Miracle. Els Comuns han deixat de ser equidistants. Ni el 27-S ni el referèndum de l’1-O no van aconseguir sostraure’ls de la lògica autonomista en què l’eix nacional era poc més que un gra en un mal lloc. Però el 155 ha aconseguit que els de Domènech i Colau es puguin desfer d’aquesta etiqueta que fins ara els obligava a fer malabars al grup parlamentari, a la direcció de la coalició i al carrer. Gràcies a les eleccions del 21D convocades il·legítimament per Rajoy, Catalunya En Comú Podem s’ha vist amb cor, ara sí, de sortir de l’armari per tornar al niu. En aquesta campanya ha recuperat l’ADN de crossa del PSC que era ICV. Un partit que tenia poc més a oferir que una hipotètica minoria bloquejadora d’acords sobiranistes sota la bandera de les “esquerres de debò” i contra CiU.
La número dos dels Comuns, Elisenda Alamany, ha explicat molt gràficament aquesta sortida de l’armari: “S’ha acabat la fantasia del 155 i de la unilateralitat, no hem vingut a fer política per fer d’àrbitres entre els del 3% i els de Mariano Rajoy”. Domènech ha traduït aquest titular: “El PDeCAT i Cs ens demanen el mateix, que ens abstinguem per fer-los presidents. No ho farem mai, hem vingut a fer-vos fora”. És molt significatiu que en els mítings dels Comuns es malparli molt de la independència i molt poc de la violència política, judicial i física de l’Estat contra els independentistes. Posen al mateix sac Puigdemont i Arrimadas, el republicanisme i la monarquia protegida per l’IBEX-35, les urnes i la violència policial, l’escola catalana i la destrucció de la immersió lingüítisica. Comparar-los és, justament, trencar l’equidistància. I també es trenca quan els Comuns no desautoritzen Pablo Iglesias, que ve a Catalunya a dir que l’independentisme ha despertat el feixisme.
I el PSC? Va donar suport al 155 i va investir Rajoy, però és el soci natural dels Comuns, com ha explicitat el mateix Domènech, que a més, ha explicat que està “convençut” que la majoria dels votants del PSC “volen un acord progressista” amb la seva llista l’endemà del 21D. I les bases dels Comuns, volen un acord amb la crossa del PP a Madrid, que duu a la seva llista un militant d’Unió que considera que els homosexuals no són dignes de tenir els mateixos drets que un heterosexual, o un membre de la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana, que sempre acaba reunint l’extrema dreta en les seves manifestacions?
Els Comuns i el PP firmarien ara mateix una investidura de Miquel Iceta. Per part dels Comuns, perquè els permetria salvar els mobles, entrant al Govern o com a mínim recollint els fruits amb cadires en institucions a canvi d’un vot a favor, sobretot per fer-se forts de cara a les municipals del 2019 a Barcelona. I en el cas del PP, perquè Albiol té més números que la CUP l’enviï a la paperera de la història que no pas que els seus pocs diputats siguin útils per a ningú. Tot allò que guanyi Cs serà terreny que el PP no tornarà a recuperar a Catalunya. Preu per preu, tenir content el PSOE. Els uns i els altres.
