Corrupció global

"Sé que hi ha molta gent que nega la major, i és que la corrupció és consubstancial a l’ésser humà"

Mentre escric això (que havia pensat que necessàriament giraria entorn el vodevil polític que ens afecta tan de prop) comença  a fer-se pública en diversos mitjans de comunicació de tot el món una nova tongada de polítics (no diré el nom que ara sento a la meva esquena en una conversa sobre el cas), artistes, i altres persones conegudes arreu del món, totes elles implicades en activitats econòmiques que suposen d’una manera o altra evasió d’impostos amb l’ús de paradisos fiscals. En suma, una demostració més de la distància abismal entre els diversos discursos sobre la ètica professional, la moral pública i la governança per al bé comú, i les vides i conductes privades, on les amistats, les relacions de conveniència, els negocis, no tenen ni color polític, ni nacionalitat, ni ideologia. Una corrupció sense fronteres, una corrupció global.

 

Sé que hi ha molta gent que nega la major, i és que la corrupció és consubstancial a l’ésser humà: periodistes comprats, jutges subornats, regidors d’urbanisme decisius i amb decisions arbitràries, polítics que decideixen en raó de l’interès privat i no de l’interès públic, acumulació avariciosa de riquesa de la que després no es vol ni tant sols que sigui gravada pels impostos. Fins aquí tothom d’acord: que hi ha frau fiscal, que sense aquesta corrupció tindríem molts recursos per a les coses que realment importen. Però la cosa no acaba aquí.

 

És també corrupció tota una infinita cadena d’irregularitats que escapen a la consideració general: l’acceptació d’una subvenció que canvia la línia editorial d’un diari o el discurs des d’un mitjà per part d’un analista, d’un comentarista, d’un periodista; la donació generosa a un partit polític que canvia el seu programa o, sense canviar-lo, torça després el seu compliment si arriba l’hora de governar, o sense arribar a governar el condueix a aliances, canvis d’idearis o proclames públiques que el fan desconegut per als seus simpatitzants.

 

I és també corrupció la utilització d’una empresa per desgravar despeses impensables, o la utilització d’una ajut públic per a finalitats no previstes en ella, o la ocultació de beneficis al fisc perquè s’han cobrat de forma irregular, sigui en un bar o en una clínica dental.. i així la cadena arriba a l’infinit.. és obvi que alguns tenen més capacitat econòmica que altres i per tant el nivell de corrupció serà quantitativament més gran, però la qualitat (negativa) és la mateixa. Sempre tothom serà capaç de justificar la seva, però destaquen dues com les més utilitzades: “ja pago massa i no en vull pagar més”, i “per a l’ús que en farà l’Estat, és millor que estigui en la meva butxaca”.

 

Algú podria dir que la raó de ser de la corrupció rau en l’acumulació de riquesa, però essent més factible amb els bens materials, la corrupció no els necessita, és el dimoni fet matèria. I així també es venen persones i ànimes sols per l’ànsia de poder, o per la fama o per qualsevol altra manifestació de ser més que els altres, o de sobreviure a qualsevol preu. Probablement es cura mitjançant l’educació, però també caldria pensar si aquest àmbit no és tan susceptible de corrupció com qualsevol altre i quines són les formes que la corrupció hi adopta.

 

El periodisme d’investigació torna a primera línia de foc, i ho fa per recordar l’esforç titànic que suposa estudiar milions de documents amb diligència i voluntat de veracitat, al temps que  demostra la dificultat dels mitjans per ser independents quan reben subvencions que poden comprar voluntats. És responsabilitat de tothom que aconsegueixen ser lliures.




