Matilla, Albert, Sàmper i Sirvent; teniu dos minuts?

"El PSC terrassenc s'ha ensorrat sota el pes del nacionalisme espanyol, a causa d'unes decisions impossibles de justificar des de baix"

El suport del PSC a l'aplicació del 155 ha impactat com un meteorit a la política terrassenca, fins el punt que el més probable és que acabi provocant l'extinció d'un poder municipal que es remunta a un llunyaníssim 1979. El mateix Jordi Ballart simbolitza tant l'hegemonia del socialisme terrassenc durant quatre dècades com la seva caiguda, producte de la satel·lització del socialisme català i espanyol respecte a la dreta postfranquista que encapçala el PP.

 

El PSC terrassenc s'ha ensorrat sota el pes del nacionalisme espanyol, a causa d'unes decisions impossibles de justificar des de baix. Noel Duque, segon tinent d'alcalde dimissionari, ha dibuixat un retrat esgarrifós del que algun dia va ser un partit de base progressista i catalanista. No es tracta d'una esmena a la totalitat -que seria del tot injusta, el PSC ha dirigit una ciutat d'èxit- sinó d'un final de cicle que cal assumir amb maduresa política des de tots els àmbits de la societat.

 

Tampoc no val la pena ser creatiu amb la calculadora a la mà. No és el moment. Terrassa en Comú i Xavi Matilla tenen el deure d'assumir i liderar un canvi de dimensions històriques, que torni a implicar els terrassencs i retorni la ciutat a les coordenades del catalanisme polític. Només són 6 regidors entre 27, però han de disposar del suport de la majoria que ha combatut -i està patint- les represàlies de Madrid. Junts, Terrassa en Comú, ERC, PDeCAT i la CUP estan per sobre el 50% dels vots i disposen de la majoria absoluta que assegurarà un govern municipal sòlid i transformador.

 

Ni es pot discutir el lideratge de Matilla, que fins ara ha encapçalat l'oposició, ni es pot excloure ningú d'aquest govern de concentració per a l'alternança. I aquest ningú inclou el PDeCAT, un partit que té un terrassenc a la presó i un altre a l'exili i que, a hores d'ara, està nítidament fora del règim del 78. De la seva banda, els 8 regidors independentistes han d'assumir, amb generositat, el risc que Matilla es guanyi un segon mandat a les urnes i, fins i tot, han d'assegurar l'èxit de la seva gestió. No és hora de sectarismes que, de tota manera, serien castigats a les urnes.

 

Terrassa és de les poques ciutats d'aquest país que no ha viscut l'alternança. Som-hi, doncs. El govern de la majoria serà el que més permetrà compartir la il·lusió.

 

 




Comentaris

envia el comentari