On és el catalanisme polític?

"A qui li amarga la possibilitat de governar ni que sigui amb un tripartit d’esquerres que com a mínim complagui una de les seves ànimes?"

Avui s’han sabut dues opcions més d’entre les que concorreran a les eleccions del 21D. El sobtant pragmatisme cupaire ha estat aclaparador entre els 1.200 (sí, sols 1.200) militants que han participat a la seva Assemblea: s’hi presentaran malgrat considerar-les il·legítimes, un adjectiu aquest que ja hem dit que és molt útil per desqualificar qualsevol resultat que no sigui favorable a qui en fa ús. No sé què opinaran de tot plegat als seus votants, i quina contaminació hagi pogut produir en aquestes decisions l’estada en els escons del Parlament, però potser també entre ells acabi passant el fenomen més temut: que un representant parlamentari de qualsevol partit s’assembla més a qualsevol altre que a la gent que els vota. Veurem.

 

En canvi, la decisió del President Puigdemont sembla tot menys pragmàtica: què és Junts per Catalunya per a l’elector mig i com podrà identificar-la en el conjunt de les paperetes excepte si els mitjans de comunicació, vorejant  la legalitat, s’aboquen a fer-li la campanya? Quin paper juga el PdeCAT en relació a aquesta candidatura? Mas, Pascal i Bonvehí es dedicaran al partit, però quina relació tindrà  la formació amb la llista que Puigdemont pugui fer entrar en el Parlament?

 

ERC ha decidit, com la CUP, però amb més cinisme, que la llista de país per a la independència no els convé: en primer lloc perquè si guanyés per amples majories, haurien de tornar a la casella de sortida i parlar de DUI i d’estructures d’Estat; com ja han demostrat fins a quin punt “no estava res preparat” i com ara, en un mes i mig no dona temps per completar-hi res, no cal tornar a provar d’enganyar a la gent que ja està prou cansada de posar la fe per davant dels fets. Per jugar amb ells ja hi haurà temps quan s’hagin oblidat de tot plegat (que la memòria és fràgil) deuen pensar, i mentre tant, a qui li amarga la possibilitat de governar ni que sigui amb un tripartit d’esquerres que com a mínim complagui una de les seves ànimes?

 

Cadascú d’aquests partits (l’eix independentista) té un alter ego, en sentit estricte o així percebut per la gent. Ciutadans, percebut a la dreta del PP, competeix amb la CUP en veure qui la diu més grossa, qui aconsegueix aferrissar la seva gent amb més contundència. Ni un ni altre contribueixen per res a recuperar la pau social; que em perdonin però cada cop que parlen m’inquieten. Si deixem a banda les incendiàries declaracions d’un Puigdemont fora d’Espanya i del mínim seny per demanar un “referèndum acordat” a aquell Estat al que dia sí i dia també li està dient “franquista” (fent amics!), l’independentisme ha d’escollir entre els poc socialdemòcrates (PdCat) i els que diuen que ho són més (ERC) i els no independentistes entre els que diuen que són liberals (?) del PP o els socialdemòcrates del PSC. La democràcia cristiana, en tant que preocupada per la justícia social que ha estat el segell de la doctrina social de l’església, ha acabat barallada, trencada i reconduïda a ERC (la independentista) i al PSC (la no independentista).

 

Podemos no té alternativa de dretes, potser perquè la seva vocació de destrucció del sistema, ni que sigui teòrica, no té contraposició entre la gent “d’ordre”. Però amb aquest panorama on queda el catalanisme polític que pretengui mantenir, millorar, reposicionar la relació de Catalunya  amb el conjunt d’Espanya? Repartit entre diverses formacions? Orfe a casa seva? Desaparegut en combat? No ho sé, però a meu parer la transcendental discussió a Catalunya hauria de ser el seu paper en el segle XXI.




