Decisions de la Junta electoral

"El periodista, si és gent formada, ha de distingir el pres polític del polític pres, i si no ho sap distingir, ha equivocat la professió"

Aquestes seran unes eleccions molt singulars; com vaig anunciar, ja hi ha qui a cada banda posa en dubte la legitimitat dels resultats, prova de què totes les possibilitats estan obertes, les aliances, les majories, fins i tot el color del vot més indecís (o més mentider), que és molt.

 

Com són tan estranyes, malgrat que això no ha dissuadit ningú de presentar-s-hi, també són força surrealistes les regles adoptades per l’àrbitre del joc, la Junta Electoral, i de retruc, les reaccions dels participants en la contesa: que els mitjans de comunicació no puguin emprar les expressions “govern a l’exili” o “presos polítics” sembla una prohibició encertada, però no pel fet obvi de què ni una cosa ni l’altra poden existir en un Estat europeu del segle XXI, ans perquè qui les utilitza demostra fent-ho que està prenent partit, la qual cosa és incompatible amb el compromís amb la veracitat, única condició exigida constitucionalment a la seva feina. El periodista, si és gent formada, ha de distingir el pres polític del polític pres, i si no ho sap distingir, ha equivocat la professió.

 

Ara bé, la pregunta és si aquesta limitació imposada en justícia per la Junta Electoral impedeix que en el seu editorial un periodista de capçalera, no pugui parlar en aquests termes, és a dir, que no pugui prendre partit ideològic, com ho podria fer qualsevol altre en un mitjà privat. Doncs bé, a meu parer prohibir-ho és tant com suprimir la llibertat d’expressió. És evident que la seva posició ideològica no és neutral, però la de qui ho és, en última instància, ni volent? Quina de les múltiples tendències ideològiques que conformen el pluralisme polític fora l’adequada per fer el tal periodista la seva entradeta editorial? La de qui diu que no ho són, de presos polítics, pel sol fet de què no és independentista?

 

I tot això per suposat a banda de què justament la prohibició pot atiar una inusitada creativitat en qui, impedit de dir-ho, es passi hora rere hora explicant a la seva audiència el que li han prohibit fer. Ja no dic si el que es prohibeix és el groc... dut a l’extrem hauran de començar a treure rojigualdes, senyeres i estelades de balcons, façanes i ajuntaments... tot un encert!




Comentaris
Lluís
Si fossis una mica més grandeta o bé si llegissis una mica d'història contemporània sabries que el franquisme mai va reconéixer que tenia presos polítics. Els que se'n deien així per al franuisme, formaven part d'organitzacions subversives que maldaven per destruir el règim del 18 de juliol del 1936, referendat massivament en referèndum per tos els espanyols.
KEMET
Montserrat, estic en desacord amb les teves manifestacions. Com es pot convocar eleccions i el dia següent empresonar a tota l'oposició ?? Estem en una "Monarquia Bananera". El Gobierno està fent l'impossible per assegurar-se guanyar les eleccions i La Junta Electoral està seguint els seus dictats. Aqueste eleccions s'haurian d'anular per defecte de forma i contingut, despres de tantes prohibicions a la llibertat d'expressio.
Fidriko
Això del groc és natural des que la junta electoral fa l’ofici dels farandulers per als quals el groc és el que l’aigua beneïda per als que porten el dimoni dins. Naturalment, ells prefereixen el blau marí el sobrevolen unes gavines, com a bons peperos al servei del seu amo. El groc els provoca granellada tant en els llaços de la llibertat com si el veuen a les samarretes del Villarreal. Van clucar un ull davant el picolín/piulet. Odien els canaris i no mengen plàtans...
Mònica
A veure Montserrat, la figura jurídica és " el pres" . Una persona està presa o no, és un pres o no. És a dir, el substantiu és " el pres" jurídicament. El fet que sigui polític, perruquer o venedor d'enciclopèdies, això és el complementari i jurídicament no té cap valor. O és un pres comú o és un pres polític. i ja està. I suposo que no penses que en Jonqueres, Romeva i companyia són presos comuns
Narcís ( on queden els " drets fonamentals i les llibertats públiques?) ( de quan ençà “ caps visibles “ d’associacions que les exerceixen pacíficament han de ser penats?) ( què compon una ‘ declaració ‘o desig fet realitat àdhuc proclamació amb res penal si estat digué no ser ‘oficial’?)
Renoi .. quina pàgina més malaguanyada/ malbaratada, ço és, aquest text ( i com aquest, tots sota aquesta signatura ) supura . . . qui tingui orelles que hi senti ! PD: només esmentar que el nivell avergonyeix ( ara entenc el perquè hi ha individus que pateixen de ' titoletis ' .. n'és l'única manera d'ensenyar-s'hi vestits davant la resta!)!
Enric Castellnou
La professora hauria de pensar si un polític pres pot ser un pres polític. Crec que si ho pensa, s'adonarà que sí.
La gallina!
He encertat l'endivinalla? Senyora, els espanyolistes us supereu dia a dia, i si t'has de quedar més tranquil.la, doncs aquí ho tens: Arribaspaña! (pose-hi veu d'eunuc i eixuga't la llagrimeta)
Reflexiu
Té tota la raó, en un estat europeu del segle XXI no hi poden haber presos polítics... li recordo que en la dictadura franquista tampoc hi éren... eren "vagos i maleantes"

envia el comentari