Fan riure, però no te'n riguis

"Ens volen deixar sense Polònia perquè només ens fa gràcia a la majoria. I volen fer callar Toni Albà perquè ni els té por ni, encara menys, respecte"

Quan un atac gihadista va tenir com a objectiu Charlie Hebdo, la societat francesa i les institucions que la representen van reaccionar en un d'aquells rars moments en què una nació demostra que ho és. La sàtira no es toca, perquè és l'indicador més sensible de la qualitat democràtica d'un país. Quan la repressió arriba als bufons, els pallassos i els ninotaires és que el sistema se sent feble té por i això converteix les institucions en una maquinària agressiva i perillosa. D'aquí el Je suis Charlie Hebdo, perquè sense sàtira es pot governar l'Espanya de Franco o la Corea del Nord de la dinastia Kim, però no pas una democràcia.

 

Per això és tan significativa la persecució que estan patint els humoristes catalans. El Madrid polític, mediàtic i judicial apunta els canons contra els que se'n riuen del poder, perquè el poder són ells. Una vegada perduda l'autoritat delegada catalana, ha quedat despietadament clar que l'única jurisdicció és la imperial i que els que se'n foten no en tenen prou amb la cobertura social, sinó que seran perseguits, sancionats i, si es pot, atemorits i bandejats.

 

Ens volen deixar sense Polònia perquè només ens fa gràcia a la majoria. I volen fer callar Toni Albà perquè ni els té por ni, encara menys, respecte. Volen ser reverenciats i, com que això fa riure, amenacen els que els imiten. "Que els tallin el cap", diu la reina de cors d'una baralla francesa que hauria de ser espanyola i en un país que, sense ironia, no pot ser cap meravella.




Comentaris
Carles Viñals Casado
Ramon Cotarelo, llegiu LA DICTADURA ESPANYOLA en aquest diari, única veu a Espanya i Catalunya en denunciar la unanimitat espanyola, GOVERN i POBLE, en l'objectiu compartit d'anihilar la realitat nacional catalana. Si hi ha al món occidental un país vitalment necessitat d'una autèntica revolució, començant per la revolució mental, aquest país és sens dubte Espanya, com a pas previ a la revolució a l'Europa del CAPITAL, del seu fill bastard, el FEIXISME, i del CATOLICISME, beneïdor de tots dos.
Espectador
La situació actual de Catalunya , no es precisament per riure . i el silenci ensordidor de Europa es per plorar ...de fàstic . De Espanya què dir ? el 90 % dels espanyols avalen el 155 . , i encara hi ha gent que si vol federar ? . Catalunya esta a punt de morir , i l'únic que la pot salvar , es una votació massiva per l'independentisme el 21 D ,I massiva vol dir massiva !! On son els lìders que han de rescatar aquesta naciò
Has patinat Cot
O no saps com tracta Charlie Hebdo als secessionistes catalans?. Com a mínim de subnormals.
Obèlix
Has patinat, llegeix bé company. En Cot posa d'exemple Charlie Hebdo com a exemple precisament d q x molt lamentables q siguin la gentussa d aquesta revistota, la llibertat d expressió francesa els empara, no com la espanyola q x definició és com a mínim justeta justeta...
El secesionismo está en España
Pero no es parte de ella. Es aliena a ella y por eso siempre será rechazado. No es tan difícil de entender.
Llegeix bé Obèlix
En cap moment diu Cot que la gent de Charlie Hebdo siguin gentussa (i no ho son). Cot els posa d'exemple de "sàtira" i res mes. Charlie Hebdo ha entès molt bé el secessionisme català i el satiritza sense pietat. Espero sincerament que us rigueu de lo subnormals que diu Charlie Hebdo que sou. Respecte a la sàtira.
Nelo Bacora
Obèlix segurament no va ser adoctrinat a la mateixa escola que tu (Legeix bè Obelix). La teva, per el que escrius, sembla que era mes bona que la de Obèlix, es per això que ha llegit "gentussa", es veritat que en Cot no ho diu. ¡Obelix! , al racó dels pensaments i apresa , que vol dir això, ja parlaré amb ton pare.
Pena
Els que fem pena som nosaltres que tenin una república ningú la veritat defensar.

envia el comentari