Nosaltres, Europa, que t'estimàvem tant

"Europa és infinitament més democràtica que Espanya i que Catalunya. La gran pregunta és què hi guanya Europa amb una Catalunya independent"

Europa era, és encara, l’esperança. Aquella terra «nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç». Cap a Europa ha marxat Puigdemont i el que queda del legítim govern català, en una fugida cap endavant per guanyar temps ves a saber per a què, abans que s’acabi el temps. Cap a Brusel·les: més que capital d’Europa, simplement el lloc on es troben les oficines d’Europa.

 

Trucant a les portes d’Europa, escrivint un missatge desesperat: "Help". Ajudeu-nos, que som dels vostres.

 

Catalunya sempre ha estat una mena de frontissa entre Espanya i Europa. A diferència del País Basc, Navarra i l’Aragó, Catalunya ha mirat sempre a Europa, ha estat porta d’Europa, tot i que es troba a la península ibèrica, per a bé i per a mal. És un país encaixonat entre dos móns, que són parents però llunyans: l’hispànic i el centreeuropeu. Quan deien que Àfrica començava als Pirineus, aquí sempre volíem desplaçar els Pirineus més avall... No eren, no han estat mai la nostra frontera. Si haguéssim estat a cinc-cents quilòmetres dels Pirineus ja no existiríem com a país.

 

El catalanisme ha estat sempre europeïsta, per necessitat i per convicció. Era com una vacuna contra el 'mal d’Espanya'.

 

Però ara Europa ja no és aquell somni de mitjans del segle XX, després de la II Guerra Mundial. Ara és una gestoria de crèdits i deutes, una agència d’imposició de les «reformes» que amaguen l’agenda neoliberal: reducció de drets, d’igualtat, de benestar, protecció de paradisos fiscals per a grans corporacions... És la realitat. Dura, però real. Si Europa ha maltractat Grècia fins a la sacietat, amb una indiferència força generalitzada (gran part de Catalunya inclosa), no ens fem massa il·lusions sobre la resposta al Help català. I menys encara si portem les contradiccions europees al cor, dur i fred, d’Europa.

 

Hi ha una altra realitat, però, que ens equivocaríem si la menyspreem: la fortalesa democràtica dels europeus. Sense Europa, viuríem encara en una mena de franquisme-bis. Europa és el contrapès, el fre, de les pitjors tendències espanyoles. Europa ens lliga a la democràcia i posa certs límits, menys dels que voldríem, a algunes barbaritats. És la Bèlgica que no posa Puigdemont i els consellers en el primer avió que surti cap a Madrid. La que té bagatge democràtic per assumir el repte i fer-se algunes preguntes.

 

Esperar que ens doni la raó i ens acontenti, com si fos una mena de tribunal suprem, és somiar truites. Però potser ens pot donar a tots plegats una lliçó de democràcia, plena de matisos, de complexitat, de grisos. De fet, ja ens l’està donant, a uns i altres. Si la volem escoltar, clar.

 

Europa (la dels estats, la dels interessos econòmics i la dels europeus amb memòria) té pànic a començar a fragmentar-se quan no ha estat capaç encara d’unir-se, ni tan sols té clar si ho vol. No sent cap mena de simpatia per als independentismes. Ni està disposada a jugar-se-la pels catalans, menys encara quan a Catalunya no hi ha una majoria indiscutible per la independència ni una idea consistent de futur, ni tan sols està clar què podem aportar a l’interès comú. No és una qüestió de sentiments. Ni només de negocis. Crec que el rigor, la consistència, la seriositat, la persistència, seran els arguments definitius, un dia o un altre.

 

Europa és infinitament més democràtica que Espanya i que Catalunya. No és poca esperança, però exigeix alguna cosa més que gesticular, repetir que estimem molt Europa o cridar Help.

 

La gran pregunta és què hi guanya Europa amb una Catalunya independent.

 

I no s’hi valen quatre eslògans o quatre tuits redactats amb la millor de les voluntats. Cal trobar una bona resposta europea a aquesta pregunta europea.




