Un 21D contra la genètica de la Transició

"L’amenaça de morts al carrer era real? És capaç Madrid de matar per la unitat d'Espanya? Històricament ho ha fet. Tota prevenció és poca, però algun dia caldrà posar a prova la veracitat de l'amenaça"

Dilluns farà 42 anys que va morir el dictador Franco. Sis anys abans de la seva mort, ell mateix havia abocat els ciutadans espanyols a un llarg període polític il·legítim amb la designació de la dinastia borbònica com a hereva del control de l’Estat i garant de l’enterrament de la legitimitat republicana prèvia al cop d’Estat del 18 de juliol de 1936. Una il·legitimitat que després van acceptar els partits polítics encarregats de dissenyar una Transició i una Constitució espanyola a mida dels interessos de la corona i dels qui aspiraven a repartir-se el poder polític i econòmic del país si presentaven a la societat aquella reforma com un gran èxit col·lectiu. Sí, aleshores va ser un èxit. Passar del feixisme a les urnes i la llibertat no era poc per a una població que feia quatre dècades que patia repressió de tota mena i que comptava per milers els morts, els desapareguts i també els exiliats. 

 

Però és justament aquesta genètica il·legítima la que, quatre dècades després de la mort del dictador, encara condiciona els qui perpetuen aquell règim nascut el 1978, obsessionats a blindar la unitat d’Espanya com a bé suprem per sobre de qualsevol altra consideració democràtica. Són els mateixos protagonistes, o els seus descendents, els que van manegar la Transició des dels despatxos i els reservats, amb pactes de silenci i grans catifes que es van comprometre a no aixecar mai. I la feina d’impedir una ruptura i el trànsit a una democràcia pura també es va fer al carrer, amb violència policial, i des dels tribunals. 591 assassinats entre el 1975 i el 1983, víctimes de la repressió post-franquista i de l’extrema dreta (La Transición sangrienta, Mariano Sánchez Soler), la majoria dels quals van ser oblidats per la justícia. Els protagonistes de la Transició van acceptar blanquejar amb la Constitució una il·legitimitat dinàstica que contradiu l’essència mateixa de la democràcia, segons la qual no pot existir cap dret preexistent per governar, i encara menys, sense passar per la voluntat dels ciutadans. I és aquest rei il·legítim, fill d’un altre monarca il·legítim, el que ha donat carta blanca al govern espanyol i els seus socis per decretar un estat d’excepció en què ja no hi ha regles del joc si l’objectiu és derrotar Catalunya. La policia pot apallissar ciutadans indefensos amb una papereta a la mà i els fiscals poden inventar delictes que els jutges de l’Audiència Nacional espanyola converteixen com a autòmats en presó vulnerant els supòsits de la mateixa Constitució.

 

L'Estat que defensen el PP, el PSOE-PSC i Cs està en fallida democràtica. Però encara té el monopoli de la violència policial i judicial contra els “rebels”. Ja ho va demostrar amb la Transició. Una carta que ni ha jugat ni jugarà mai l’independentisme, encara que això signifiqui ajornar durant molt de temps un full de ruta democràtic i legítim. I l’Estat ho sap. Per això l’amenaça de repressió ferotge i fins i tot de morts al carrer denunciada per la secretària general d’ERC si no s’aturava la declaració d’independència és totalment versemblant. 2,3 milions de ciutadans van posar el seu cos per votar l’1-O, sí. I ho tornarien a fer per defensar la República. Però la diferència entre les càrregues policials i un sol mort al carrer és un món. La pregunta és, l’amenaça de morts al carrer era real? És capaç Madrid de matar per la unitat de la seva pàtria? Històricament ho ha fet. Per tant, tota prevenció és poca. Ara bé, a partir del 21-D l’independentisme es veurà obligat abans o després a posar a prova la veracitat d’aquesta amenaça si la via del diàleg es torna a demostrar impossible. 




