La patata calenta

"El de la violència és un debat important, perquè va al centre de la qüestió i forçosament ha de condicionar les estratègies"

Molt tard, però per fi la direcció del procés ha donat, per boca de Marta Rovira, una explicació versemblant a la inacció i desistiment de Govern i entitats post declaració d’independència. No crec que Rovira pugui demostrar el que ha dit, perquè les amenaces de morts als carrers no s’acostumen a posar per escrit i, segons informacions periodístiques, van ser formulades pel govern espanyol de viva veu als mediadors que treballaven per evitar la DUI, i van ser aquests els que les van traslladar, també de viva veu, al govern català. Cal recordar que el President Puigdemont ja havia fet referència al tema en la seva primera roda de premsa a Brussel·les i en entrevistes posteriors, però fent servir l’expressió “violència extrema”. Ha calgut que algú pronunciés la paraula “morts” perquè els mitjans posessin la qüestió al centre del debat públic.

 

Les paraules de Marta Rovira han tingut un efecte tan immediat com paradoxal. Sortint a desmentir-les amb tanta contundència (“burda patraña”, “mentira absoluta”), el govern espanyol s’ha desarmat davant l’opinió pública. Si la Moncloa descarta l´ús de violència extrema, el bany de sang i els morts com a mètode per mantenir la unitat d’Espanya, l’independentisme ja no té cap impediment ètic (ni cap excusa autocomplaent) per descartar una estratègia de defensa massiva de la República al carrer en un futur més o menys llunyà, en cas que torni a produir-se una situació propícia. És cert que la UE i la gran majoria d’estats han tancat files amb l’estat espanyol en aquesta crisi, però també hi ha evidències que l’espanyol és un govern advertit i vigilat internacionalment en la qüestió de l’ús de la violència. Les imatges del 1O van causar un fort impacte en les opinions públiques i els governs europeus, que no volen que es repeteixin sota capa concepte, i molt menys amb el salt d’escala que implicaria la sortida de l’exèrcit al carrer. Recordem el tuit de Donald Tusk pocs minuts després de la declaració d’independència al Parlament: “Per a la UE no canvia res. Espanya continua essent el nostre únic interlocutor. Espero que el govern espanyol afavoreixi la força dels arguments, no l’argument de la força”. Hauria permès la UE el bany de sang als carrers, en cas que les amenaces s’haguessin complert? O hauria forçat el govern espanyol a parar i negociar?

 

Aquest de la violència és un debat important, perquè va al centre de la qüestió i forçosament ha de condicionar les estratègies. Si la direcció política de l’independentisme majoritari pensa honestament que l’estat espanyol farà el que faci falta, banys de sang i morts inclosos, per mantenir la unitat d’Espanya, si pensa honestament que això serà així sigui del 51% o sigui del 65% la majoria independentista, i si pensa honestament que la causa de la independència no mereix assumir aquest risc, aleshores ha d’explicar-ho obertament i, en coherència, reformular objectius i col·locar la independència en el mateix calaix on la té el PNB, que formalment no hi renunciarà mai, però políticament no treballarà per aconseguir-la.  No tindria sentit (i no seria honest) continuar alimentant l’expectativa d’una independència possible si, quan tornés a arribar un moment de ruptura potencial com el del 27 d’octubre, es torna a actuar de la mateixa manera sota les mateixes amenaces.

 

Hi ha altres possibles enfocs: el de considerar les amenaces com un farol, o el de creure que la independència és una causa que sí que mereix assumir aquest risc (com han fet la grandíssima majoria dels països que han fet la seva independència, per cert). Si l’enfoc és aquest, aleshores tindria tot el sentit mantenir la independència com a objectiu polític central i treballar els mecanismes (socials, polítics, diplomàtics, i també psicològics) que permetessin donar una resposta diferent a una crisi com la del 27 d’octubre. Aquest és un debat que es pot ajornar si l’independentisme perd les eleccions o si les guanya només en escons. Però si el 21D es produeix una ratificació de la independència i del Govern legítim amb més del 50% del vot, la patata calenta tornarà a estar sobre la taula i els dilemes seran molt i molt semblants als de finals d’octubre.




