Pot guanyar?

"La pregunta a fer-se és si la llista del President pot desbordar les fronteres electorals dels exconvergents"

Pot guanyar les eleccions la llista del President? És una de les preguntes que més m’han fet, i he fet, els últims dies. Si fem l’exercici de mirar-nos el paisatge en clau estrictament electoral, aquesta llista és la novetat principal de la situació política: del duel ERC vs PDECat, que els republicans anaven a guanyar sense baixar de l’autocar, hem passat a un duel ERC-Puigdemont, que obre nous interrogants.

 

A la vista dels resultats catastròfics que les enquestes donen al PDECat, la pregunta a fer-se és si la llista del President pot desbordar les fronteres electorals dels exconvergents, i si ho pot fer amb la força suficient com per superar, en el termini d’un mes, una Esquerra Republicana que no només no afluixa, sinó que incrementa la seva capacitat d’atraure nous espais polítics i ideològics: des del socialisme maragallista (ja incorporat en el darrer cicle electoral), a l’humanisme cristià dels Demòcrates d’Antoni Castellà, passant per un referent moral de les lluites socials solidàries com Ruben Wagensberg, alma mater del moviment per l’acollida dels refugiats. Sembla una missió impossible, però per primer cop en molt de temps la pregunta “qui guanyarà?” no és marciana.

 

La llista del President té tres fortaleses importants i un parell de grans debilitats. La primera fortalesa, òbvia, és la força simbòlica de la presidència a l’exili. Tenir un President a l’exili que perd les eleccions és una idea que pot resultar tremendament incòmoda a molts ciutadans que no haurien votat el PDECat sota cap concepte. Es miri com es miri, seria un cop a la presidència legítima a nivell intern i també internacional. Quants votants prioritzaran evitar que es produeixi aquest escenari?

 

Segona fortalesa: la llista del President és l’única del bloc independentista que no té pactes de govern viables fora del propi bloc. Tant ERC com la CUP tenen fronteres electorals i ideològiques amb els comuns, en canvi entre els comuns i el món que representa la Llista del President hi ha incompatibilitats mútues insalvables si es tracta de formar govern. Aquesta limitació de la política de pactes posteriors, que en condicions normals és una debilitat per a qualsevol partit que vulgui governar, pot esdevenir una fortalesa de la campanya de Puigdemont. El vot a KRLS podria ser un vot refugi de votants d’ERC i CUP que no volen sentir a parlar de cap aliança de govern que no sigui dins del bloc independentista estricte.

 

I la tercera fortalesa és la gent que no va a la llista. Per a un partit polític és molt dur haver de reconèixer que la seva dirigència resta més que no suma, però aquesta és exactament la situació del PDECat: estem davant del cas, insòlit en la política comparada, que ni la presidència simbòlica (Artur Mas) ni la direcció executiva (Pascal i Bonvehí) d’un partit van a la llista per la qual aposta aquell partit. I no hi van, no per un gest de generositat, sinó perquè no els hi han volgut. I no els hi han volgut perquè qui ha fet la llista considera que fan més nosa que servei. El drama del PDECat és majúscul, però ara KRLS pot mostrar una llista sense noms que resten.

 

Anem a les dues debilitats. La primera és el revers de la moneda del que acabem d’exposar: el vot a la llista del president pot acabar convertint-se en oxigen per al PDECat. Això no és un problema per qui ja tenia decidit votar aquest partit, però sí que ho pot ser, i greu, per al vot procedent d’altres latituds. El PDECat és l’única estructura seriosa i estable darrere la llista del President. La resta són persones que només es representen a elles mateixes, molt valuoses fins al 21D però amb una força real molt limitada a partir de l’endemà. Les subvencions pels resultats electorals seran per al PDECat, i només el PDECat té l’estructura per eventualment omplir de càrrecs el govern i sostenir i donar sentit a la tasca del grup  parlamentari. “Estic votant el President o estic votant el PDECat?”, “Aquells que no són a les llistes, reapareixeran l’endemà manant en el Govern?”, es poden preguntar legítimament molts votants.

 

I la segona debilitat: l’absència d’una Marta Rovira. El votant d’ERC té molt clar què passa si Junqueras no surt de la presó, o fins i tot si Junqueras surt però opta per retirar-se de la política: passa que Marta Rovira substitueix Junqueras. Hi ha una continuïtat, no es produeix el buit. En canvi, què passa si Puigdemont s’ha de quedar a Brussel·les sine die? O què passa si és extraditat i empresonat? Qui hi ha darrere seu? Qui, de la llista, el substitueix? A ulls del votant, darrere de Puigdemont hi ha un interrogant massa gran com per ser ignorat, fins i tot pels seus directors de campanya.

