums, enciclopèdies, tot plegat, cultura fora mida i bons sentiments i " hagi de sortir-s'hi amb la seva la força animal , la força bruta de baixa estofa, com guia de fer política "!
Espectador
Catalunya té que cercar aliats internacionals poderosos .i per trobar-los han de tenir qualque cosa a guanyar .La resistència , té que ser molt dura , llarga i creativa , sobre tot creativa . Han de prendre el relleu les noves generacions de líders . i no aturar -se per rés .
Fart dels que " tenen que " fer coses, no dels que " han de fer "
Jordi (Català i Suís - Brasil)
Cal un Espanyol - en Ramon Cotarelo ho és - per explicar-nos el que poquets articulistes catalans expliquen ? Quan parla de Dictadura Espanyola parla clarament de la Dictadura dels Espanyols damunt els Catalans. No parla dels "fatxes", "ultra-dreta", "dreta",... Parla dels Espanyols. Capito ? A bon entendeur, salut !
Jordi (Català i Suís - Brasil)
El repugnant François Musseau al diari suís "Le Temps" https://www.letemps.ch/monde/2017/12/19/catalans-presses-voir-fin-dune-campagne-haineuse L'article, tan repugnant com l'individu. Un altre article repugnant a Libération: http://www.liberation.fr/planete/2017/12/19/avec-le-combat-separatiste-des-familles-entieres-ne-se-parlent-plus_1617817 Aquest repugnant periodista fou el que visità CAT fa anys i només entrevistà en Boadella i els de SSiudadanus. Ho recordeu ?
ciutada del mon
res mercenari apa a cobrar per vomitar odi i bilis cap el teu pais, deu ser molt dur que una burguesia lladre ultra corrompida i amb la seu embargada i mes de dretas que franco et done unes monedes poques perque tu no ets flaubert obviament, per vomitar bilis i merda contra el teu pais pero cal menjar, i cadascu fa el que pot en el teu cas era o un trio de pallasos amb l'espot i el cucurull i l'alexandre,o be un mercenari de segona pagat per la burguesia lladre es lo que n'hi ha.
Dema
El estado de derecho I los fascistas....estos que no querian la costitucion, pero los fascistas son fascistas, I hacen de fascista dentro del estado de derecho, ..I nadie se da cuenta,...I la telaraña ya es muy grande,...gobierno, T.C., jueces, fiscales...todos fascistas, ..acomodandose dentro de españa...I nos quieren hacer creer que esto es democracia...haciendo lo suyo, porque esto es lo que vale, esto es su ley, esto es.su verdad....catalunya bajo imposicion, esclavos de los fascistas, I nad
Els vots no absolen al delinqüent
Si Cotarelo fos un intel·lectual de veritat ho sabria. No obstant això aplica la lògica de Paco Camps, ex-president de la Generalitat de València: "...un cop comptabilitzats els seus vots per partits i després de la seva probable victòria de demà l'independentisme...". Passi el que passi a les urnes pot ser que Rull, Turull, Mundó, etc tornin al balneari d'Estremera. Ni Cotarelo ni Puigdemont entenen lo de la separació de poders.
Miquel
Espanya no es pas una democracia, la justicia está lligada als partits politics com Ppsoes de torn, per tant dictadura pura I dura i amb una corrupció desproporcionada
Espanya és una democràcia de les bones
Ara ha perdut imatge al món pel mal comportament i pèssima actuació del secessionisme català. Però s'arreglarà.
Sisco
Acabar amb la Dictadura Espanyola, es mol, censill, ella sola ho farà, penseu que la situació econòmica de Espanya es insostenible, el deute no el podran pagar ni els nostres nets, les pensions tenen els dies contats tal com les coneixem, els aves que van buits son una ruïna, les regions subencionades que no aixecan cap, etc. etc.
Fart de fachas
No sols se poden di faixistas quins u son sino els que se amparan en una democracia de baix nivell per cometre actes faixistas.
Carles Viñals Casado
No convé potser que ho diguem, però Cotarelo diu la veritat i fariem bé si més no d'admetre-la. No és la dictadura dels governs espanyols, sinó la d'un poble (conscient o no), damunt d'un altre. Dictadura que, no per perjudicar també els mateixos que l'exerceixen deixarà de ser aplicada. No només els governs espanyols temen la revolució democràtica, sinó també el poble espanyol, i més si ve de Catalunya. En paraules de Voltaire, "És difícil alliberar el neci de les cadenes que venera."
Laura arbos
Bon dia mestre cotarelo. Comento l artcle d avui del seu bloc sobre els constructes socials. D una banda hem de saber diferenciar el que es real del que es simboluc i del que pertany a l imaginari. Cosa que si fa la teoria lacaniana pero no el pensador america rorty. I per aqui es colen els gols dels feixistes. La realitat la construim amb els fets pro no podem fer passar allo que es de l imaginari com a fet. Cosa que si fa heidegger. Les paraules han de descriure el millor possible els fets.

envia el comentari