Comentaris
Article ridícul
Marta Rovira el que ha de fer és dimitir per mentidera i perquè és una de les responsables de la fracassada RepCat. No m'agrada veure tota aquesta colla de mentiders i inútils presentant una altra vegada a unes eleccions, tot i que comprenc per què ho fan (i no, no és per Catalunya). El que no va a entendre el món (que ens mira) és que algú els torni a votar.
En resum
Els dirigents del "procés" estaven disposats a arribar molt menys lluny (sols a nivell simbòlic i de declaracions) que la gent al carrer. Però mai cap independència s'ha fet simbòlicament. Els dirigents ens han fallat, i no tant sols un cop. El més racional seria canviar els dirigents.
Ramon
El Pla A d'aquesta legislatura era una merda i no hi havia Pla B. L'oportunitat de Catalunya va ser el 9N. I la vam desaprofitar.
Espectador
El "mètode Gandhi " no servirà per aconseguir la independència de Catalunya . El poble , la gent té que prendre consciencia que s'ho té que jugar el tot per el tot .Els polìtics estan obligats a fer la feina per la que van ser votats, però no en hi ha prou . Catalunya no es rendirà .i haurà de lluitar molt . Es evident que si fa un mes no es va " solucionar " el problema ,la resposta tindrà que ser diferent .
Joan
Eduard, si el 21D els partits independentistes sumen més del 51% dels vots l'escenari és diferent. Fins ara no hem pogut demostrar que som majoria, l'1 d'octubre malauradament no ho varem poder demostrar.
Alna
Doncs, ara que el Gobierno ja ha dit que és mentida el que diu la Rovira i que no hi haura morts als carrers, ha arribat el moment de la implementació de la Rep?blica i qe el govern català legitím foti fora els del 155.
ningú
És una oportunitat si ara torna a haver més vots independentistes aprofitar que han dit que no hi hauria morts. Compliran la seva paraula? De fora ens miren.
terrassenc
Demanar el 50% en eleccions és fer trampa (o no recordem el 'vot de la teva vida'?). L'1-O es va fer el referèndum amb més de 2M de vots afirmatius, com a molt si els partits unionistes superen aquesta xifra es podria plantejar repetir el referèndum, si no, res a pelar, el MANDAT per la República Catalana és perfectament vigent. I per cert, tots els estats estan legitimats a fer valdre la seva pròpia llei en qualsevol circumstància, sense excuses.
Ramon
L'actual horror li dóna tota la raó al 9N. I el conjunt del procés se la dóna clamorosament a Jordi Pujol. Però sé que ningú no demanarà perdó.
Els resultats de l'1-O no serveixen
L'1-O va ser un acte masturbatori secessionista perseguit per mossèn Estat. Els resultats no indiquen res perquè no es va complir la llei del referèndum. No hi va haver Síndic electoral, es van acceptar paperetes sense sobre, van comptar els vots només els secessionistes. El resultat és inventat, està molt clar. Ni tan sols es pot comprovar.
Enric
...doncs la patata se la treuran procurant no tenir els 50+1. Serà dissimulant i xiulant , però els que han "renunciat" a la república després de l'1-oct tampoc no la faran després del 21-d
simonet
(1) L'intent no reeixit de consituir-nos en un estat independent ha obtingut un èxit. L'èxit és haver obligat l'estat espanyol a exercir una repressió policial, judicial i política sense precedents des de 1977. Aquesta repressió, si la gestionem adequadament, ha de servir per enfortir la cohesió del bloc independentista i per sumar vots a la independència. A l'estat la repressió no li pot sortir gratis. La revolució d'octubre ha estat un èxit disfressat de fracàs.
simonet
(2) És a les nostres mans aprofitar aquest èxit per créixer i per debilitar l'adversari. Gestionar adequadament la repressió vol dir, per exemple, difondre per terra, mar i aire les imatges dels cops de porra, perquè arribin a tots els catalans, sobretot a aquells que no veuen TV3. Vol dir atorgar una compensació econòmica a les víctimes del terror policial de l'1-O, tal com fan els estats amb les víctimes del terrorisme.
