Als orígens de l’independentisme

"Estudis com aquest són indispensables per a desmuntar la fal·làcia segons la qual l'independentisme és una ocurrència d’algun polític contemporani, resultat de l’adoctrinament escolar o de les instruccions audiovisuals de TV3"

L’ascendència social inqüestionable de què disposa avui l’independentisme, pot fer pensar que aquesta orientació política és relativament recent, del 2010 ençà, oblidant que, en realitat, compta ja, pel cap baix, amb més d’un segle d’existència. Fa pocs mesos, va aparèixer Marcel·lí Perelló, una vida perseverant per la independència, de Tomás Callau i Jordi Miró, biografia documentada del combatiu patriota que acabà els seus dies a l’exili mexicà, després d’haver participat en l’ambient insurreccional que caracteritzà els primers anys de l’organització Estat Català. És una obra de lectura obligada per conèixer el coratge, el tremp i l’èpica d’inspiració irlandesa que tant va influir aquelles fornades d’independentistes primerencs, amb episodis sorprenents i tot de gosadies arriscades.

 

Desaparegut el malaguanyat Joan Crexell, una de les persones que més llibres ha dedicat a la història de l’independentisme és Fermí Rubiralta, autor de les biografies de personatges emblemàtics com Joan Cornudella, Daniel Cardona, Miquel Badia i Vicenç A.Ballester, estudis sobre partits polítics, en el cas d’Orígens i desenvolupament del PSAN i El Partit Nacionalista Català (1932-1936), o bé la síntesi Una història de l’independentisme polític català. El fet que l’autor visqui fora del país, li deu donar aquella perspectiva necessària que acostuma a aportar la distància geogràfica.

 

Ara, Rubiralta acaba de publicar Els orígens de l’independentisme català a Cuba, una obra de format lleuger, escassament 224 planes, que fa un recorregut per les primeres manifestacions independentistes catalanes produïdes en aquella illa caribenya, a partir de l’estudi d’entitats, periòdics i personatges. Una bibliografia que sobrepassa el centenar d’obres de referència, 43 publicacions periòdiques investigades, 16 arxius de cinc països consultats i 426 notes a peu de pàgina indiquen l’esforç de recerca que acompanya aquesta obra.

 

El llibre estudia no sols el nucli de Santiago de Cuba, el mític Catalunya. Grop Nacionalista Radical, conegut com el Grop, sinó també l’entitat nascuda al seu redós, el Cathalonia Blok Nacionalista de Guantànamo. Però fa, alhora, un recorregut pel moviment associatiu català a Santiago: Centre Catalanista, Centre Català, Centro Catalán, tres noms per a una mateixa entitat, indicatius del progressiu afebliment nacional dels dirigents de la comunitat catalana en aquella ciutat, que culminarà amb la irrupció d’un dels primers nuclis clarament independentistes catalans de la història, encapçalat per les generacions més joves. Poc abans de la fundació del Grop el setembre de 1907, apareix el periòdic Fora Grillons!, l’octubre anterior, la claredat expositiva del qual no deixava lloc a dubtes. Referint-se als seus objectius, l’editorial de la revista els precisava així: “treballar de ferm, ab fe, ab coratge y ardidesa fins á obtenir l’assoliment complert de l’Ideal del nostre poble, sens espantar-nos d’arribar si es precís, a la absoluta y total independència de Catalunya”. Poc després, el gener de 1907, hi apareix un article que sembla premonitori, titulat Autonomia no. Independencia, on s’assegura que la sortida autonomista “només pot ser acceptada quan hi ha plena seguretat que qui la dóna és capaç de respectar-la”...

 

L’obra de Rubiralta ens dóna detalls de la vida dels elements dirigents d’aquelles iniciatives pioneres, en uns moments en què a Catalunya no es podien manifestar, a cel obert, unes aspiracions nacionals que ja hi existien i que havien arribat a 8.000 kms de distància: Salvador Carbonell i Puig, Josep Llamusí i Deu, Frederic Boix i Prat o Albert Daroca i Giralt. No cal dir que la independència cubana, acabada d’estrenar, ajudava a l’afirmació dels ideals alliberadors i trobaven en aquell ambient d’afirmació nacional la millor de les complicitats. L’obra serveix per valorar l’esforç econòmic fet pels catalans de Cuba en la tasca insurreccional de Macià, la importància de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana en aquelles terres, així com l’actuació permanentment obstruccionista de la diplomàcia espanyola a l’illa, davant la més mínima expressió de catalanitat. El llibre abasta el període que va del 1907 al 1932, motiu pel qual fóra de gran interès poder-ne conèixer la segona etapa, fins a la seva desaparició el 1959.

 

Estudis com aquest són indispensables per a desmuntar la fal·làcia segons la qual la voluntat d’independència del poble català és una ocurrència d’algun polític contemporani, resultat de l’adoctrinament escolar o de les instruccions audiovisuals de TV3, sinó que ja ve de molt lluny. Caldria, per exemple, procedir a estudis similars en altres països americans (Argentina, Xile, Mèxic, Veneçuela, Estats Units) o bé en indrets com París, on existiren la Lliga Nacionalista Catalana i Pro Cathalonia, espurnes capdavanteres i poc conegudes del gran foc de la llibertat que s’ha encès en els nostres dies.




Comentaris
Francesc M.C.
El 1919, un oncle de la meva mare, Josep Castanyer Prat, va presidir una delegació catalana que van anar a la Conferència de Pau de París de 1919, en la que van anar a demanar la independència de Catalunya.
FRANK DUBÉ
De tant en tant convindria parlar de l´OBRA ESCRITA de Carles Muñoz Espinalt. És l´home que millor ha descrit el malaltis capteniment del poble català, esmaperdut, pussilànim, desorientat, alicaigut, amb aire de colonitzat al ensems que dóna el millor remei psicològic: El redreçament del CARÀCTER I EL CORATGE CATALÀ. Tenim la seva obra a mà. no cal anar gaire lluny. Les enormes veritats que exposa serien una cura de cavall però....serien la CURA per encarar la Independència. Frank Dubé
Grasias Carot
Dons, es amusiunan veura a un charnegu defendén als catalans da vritat, dons. Multísimas grasias Carot.

envia el comentari