La poesia és una rauxa carregada de futur

Fer néixer i créixer un somni costa molt. Que els ho diguin a gent com Jordi F. Fernández, Àlvar Masllorenç, Pep Cortès, Àngel Carbonell, Anna M.Alcàntara i Cristina López i molts altres que no conec i que demano disculpes per no esmentar. Una colla de gent arrauxada, entranyablement insensata, que s’han embolicat a muntar un festival de poesia a Terrassa i l’han batejat amb un nom que no podia ser més escaient: Rauxa.

 

La setmana de la poesia, en aquesta primera edició, té més de set dies: oficialment anava del 20 al 26 de novembre, però ja posats a jugar-se-la, l’arrauxat equip promotor ha omplert d’activitats literàries un calendari de quinze dies, inclosa una fira de llibres de poesia, que aquest any ha comptat només amb una temerària i solitària parada al Raval -tot un monument a la valentia d’un llibreter- però que segur que l’any vinent en tindrà unes quantes més i que en el futur no pararan de créixer.

 

Per a un primer intent, no es pot demanar més

 

En un país que proclama als quatre vents el seu suposat amor a la cultura i que en realitat hi destina quatre calerons acompanyats d’una trista desídia, té molt mèrit llançar-se a treure la poesia al carrer i organitzar aquesta Rauxa que, vestida modestament com a «Setmana de la poesia», porta a dins la promesa d’un festival molt necessari.

 

És agosarat treure la poesia al carrer, passejar-la pels bars, barrejar-la amb el jazz, maridar-la amb un dinar vegetarià... I això val també per a qualsevol gènere literari o qualsevol forma d’art o de cultura. Quan obres la finestra per ventilar, no falla: sempre entra aire nou, i l’aire nou sempre porta coses noves. Públic? Vendes de llibres? Sí, clar. Però no només això.

 

Un festival poètic convida a compartir i a disfrutar, a descobrir versos que ens ressonen a dins com si parlessin de nosaltres, a endinsar-nos en poemes que ens obren vides i móns desconeguts, a buscar poemes i poetes a internet i les xarxes socials i a perdre-li la por a la poesia i a la literatura. Coses que no costen molt esforç ni molts diners però que generen una infinita riquesa per a tothom qui vulgui submergir-se en una vida més intensa i autèntica, que no és per a elits i minories, sinó absolutament per a tothom.

 

Rauxa fa emergir una ciutat més poètica i literària del que sembla a primera vista, posa el focus en noms i obres que tenen molt a dir i que, òbviament, no poden ni agradar ni seduir tothom. El que compta, en qualsevol cas, és que entre tota aquesta ventada de poemes i poetes s’enriqueix l’esperit de la ciutat i cadascú pot trobar ni que només sigui una petita espurna, un vers d’aquells que et toquen l’ànima. Aquesta serà la mesura de l’èxit de Rauxa: els versos compartits, que passen a ser de tothom quan surten de les pàgines dels llibres.




Comentaris

envia el comentari