simonet
(3) Vol dir homenatjar els detinguts del 20-S i, no cal dir-ho, els Jordis i els consellers empresonats i exiliats. (4) Vol dir posar en evidència la tolerància de l'estat amb grups neonazis que des de fa setmanes campen pels carrers. Vol dir denunciar la responsabilitat de l'estat en el canvi de seu de centenars d'empreses catalanes. Vol dir, en fi, fer que tothom sàpiga quin és l'autèntic rostre de l'estat espanyol.
simonet
(4) Aquesta i no cap altra és la feina que han de fer les entitats i els partits independentistes en les cinc setmanes que queden fins al 21-D. L'estat ens han colpejat però no ens ha derrotat. Que acabi derrotant-nos depèn de nosaltres. Fem que, en els cops que ens han donat, l'estat hi trobi la seva pròpia derrota.
anna
Si el 21D hi ha més del 50% de vots per la independència, Europa obligarà a fer un referèndum pactat o directament reconeixerà la independència de Catalunya ja declarada al Parlament. La comèdia ja no serà possible.
Narcís ( allò dit per Marta Rovira n'és obvi i sobrer sinó ja ens n'haguessim anat, sinó de què esperar aquest modus actuandi anihilador i espoliador?)
Ras i curt : ' violència extrema ' de ben segur ( fos l'1-O un aperitiu/ vermut ) .. allò que ja no sé és si haguessin estat més primitius o no, o més anticristians o no , si Europa se'ls hi en fum dessobre ! PD: què diu l'autor de posar-hi morts nostres .. així tornar a sortir amb la falç a defendre'ns/ matar nosaltres .. no sé .. però .. on n'és el límit ( avui, ara i ací vegi's que fan amb Catalunya, vegi's que fan amb persones honestes, honrades, legals .. " miralls de la dignitat "!)?
Nuria de Mexic
Em dol veure tants catalans que potser no es donen compta de tot el cami que s´ha recorregut i de totes les grans coses fetes aquests anys. Us encanta criticar i tirar-vos pedres vosaltres mateixos. Hi ha molta gent al món que pensa que heu obert el cami a una nova manera de lluitar per l´autodeterminació que ja es considera un model a seguir. Falta el pla B, que es els tribunals i el Dret internacional. Pero teniu un govern valent i honest, sabeu que es aixó en un mon de cinics ?? Un tresor.
Va bé
Si per votar ja hi van haver mil ferits per declarar la independència "un ataque por tierra mar y aire" Ah! que no pq és molt greu? Doncs vale, ens veiem el 21D
Anna
Els unionistes hereus de la Inquisició són molt més divertits quan fan servir un traductor i escriuen en català. A més de ser immensament ridículs. A la vida hi ha de tot. Jo els recomanaria que anessin fent un "canvi de seu" i marxin cap a Ñ. Viuran més tranquils i nosaltres també. Cal ser ruc per viure on ets infeliç. Ep, que ho diuen ells.
no al racisme
us veg parlar a algún dels unionistas amb un despreci i una superioridad que fa fàstig.
Anna Armendares
A mi no em preocupen els trols, s´els hi veu el llautó. Em procupen els catalans que ja s´han cansat, i com excusa diuen que es per culpa dels mals politics. Es una vergonya que ho escriguin persones que son a casa tan tranquils. A mes de no arriscar res es dediquen a afeblir l´anim de gent que potser no veu clar que es moment de mantenir-se fidel a un projecta comú que ens fa dignes i ciutadans exemplars. Un projecta de futur que hem de defensar, no ensorrar.
AMGF
La qüestió no és altra que aquesta: a la UE del segle XXI és possible resoldre sense violència contenciosos imperials que fins ara es solucionaven a sang i foc? La democràcia es postula com un mètode capaç per trobar solucions als conflictes amb els mínims costos humans, i per tant la resposta ha de ser que sí, i solament la constatació que els catalans estem equivocats posarà en evidència la impostura europea.

envia el comentari