Violències masculines

"No és una guerra, perquè nosaltres no hi som"

Per dissabte 25 de novembre pràcticament tots els diaris havien editat les seves portades amb el reclam de la necessitat d'aturar les violències contra les dones. Els dies anteriors també els mitjans i les diferents campanyes institucionals s’havien anat fent ressò d’algunes dades: el 28% dels joves, a Catalunya, considera normal controlar la seva parella, una de cada tres dones a Barcelona ha patit violències greus, i una de cada quatre dones catalanes ha estat assetjada per homes a través de les xarxes socials, per exemple. Uns dies abans, també, el judici per la denúncia de violació múltiple d’una noia jove als San Fermines va ser notícia i motiu de nombroses opinions a xarxes i mitjans.

 

Les notícies d’ assassinats, de violacions, d’ assetjaments i de diferents formes de violències masculines contra les dones, els dies de cada dia, però, o surten a seccions dels diaris com "societat", o no apareixen. Les discussions a xarxes i les opinions a mitjans, a més, o reafirmen estereotips, o fan sortir el pitjor dels homes que no volen mirar de cara la realitat o no volen mirar-se al mirall: fan sortir el judici, la presumpció contra les dones, o la negació de la realitat.

 

Què diem, les dones, quan sortim als carrers a dir "Jo sí que et crec" i portem cartells que diuen que "la justícia és patriarcal"?, què diem quan caminem a centenars pels carrers de les ciutats els 25 de novembre, i cada cop que ens en maten una altra, cada cop que coneixem nous casos d'abusos?, què diem més en silenci que cridant, tot acompanyant-nos sobre tot entre nosaltres?

 

Diem, entre d'altres coses, que nosaltres sabem que la masculinitat s'afirma molts cops violentament en els cossos de les dones, i que aquesta és una realitat dramàtica que fereix, que mata, que s'institucionalitza, que es disculpa i que es relativitza.

 

Del judici per la denúncia de violació múltiple de fa uns dies en vam parlar molt, moltes dones: perquè de sobte -i no del tot inesperadament- els gestos del jutge jutjaven la jove que havia denunciat haver estat violada per cinc homes que es feien dir, habitualment, “la manada”: cinc homes que, abans no fossin detinguts per acusació de violació, ja se sobreentenien a sí mateixos animals, perquè "les manades" ho són d'animals. En vam parlar molt, moltes dones, del judici. Parlem molt de com es fan servir els cossos de les dones, de les campanyes que ens els converteixen en coses, de com es violenta, cada dia, institucionalment, la llibertat femenina.

 

En parlem molt, moltes dones, però parlem una llengua diferent, nosaltres. 

 

Una llengua que no cap dins les institucions que jutgen, que legislen o que governen sense mirar de cara que les violències de tants homes contra tantes dones expressen una gran crisi, un anar perduts ells al costat d’una realitat molt gran nostra de llibertat.

 

No és una guerra, perquè nosaltres no hi som. No servirà cap pacte de cap estat, perquè nosaltres no negociem ni vides ni llibertats.

 

La nostra llengua empatitza, sororitza i reconeix moltes formes de llibertat, i és aquesta la política amb la que molts pocs homes poden i saben dialogar, però serà aquesta.

 




Comentaris
petrusc
Dius: "el 28% dels joves, a Catalunya, considera normal controlar la seva parella" no dius que tant nois com noies. Dius: " una de cada quatre dones catalanes ha estat assetjada per homes a través de les xarxes socials" però això ho fa tant ella com ell. Colmo de mentida i victimisme. Dius: "violències masculines contra les dones però, o surten a seccions dels diaris com "societat", o no apareixen" només surten quan la víctima és una dona!! i a més surten constantment!!
biohazard
La violència no té gènere. Utilitzar els crims d'uns pocs per criminalitzar a la meitat de la societat hauria de ser un delicte d'odi.
Ja cansa
Sóc dona però estic tipa de les Patrícies Martínez que sembla portar orelleres com els ases. La terra és una i som homes i dones per compartir-la, deia la Lia Cigarini en El final del patriarcat. Ja ´'hi ha prou d'aquest feminisme tronat del segle XIX s enyora Patrícia. Lluitem pel respecte als drets de tots. Coneix la política de la diferència? Informi's abans de continuar amb escrits tan suats. Gràcies!
Tonipk
Totalment d'acord amb Bionazard. La Violència no té gènere..prou de criminalitzar a la meitat de la societat per els actes d'uns pocs. No es pot generalitzar d'aquesta manera tan poc rigurosa. Per cert, un documental anomenat "silenciados"..en el qual es parla de quan un home ha sigut maltractat, ha sigut quasi boicotejat a Barcelona per el col-lectiu feminista..per reflexionar.
??
Ara ja no són "masclistes"? Ara ja són "masculines"?
Masclisme feminista
Segons vostè, la majoria de comentaris que li han fet son masclistes?. L'ultrafemisme equival al ultramasclisme. Ha tingut alguna vegada al seu treball un cap femení?
Incomprensible
Quin sentit té basar-se en uns casos molt lamentables i absolutament condemnables per, a partir d'ells, culpabilitzar en general al sexe masculí (diu "masculines", no "masclistes") i d'alguna manera enfrontar els sexes? Què es busca, què es preten?
Condemna de tota violència
Tota violència és condemnable, cal estar sempre al costat de les víctimes i en contra dels agressors i per això és fonamental no posar-li adjectius que la limitin, perquè si ha "violències masculines" (sic) vol dir que també hi ha "violències femenines", o no?
Cal anar al moll de l'os, sense hipocresia de genere...
Totalment en contra de TOTA mena de violència, contra dones, homes, criatures, ancians o animals, tothom te dret a una vida digne..no només las dones. Fen manifestacions i xerrades o actes, on es culpabilitci només als homes, de la violencia, no anirem enlloc, conec el tema en propia carn, bastantes -no totes- victimes de genere, abans han sigut maltractadores, molts ens aguantem, altres es tornen bojos, i fan un disbarat, i desprès se'n panedèixen, però ja està fet, cal estudiar cas per cas,
Narcís ( fos només per variar .. parli un xic de la ' maldat ' dels transsexuals .. travestis .. hermafrodites .. homosexuals .. lesbianes .. o de mi mateix, ço és, dels prostituts!) ( renoi .. quina agafa-sopes / tinyeta/ plepa!) ( llegir aquests textos m'equivalen a ' pentinar el gat '!)
Ai , Senyor, quina llàstima .. text simple-infantil sinó grotesc .. i aquesta manera de pensar (?!), d'escriure, dóna possibilitats professionals en centres pedagògics de l'Administració pública? Pobra Catalunya, n'estem ben guarnits! PD: per curiositat .. l'autora estima son pare o avi o germà o fill o amic o . . ?
Narcís ( mai m'agradà personalitzar en ningú, però .. ja està bé no, de tanta falòrnia, damunt, violenta .. els criminals són criminals !) ( seria prou interessant escriure de " les altres criminalitats " .. més silencioses, més premeditades, ‘ menys agressives ‘ i més ‘ lucratives .. ‘!)
Ara que hi penso .. haig de dir no haver-ho llegit ( no n'estic d'ànims per perdre el poc nivell de cervell que pugui tenir així com la poca bona consciència que em romangui!)! PD: els comentaris ja prou bé delaten ser el text ' clònic ' i ridícul de sempre ( . . i .. hom cobra?)!

envia el comentari