Comentaris
Votem
El 21-D votem segons les nostres esperances i no segons les nostres pors. La nostra grandesa i la nostra força són les nostres esperances.
Espectador
Amb el " mètode Gandhi " no es va, massa lluny .No s'aconseguirà la independència amb un lliri a la mà .Repasseu la història de les independèncias i a totes s'han produÏt confrontacions violentes .El franquisme es més viu que mai, i el odi cap a Catalunya de personatges com Alberto Rivera avalat pe Iceta son capaços de tot, per fer desapareixe la cultura catalana i Catalunya com a Nació .
Carles Viñals Casado
Gemma: El pecat del Govern i de tots nosaltres ha estat VOLER-NOS CREURE que matar per la unitat d'Espanya era cosa del passat. Ara ja sabem quin segueix sent a Espanya el preu de la llibertat, i haurem de ser NOSALTRES, i no madrid, els cridats a triar si volem pagar-lo per ser catalans lliures o resignar-nos a ser espanyols per sempre.
Anem a pams
Em crec que els espanyols estiguin disposats a matar civils per mantenir la unitat del seu imperi. Però aquesta amenaça no es va arribar mai a materialitzar. Als dirigents "independentistes" els va entrar molt abans la tremolor de cames quan varen veure que la gent volia la independència de veritat. Ara estan preparant una tornada a l´autonomisme amb les noves eleccions.
Mentides i més mentides
Tot el procés secessionista s'ha basat en la mentida. Això ja és evident. Marta Rovira segueix mentint per no admetre el fracàs. Aguilera menteix perquè li va el sou; ningú pot assegurar quanta gent va votar l'1-O. Fins hi ha un enregistrament de Tressarras dient: "si van dos milions s'ha de sofisticar més i dir que haurien estat tres però ho han impedit, ens han boicotejat". Mentides perfectament preparades.
Carles Viñals Casado
Anem a pams: Si creus que estaven dispossats a matar, la "materialització" s'hauría produit tot just el Govern, amb tremolor de cames o no, hagués tirat endavant. Ara tindríem el que tenim, més un nombre desconegut de morts.. No culpem el Govern. CULPEM-NOS TOTS. Si ells erraren VOLENT-SE CREURE que amb la raó i els somriures n'hi hauría prou, nosaltres VOLGUEREM CREURE'NS el mateix. Era un preu de ganga per a un objectu molt valuós. Prenem-ne nota si de debó volem la llibertat.
Carles Viñals Casado
Totes les independències paguen un preu de sang. El pagà fins i tot la India, de la mà de Gandhi. Estarem preparats per resistir victoriosament la violència d'Espanya quan interioritzem aquesta dura veritat, l'acceptem i la incorporem a la nostra lluita; no pas abans. El 27-O, ningú no ho estàvem; ni el Govern, ni el poble. "PERÒ UN POBLE NO SERÀ MAI LLIURE SI ELS SEUS FILLS NO ESTAN DISPOSSATS A ARRISCAR LLURS VIDES EN EL SEU ALLIBERAMENT I DEFENSA." (Ll. Mª Xirinacs)
Puigstalin
Santi Vila ha desaparegut per obra i gràcia del Photoshop d'una foto del "govern legítim" al web còmica governlegitim.org. Tampoc ofereix el perfil de Vila mentre que el de la resta de pollastres si. Per fiar-te de la "veritat" de tots aquests.
Anna
Jo m'ho crec. Les paraules del Felip el 3d'octubre o la Vospedal el 12 d'octobre no en deixen dubte. Potser d'aquí a 3 mesos podrem certificar-ne la veracitat, igual que això de l'imam de Ripoll.
Narcís ( no es pot viure amb por, ni de bon tros dessota bota militari,ben aviat haurem de ser conseqüents amb tot el que ens fum aquest estat, estat d'altri; en l'endemig, demòcrates, pacífics i de ' llei ', simples portaveus, són empresonats,en crida i cerca, atemorits i plomats!)
Verament el ' procés ' ha desemmascarat antidemocràtics així feixistes .. interessats bastards .. venuts/ comprats o vividors de la ' moma ' .. esquerres baliga - balaga jugant a humanistes .. falsos/ farsants o destructius sense oferir res millor .. botxins/ covards servir-se'n dels poders .. terroristes camuflats/ maquillats d'institucionals .. . . . . . porucs enfiladors i valents/ dignes sinó herois .. . . . . . Els catalans mai per mai oblidarem tot això i a tots aquests .. Mai !
andreu
El Ministro del gobierno, Íñigo Méndez de Vigo, dijo el viernes que no podía hacer ningún comentario porque había una orden secreta sobre la investigación. Es Satty fue asesinado en su taller de fabricación de bombas días antes de los ataques del 17 al 18 de agosto. Todos los miembros de la célula fueron asesinados o encarcelados. Todos los extraños asuntos que rodean la figura de Abdelbaqui-es-Sati, el imán de Ripoll. Él era el jefe de la célula terrorista, que murió en la explosión en Al
Carne
Madrid no ha matado nunca a nadie, a no ser el slogan de la movida "Madrid me mata". Si te refieres a los miembros de algún gobierno acláralo y no seas antropomorfa, los sujetos que tienen voluntad y pueden ejercer alguna presión son las personas, no los territorios . También quiero recordar que el pueblo de Madrid resistió 3 años asediado por el ejército de Franco, antes ya había cruzado el Ebro, por lo que Madrid no pudo matar a ningún catalán (peco también de antropomorfa)

envia el comentari