Comentaris
Joan García
En el tercer paràgraf vostè escriu: .... a un partit polític que canvia el seu programa o, sense canviar-lo, torça després el seu compliment si arriba l’hora de governar. Resulta que un govern que precisament compleix el mandat popular pel qual ha guanyat unes eleccions és apartat i cessat (legalment???) i acaba imputat per ......(i part del govern, de moment no tot, a presó).
El cinisme del PP guai
Aquesta maixanta em recorda aquells capellans franquistes, que assistien als condemnats per influir-los en els seus últims moments de debilitat extrema, per aconseguir que es retractessin dels seus pecats polítics i humans contra la "LLEI" dels seus amos i la Paz de Franco, per morir en Pau i entrar sota Palio, en su "REINO" de los Cielos. Per cert Nebrera, si tornes a anar a Poblet, flaira la repressió que ha patit la Conca de Barberá i gira cua cap a San Millán de la Cogolla.
Narcís ( n'és normal autonomies ?! i mateix estat disposi d'excés de funcionaris sense cap tasca a exercir? ) ( n'és norma bestiesa de diners públics que costa ' mantenir ' llurs expresidents i exmanaies varis?) ( i les despeses fatxenderes d’ambaixades, consulats i instituts cervantes?) ( i . . . .
Ras i curt : -- D'un estat corrupte .. partits corruptes ( cal recordar/ desglossar ses malifetes ? ) .. àdhuc lleis corruptes o de l" embut ' .. què se'n pot esperar sinó càrrecs , alts funcionaris àdhuc sindicats i associacions empresarials ídem ? -- L' abús/ prepotència .. el retorciment del codi penal .. tot plegat, saber-s'hi no existir ' contra - poder ' , atès que aquest també té drapets al sol així com també interessos espuris com n'és arribar al poder amb vots de país violador. . .
Pitxolí
No crec que hi hagi gaire gent que negui aquesta «major». Sí que hi ha, en canvi, països els governs dels quals tanquen els ulls davant aquesta «major» o que cada vegada que proclamen que hi lluiten -amb normes, amb entitats de vigilància- fan trampa i països els governs dels quals, acceptant la «major», han anat afinant durant segles unes mesures vives, efectives, obertes (sabent que és una lluita inacabable). Espanya i Cat. estan en el primer grup; els p. anglosax. i els nòrdics, en el segon.
Narcís ( res a dir de tot el que fan a persones pacífiques, polítiques, democràtiques " simples portaveus " de milions de catalans,i més, quan majoria aclaparadora ho són després de les batzegades, maltractament i mortificació verbal, física i legal contra tot allò català?)
-- El que més m'agrada d'aquesta bona dona és que " no té res a dir del crim perpetrat contra els consellers, vicepresident ( i mateix president ) així com contra diputats de la mesa i, què dir-ne, els Jordis " així munt i munt d' alcaldes i càrrecs àdhuc no càrrecs varis .. i això havent-hi dones ( senyores ) pel mig .. així com esquarterar brutalment grups humans que tan sols volien fer palesa sa opinió sobre la conveniència o no de seguir dessota aquest estat?
JRRiudoms
Tothom és innocent fins que no es demostri el contrari. Adjetivar de "periodisme d'invesigació" a La Sexta és quelcom que s'ha de demostrar: les "entrevistes" al sr. Puigdemont o al sr. Trias semblaven més un interrogatori d'algun funcionari de la Inquisició que no pas un periodisme objectiu (per no parlar de molts programes que falsifiquen la veritat). Atentament
Aru
a esta mujer se le ha ido la cabeza. Pobrecita
Narcís ( per què els menys adients són qui més lliçons de moralitat/ ètica fumen?) ( sigui nostre Govern així com tants i tants perjudicats per estat tirà bon exemple d'honradesa i integritat!) ( aquest estat sí n'és sinònim de ' corrupció ' .. vegi's son currículum i manera de fer, actuar!)
Ara que hi penso .. " corrupció " fou passar del PP a fer-s'hi Alternativa de Govern sense escons i després anar-se'n a CDC per procurar ser alcaldessa ( potser .. d'ací aquest coneixement sobre el tema!)? PD: n'hi ha molta gent, massa, que no n'és gens ni mica corrupta .. sinó de què tant d'humil, tant de pobre, tant de necessitat, tant de mendicant .. àdhuc amb problemes psicològics sinó suïcidis!
Sixtus
Nebrera, el teu article m'ha estabornit. Fa tant de temps que no en llegeixo un que no insulti la meva intel.ligencia que no estava preparat per quelcom tant clar i profund. Jo et declaro la meva admiració i respecte, i agraiment i afecte fins i tot, però en aquest context de periodisme de guerra en què vivim, només caben invectives contra els dolents, es a dir, els de l'altre costat, i un discurs que no respon a les expectatives és un discurs enemic, per molt que descrigui veritats universals.
@Sixtus
Gurtel corruPPció, Operació Catalunya, nula separació de poders, autoritarisme, justicia arbitrària, repressió violenta per exercir drets fonamentals, presos polítics.....i ella tan ampla.
AT
aquesta dona encara està frustrada per haver perdut unes primaries al PP amb la sanxescamatxa.
LA VEU DEEL POBLE
MONTSERRAT (Pepera) val mes que tu deixis de escriure en aquesta secció perque fas pena, i ja en tenim prou amb les tonterías que fa el teu partit el PP, que sobre et tinguem que aguantar maca calledetas estarías millor.
Anna Armendares
El problema no es la corrupció, el problema es la IMPUNITAT. I aquest es el problema del PP. El seu president espanyol (el nostre ja no ho es) aguanta amb cara de ciment les sessions al Congres on li diuen que s`ha comprovat que es un corrupte major i no passa res. Aquest es el problema del seu Rajoy i de gent com Juncker, que tothom sap que es un delinquent fiscal, que dicta lleis fiscals il.legals, que ara vol destruir Catalunya igual que ho va fer amb Grècia i tot el que sigui necessari.

envia el comentari