Ada Colau no va confessar cap bisexualitat

"Quan les dones descobrim la nostra capacitat de relació ens reconeixem molt en la de l’altra (dona)"

Diumenge 10 de desembre: més d’un titular de diari aixeca el dia frivolitzant i escombrant cap al patriarcat una part de l’entrevista que van fer la nit d’abans, a Telecinco, a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.

 

Intentaré treure-hi coses perquè quedi allò més important: hi trec “alcaldessa”, hi trec moment polític, hi trec, fins i tot, “Colau”. Una dona, de nom Ada, a la televisió, quan li pregunten per l’amor, parla dels cops que l’ha viscut i explica, entre d’altres coses, que va viure una relació molt important amb una dona durant anys.

 

Relació. Amor. Important.

 

Ja ens ho van regalar les dones feministes dels anys 70 del segle passat: “allò personal és polític” i ja sabem, també, que una de les distàncies més grans que hi ha entre el simbòlic masculí i el simbòlic femení és la necessitat masculina de categoritzar-ho tot ─per necessitat de control─ i la de separar entre allò públic i allò privat. Per això, de sobte, de les paraules d’Ada al titular sobre la “bisexualitat” amb l’afegitó de “confessió”. La veritat, però, és que Ada no va confessar cap bisexualitat (torno: va parlar d’amor i de relacions) potser perquè no li cal cap categoria per saber-se a si mateixa, potser perquè les dones solem enamorar-nos de les persones lliurement i potser, també, perquè quan les dones descobrim la nostra capacitat de relació ens reconeixem molt en la de l’altra (dona). No cal cap llibertat més i no hi cap, aquesta llibertat, dins cap categoria.

 

L’entrevistador insistia repreguntant sobre el possible perill polític de les paraules d’Ada Colau. Potser val la pena ara que torni a posar tot allò que hi he tret abans: “alcaldessa”, moment polític, “Colau”. Va quedar molt clar què diu Ada Colau cada cop que parla de la feminització de la política: omplir-la de vida real, anant molt més enllà de les estratègies i dels jocs de poder.




Comentaris
lluc
Què sou pesades les feministes. Potser d'aquí a unes poques dècades ja ningú voldrà casar-se de tant com fareu avorrir les relacions home-dona.
Isabel C
La vida privada de la botiflera lerrouxista que ERC fa fer alcaldessa comprendràs que ens interessa infinitament menys que els hàbits amorosos dels caragols d’Indonesia. La propera vegada tria una persona més digna per parlar de l’amor, no una fantasma del Sálvame.
Narcís - menys camàndules i més realitat/ proves/ sacrificis, que no pas paperot, nyigui-nyogui, barra de bar, atès que a l’hora de la veritat ‘ pedra movedissa no cria molsa ‘ ) ( n’és molt egoísta/ còmode voler les avantatges d’un “ fadrí “ i alhora les ídem ( o no ) d’un-a casat-ada! -
Ras i curt : i a un servidor, què nassos l'importa la vida amorosa i, no diguem-ne, sexual, o ambdues de ningú?, ço és, m'importa un rave, tant se me'n dóna .. allò important és que visqui i deixi viure, faci i deixi fer, sigui i deixi ser, tot plegat, allò que no deixa espanya a Catalunya, allò que no deixa país veí botxí als PPCC! PD : ça com lla, la pregunta seria : fins quin grau deixaria/ sacrificaria una persona sa llibertat àdhuc amb patiment per mor de la felicitat de l'altre-a ?
Anna
Aquesta dona va anar al programa a fer-se propaganda, a ser el centre d'atendió. Això és el que ella sap fer. Quines ganes que deixi de ser l'alcaldessa de la ciutat.
JRRiudoms
I si aquesta "relació molt important amb una dona durant anys" hagués estat la relació filla-mare? No entenc, tampoc, aquesta fal·lera per saber interioritats de la gent... Xafreig grogenc (i no pas groc per demanar llibertat a presoners polítics). D'altra banda, no entenc perquè utilizar a una persona per argumentar [sic] que els homes no poden relacionar-se de manera amable i amaorosa amb els altres si no hi ha sexe entre mig (o una relació de poder). La UB té un greu problema... Atentament
Gemma
Benvolguda, del seu escrit sembla que es pot deduir que són les dones qui saben (respecte de la política) "omplir-la de vida real, anant molt més enllà de les estratègies i dels jocs de poder". Jo, la veritat, quan es categoritzen les coses d'aquesta manera, fliput. La Soraya Saenz de Santamaria en seria un bon exemple? La mateix Colau que fa el possible per ser alcaldessa (quan va dir que no entraria en política)?
Amadeu
Fa gràcia perquè algunes us ho creieu tant, tant, que aneu contra la ciència. Creieu que les dones son bones i els homes dolents. Per això parleu de "feminització de la política" com a cosa bona. Però quan aquesta feminització es pot avaluar numèricament, resulta que les dones son molt més corruptes que els homes. Ho podeu comprovar aquí: http://bit.ly/2ymSJAy
un mica carca la nena, oi?
No ho va escoltar prou bé, i a més, ho ha dit altres vegades. i que potser es un delicte esser bisexual, monseñor omella de martinez?
Català a Mallorca
Opinió purament personal: el que em va causar neguit no va ser la "confessió" de l, alcaldessa ( estic totalment d,acord amb la firmant de l,article) sinó el fet que n,Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, sortís a un programa de telebrossa com Sálvame.
No m'ho acabe
El programa on va anar a fer l'entrevista era Sálvame de lux i l'entrevistador Jorge Javier Vázquez. Així de cru.
JM Armengou
Gràcies pel teu magnífic petit article, Patrícia. El subscric plenament.
regàs
Ja, només ens faltaba això, una alcaldessa, TORTILLERA.
Jan Delriu
Els homes això, les dones allò... Estereotips per sexe? sona vostè una mica sexista, Sra. Martínez. Una mica masclista, si m'ho permet.

envia el comentari