Comentaris
De qué época hablas, Rovira
Precisamente España se ha beneficiado durante siglos de la cultura europea gracias al Camino de Santiago, que penetraba por tres vías principales: Irún en el País Vasco, Roncesvalles en Navarra y el Somport en Aragón. Cataluña era una entrada residual. ¿Qué te hace pensar que vascos, navarros y aragoneses nunca han mirado a Europa y Cataluña sí y siempre?.
Espectador
Europa te que defensar la democràcia per damunt de qualsevol altre consideració, en cas contrari , està ben perduda i no te cap sentit la seva continuïtat . Si no reacciona front un cop d'estat com el que esta vivint Catalunya, pot plegar .Si el que defensa es el mercantilisme més desaforat anem tots , tots al desastre .
Georgiana
Què guanya? parlaré de diners que sembla ser el llenguatge que parlan. Que la part del deute espanyol que ens pertoqui, Europa el cobri en curt terme. Ser contribuients i no subsidiaris com ho és ara l'Estat espanyol. Tindra treballadors qualificats i preparats. L'oportunitat per nous mercats amb 7 mil.lions de clients...i deixo estar la part cultural, artística, culinaria, llinguistica, avantguardista, inventiva, la riquesa viva, latent, amb veu pròpia d'un poble europeu.
Harta de fachas
Europa ganaría la decencia, la dignidad y la vergüenza que ha perdido apoyando a los fachas. ¿Ya no se acuerdan de las perrerías que sufrieron en manos de Hitler y sus secuaces Mussolini y Franco? No hace tanto tiempo. ¿No queda ningún testigo del horror? Ah!, también ganaría DINERO ¡Viva Cataluña Libre! ¡Seguimos!
@de que época
Donç noi, no se us nota! no teniu cap actitud europea. La actitud caçiquil, la fatxenderia i l'autoritarisme no son virtuts, ni son propies d'una cultura europea. Poster perqué aquest racó de món es el 20% del vostre PIB no ens deixareu anar. Sempre que us sento parlar amb menyspreu traspua un profund complexe d'inferioritat.
Anna Armendares
Europa no es homegenea tampoc. Els seus dirigent son els dels despatxos, els lacais del neoliberalisme mes descarat i inhumá. Pero hi ha molta diversitat, extrema dreta inclosa. Es veritat, hi ha molts europeis en contra de l`autodeterminació i la fragmentació. El que passa es que ja ha començat (de fet amb la Guerra de Yugoslavia) un moviment lent pero inexorable de creació de paisos mes petits, o dit mes exactament, de les nacions contra els Estats, que no tenen cor ni entranyes. D`aixó va.
junieta
I si en lloc de preguntarnos que guanya Europa, ens preguntem que perd? Europa sempre ha sigut un conglomerat de paisos guanyadors i perdedors, els forts i els febles. La UE no ha fet sino accentuar aquest problema. Presta diners als paisos pobre, no per solidaridat, sino per tenirlos més i més acollats. No ha sigut capaç de solucionar cap problema, només fá de gran prestamista. Ja es hora de que UE canvíi . i passi de ser la banca a ser demócrata amb totes les consequencies.
La actitud caçiquil, la fatxenderia i l'autoritarisme
Cal no limitar-se als darrers 50 anys per dir el que és europeu o no. Europa va generar imperis mundials: Espanya, França, Anglaterra; monarquies absolutes res democràtiques (tots els països), el feixisme, el nazisme, el socialisme i el comunisme. I la URSS i el Pacte de Varsòvia. Europa va inventar el capitalisme salvatge, l'explotació de les colònies, etc. De què Europa estem parlant des d'aquesta Catalunya cateta i carlista?.
Una o moltes Europes?
Em sembla que no es pot caure en el parany de pressuposar que la Unió Europea és una entitat coherent, malgrat els esforços que fan els seus caps visibles. Al contrari, l’immobilisme en el tema català, més enllà de simpaties o antipaties, o la inoperància en la qüestió dels refugiats són mostres de contradiccions molt greus que poden acabar amb l’organització mateixa.
Anna Armendares
Camino de Santiago ?? Ara també hi ha milers de persones que fan el cami de Santiago i sembla que Espanya segueix sent franquista i antidemocràtica , o sigui que son impermeables a la civilització per molts camins de Santiago que hi hagi. "Lo que natura non da Camino de Santiago non presta."
Goretti
Tant el problema d'Europa com el d'Espanya es que el prime es un club d'estats-naciò i no vol sentir parlar de independencia en lloc i el segon es que els espanyols i molt catalans s'han ampassat lo que que "España es indivisible" com si d'un numero primer es tractes. Algún pot explicar, mes anllà d'aixo, quin es el problema de que Catalunya, El Venneto ò Escocia siguin independents????? Crec que es poden crear estats realment federals i tots seriem molt mes feliços
EREP
Europa; quina decepció, cuan mes et necessitem, ens fallas. Ojala marxes-im,dons no ens serveixes, cuan mes falta ens fas.
Narcís ( per ventura, ha d'haver-hi vessament de sang .. morts/ assassinats a dojo .. empresonats sense solta ni volta . . permís perquè fumin allò que vulguin amb nació mil•lenària així negada, maltractada, escarnida, befada i anihilada, usurpada, plagiada i espoliada?)
Que .. què hi guanya? : 1. No facilitar, conviure amb ' totalitarismes ', pitjor, tiranies! 2. No provocar opressió, abús de poder contra nació europea sense Estat! 3. Anul·lar qualsevulla possibilitat que revolució pacífica àdhuc d "'els somriures " pateixi crueltat vària! 4. Confirmar ser de debò drets fonamentals i llibertats públiques o .. Carta Internacional i Convenció Europea dels DDHH! i 5. Catalunya seria ' pagador net ' que no part innocent de llosa immunda!
pau bcn
Bueno, algunos insisten en creer que Europa ganará con una Catalunya independiente porque somos un país rico (el salario promedio es de 900€ entre los jóvenes), cultos (¡ja!), creativo (alocado y extravagante, diría yo), imaginativo (surrealista más bien)... Para los estándares de la UE Catalunya es un país pobre (sí, una de las regiones ricas de Espanya que si estuviera en Alemania sería la región más pobre), católico, corrupto, poco de fiar, infantil, latoso, poco de fiar... mejor en Espanya.
Jordi Comasobirana
Una cosa és Europa i una altra la Unió Europea, que, com s'ha vist, no defensa res més que els interessos econòmics d'unes elits capitalistes a través d'una estructura burrocratitzada de recol·locació de polítics inútils. Europa sí, UE no gràcies.
Europa ja va avisar
Fariem be en escoltar a Europa; que és el futur dels nostres fills. Si Europa no ens escolta es perque la gencat; en la seva autocomplacencia; no ha treballat ni preparat be les objeccions que sabiem; perque estavem avisats; que ens possarien. De moment ja ens hem quedat sense la agencia del medicament europea. Podem culpar a algú altre de les nostres desgracies o fer una mica d'autocritica. Potser el problema és que els nostres polítics són mediocres i amateurs;que ens diuen lo que volem sentir
La qüestió és que perd la UE...
La UE si perd a Catalunya perd a un contribuent net i a un poble democràtic i serà el principi de la desintegració UE per immobilisme buròcrata. La qüestió no és que guanya la UE que ja està caducada.

envia el comentari