Comentaris
Pere
Els comuns són el PSC dels noranta... el catalanisme que busques es troba al PDeCat, amb la Pascal, en Bonvehí i en Mas, una vegada en Krls faci un pas al costat (vist les llistes no-unitàries i com evoluciona tot plegat, no s'hauria ni de presentar, però el risc amb la justícia espanyola és massa alt si surt de la primera línia política).
Alwix
O potser és que el catalanisme polític ha quedat obsolet després de l'aventura estatutària i l'única manera de millorar l'autonomia en el context europeu és un estat propi.
Cràcia
L.únic catalanisme polític possible i realista és el que veu la necessitat ineludible de marxar d'Espanya. Espanya, el nostre estat colonitzador, no veu cap alternativa a seguir esprement i reprimint Catalunya, almenys aquest segle.
Harta de fachas
Ay! Monserrat Monserrat, qué contenta que estás... No hay nada mejor que tus sentencias para ayudar a un pueblo machacado por la represión judicial, policial, mediática... que ya ha encarcelado a su legítimo Govern, a dos líderes sociales y ha acojonado al resto. Por cierto, no te veo muy crítica con la meditada y segura estrategia de los fachas: "La violencia será siempre nuestra". Qué bonita y realista la victoria del terror. Qué la disfrutes mientras dure...¡Viva Cataluña libre!
Carxot
La cup i C's competeixen per a veure qui la diu més grossa? De veritat? Em sembla que C's són uns demagogs de verb violent, molt proper al falangisme dialèctic. No sé veure per enlloc aquest comportament ni aquesta violència verbal en la cup. Resulta que al final vostè no analitza amb precisió i que, els que com vostè, tenen l'aparença d'assenyats, són els més radicals, incapaços d'una anàlisi intel·ligent.
Quin catalanisme politic
el de la putaramoneta o el que veu que surt al carrer cada vegada que toca defensar els drets dels catalans? No hem fet d'altra en aquest pais que defensarnos de l' atac constant.
Pere Grau
Sra. Nebrera, no es preocupi per si els electors identificaran o no la llista del President. I tant si l'identificarem! I si els elctors tenen més sentit comú que molts polítics, hauria de ser la llista més votada. La victória de Puigdemont seria el pitjor que els podria passar a Rajoy i tota la seva trepa.
Narcís ( millor es posi contra Lameles .. contra prevaricacions .. contra constitucionals .. contra . . .o calli!) ( ja n’hi ha prou de ser al costat de la ‘ bretolada jurídica ‘ i dels pobres diables camuflats de títol!) (com pot ser possible no dir-ne res de tant d’abús/prepotència rebequera!)
Què diu? : -- ' no estava res preparat .. ' ? què vol dir aquesta ximpleria .. havíem de sortir amb la falç per a donar suport a nostre Parlament? -- ' incendiàries declaracions .. ' ? quan no pot afluixar més del que ha afluixat, ni dir res més pacífic del que diu? -- ' mantenir, millorar .. ' ? quan ha estat aquest estat, si més no, del 77 ençà qui sempre llançà mentides/ fal·làcies, enganys, falsedats, infàmies, difamacions, injúries i calúmnies contra qualsevulla cosa catalana?
Boy Garantín
Que còmode et trobes Montserrat, enmig 155, repartint estopa a l'independentisme per no haver previst l'estopa que era capaç de repartir l'Estat amb el vist i plau de les institucions comunitàries. L'autoritarisme posa les coses a lloc, oi? I tu t'hi trobes a gust enlloc de comportar-te com a demòcrata senyalant el mal dels qui el provoquen. Ànima del PP sempre latent...
Irene
SOLS EL POBLE SALVA AL POBLE. 2.044.038 vots a favor del SI a la República, i aquí estem i la "prima del tal riesgo" pujant.... jejejejeje nomes un puntet, potser en Montoro ho sap fer millor i la fa pujar uns quants mes abans de les falses eleccions democràtiques, estem en estat de setge i parasitats per l'extrema dreta, aqui i a Europa (el grup del pps(e) europeu es el mateix, per això es recolzen entre ells i es fan regals a costa el nostre herari), no ho oblidem. VRCSI //*//

envia el comentari