 




Comentaris
Xavi_*
No hi ha convergents, convergencia és historia, ara hi ha altres formacions polítiques diferents. Des de que es va trencar Convergencia i Unió, ha passat a ser un altra cosa, pensem en clau de pais, de nació, no de dretes o esquerres o centre, ara no es el moment, ara es el moment de fer pinya i empenyer tots com mes millor en una mateixa direcció per a guanyar el pols al govern repressor (155) del estat espanyol.
Espectador
En primer lloc , pactar amb els comuns es anar al desastre segur ,perquè els comuns han nascut per destruir l' independentisme ,amb Ada Colau com gran diva unionista .En segon lloc s'estàn idealitzan els partits polìtics .La força de l'independentisme rau en la seva gent . en el poble .en la societat civil i son aquesta gent qui te que decidir cap a on es va, i controlar precisament "els líders " polìtics convencionals que en els moments decisius ........
Espectador
En els moments decisius han fallat masses vegades . sense que s'hagin donat explicacions convincents del que va passar realment a la primera declaraciò de independència i perquè es va retardar una hora .Es per que es van rebre" presions" ? per part de qui? i quines eren las amenaçes o tot es un cuento xino ?
Ramon
El govern del PP prefereix que quedi en primer lloc ERC a què hi quedi Junts per Catalunya.
Ramon
El problema de la llista de Puigdemont és que va ser ell, en persona, qui va cedir al xantatge d'ERC. I per tant ara no pot reconèixer que fer-li cas a ERC era una animalada: ens estan fent miques, la humiliació és infinita i els arguments d'autodefensa dels empresonats ja cal que els esborrem de la memòria de Catalunya. El problema de JxC no és que hi hagi Convergència sinó que no pot marcar distàncies amb ERC. No pot dir-los el que es mereixen. I això ens farà perdre molts vots.
Ramon
Així com posar el PSC a la Generalitat era nacionalment criminal perquè la perspectiva era que ja s'hi quedarien per sempre -només ens en va salvar la catalanofòbia-, una ERC liderant un nou experiment sucursalista ern em preocupa menys perquè, coneixent com en són de sabatots, a la següent contesa electoral l'ensulsiada seria cataclísmica. El problema és que, llavors, el catalanisme polític majoritari ja seria regionalista. Ja no seria Jordi Pujol. Ja seria Cambó. O pitjor encara.
Josep m
Posem l,Estat i les coses al seu lloc votant Puigdemont president
Ramon
La cagada no és la darrera decisió de fer un simulacre de proclamació que després ni defensaria ningú i que per descomptat que no comptava amb cap recolzament exterior. La frenada hauria d'haver sigut abans. És evident que no hauríem d'haver fet l'1-O. Tot i que, sí, ja ho sé, vam amagar-los els tuppers. Gran cosa.
Ayla
Doncs jo votaré sense cap mena de dubte la llista del President. No li donaré el meu vot ni a ERC ni a la CUP perquè després comencin a fer pactes amb aquests dels Comuns, què no els suporto. Jo no vull això, ni parlar-ne.
Pirineus
A Ñ i EU esperen i desitgen una derrota de Puigdemont per liquidar el Procés. Qualsevol altra victòria -ERC i CUP- serà menystinguda. El titular que volen enviar al món és que un President cessat i exiliat no té el suport popular de l'independentisme. Per tant està clar, el vot ha de defensar el país -i República- i no ser ideològic de partit. No toca. Quina és la llista que no porta sigles de partit...? Que cada u faci el que consideri més intel·ligent, però penseu en què els farà més ràbia...
Xavier
Unes fortaleses de maquillatge i amb caducitat (21 de desembre). ERC em donen confiança en el futur.
Ramon
Home. Artur Mas mo pot anarca les ?listes ni que ho vulgués. Està inhabilitat.
Albert
Es extradit i no extraditat. El verb és extradir i es conjuga com servir.
terrassenc
Són els amics del pont aeri, els dirigents convergents (Mas, Vila, Mas-Colel,Xuclà,etc,etc,etc), amb Puigdemont al capdavant, els que ens han fet fer llenya. Votem a qui Sí estigui disposat a donar el pas o no veurem la República.
futur de mèrits contra llistes
Pel que fa a les eleccions, anem a un escenari a l'americana i espero que per molts anys. Partits que activen la seva maquinària en procesos electorals per obrir-se al carrer i al mèrit donada la impossibilitat de votar a persones perquè s'ha de votar llistes senceres amb la llei electoral. De fet, Demòcrates es va concebre així fa un parell d'anys.
papitu
Votar juntsx cat es l´única opció segura per l´independentisme , la possibilitar de que ERC pacti amb els comuns i torni a preferir fer un govern d´esquerres que continuar el procés, és molt factible.
urticaria
L'analisis està bé, però és una mica tendencios,i perquè? donç està molt clar, el què cal saber per anar a votar, és despejar la primera variable, què és si fem president al senyor Puigdemont o no i el què això comporta, què al meu punt de vista pot ser molt positiu. Què ERC te a la recamara a Marta Rovira, si, i qué? primerament, despejem la primera variable, hi guanyarem tots.
Revisant
De qui va ser l'exigència de proclamar república als 2 dies del ref? En aquesta exigència kamikaze hi havia intenció de fer malbé els partits compromesos. Diria noms que han sortit in demnes d'aquesta situaciò a tot risc.
Estar clar que que els actors exteriors faràn sempre el mateix voti el que es voti aquí
ho volen esfonsar i s'acabat. S'ha de votar per opcions que donin resultats "interiors" La pregunta es si ERC serà tant ruc de donar oxígen a els comuns. L'independentisme te alguna semblança de projecte, els comuns no. La potineijada ingerent de Mas i de la gent que te al darrera fan molt difícil votar al president. Poster es veurà "macu" pero sense efectes favorables a l'independentisme.

envia el comentari