Tardor

"Els llibres d’història parlaran de la tardor de 2017 a Espanya. Va ser amb l’equinocci que es va desfermar la fúria de l’Estat"

Els llibres d’història parlaran de la tardor de 2017 a Espanya. Tardor: estació que a l’hemisferi nord comença el 23 de setembre (equinocci de tardor) i acaba el 21 de desembre (solstici d’hivern). Va ser amb l’equinocci que es va desfermar la fúria de l’estat: entrada als edificis oficials i detenció de 16 alts càrrecs i funcionaris. Serà amb el solstici que els catalans emetran la seva sentència. Entre equinocci i solstici, de moment, 1.000 ferits, 10 homes i dones innocents a la presó i un President a l’exili.

 

Tardor: fulles que cauen, primer l’una i després l’altra, i deixen l’arbre nu. Despullat. Aquella tardor de 2017, quan, per fi, l’espessa capa de fulles que cobria l’arbre de la transició espanyola va caure i va deixar Catalunya colgada d’indignació i amarada de veritat. L’arbre nu de la democràcia espanyola. Tot el corc, tota la podridura a la intempèrie. Tot el franquisme sociològic, el d’aquí i el d’allà, tan dolorós el d’aquí, tan oficial el d’allà. Tot l’autoritarisme latent, tota la catalanofòbia, tota la debilitat de la minoria demòcrata espanyola. La derrota estructural de la Transició, tota ella, en carn viva davant dels nostres ulls, parlant-nos des de la televisió per la boca d’un rei i des d’una furgoneta policial amb l’himne d’Espanya a tot volum i uns polítics emmanillats dins. Tota la veritat de la tardor de 2017.

 

Escapar de tot això s’ha convertit en un imperatiu ètic per a milions de ciutadans. Aquest és el canvi profund d’aquests dies: de la proposta política a l’imperatiu ètic. Aquest és ara el motor íntim que porta la gent al carrer, a fer vaga, a tallar carreteres, a repicar cassoles, a cridar llibertat presos polítics, i, en últim terme, a votar el dia del solstici. Un imperatiu ètic que ens empeny, ens empeny i ens empeny.  Els llibres d’història parlaran de la tardor de 2017.




Comentaris
Carles Viñals Casado
Un article planyívol més; el que fa un milió. Els digitals són el nostre Mur de les Lamentacions. La Història no parlarà de res, llevat que ens mirem als ulls i ens diguem la veritat. Confessem que ENS HEM VOLGUT CREURE LES MENTIDES PIETOSES. Comencem a LLUITAR. Espolsem-nos del damunt "la gran vergonya mansa dels lladrucs". Tenim o no el valor d'acceptar la veritat ? O volem sentir només el que volem sentir ? LLUITEM, i potser morirem. Rendim-nos, i morirem amb VERGONYA.
Carles Viñals Casado
Ah ! i que el president Puigdemont i la resta dels consellers que son amb ell s'afanyin a demanar asil polític al Regne Unit, que no pertany a la podrida UE, si no volen acabar en una presò espanyola. Afanyeu-vos, President. No doneu a la maleïda Espanya aquesta satisfacció, i estalvieu-nos a nosaltres aquesta vergonya i ultratge. És el mínim que Anglaterra ens deu després del 1714.
Narcís ( només volem " ser " , " viure " i " fer " .. ' qui són aquesta gent que truca de matinada '?)
Cap politicastre de regions espanyoles ( les diuen autonomies ! ) parla d'aquestes com fan els politicastres catalans ( ?! ) del PPSOEC's de la seva (?!) o Catalunya .. com és possible això? PD: verament .. o són renegats o traïdors o enfiladors de la pitjor estofa sinó malalts traumatitzats per esdeveniment personal quin fos aprofitant-se de molt ignorant o interessat espuri ( tot plegat, vots ) que pul·lula per ca nostra, acollidora ca nostra!
Harta de fachas
Eduard, compañero y poeta, permíteme añadir un epígrafe a tu relato. Solsticio de invierno, 2017. Primer decreto de la República catalana: asilo político para las hartas de fachas de la fachomonarquía vecina.¡ Help hartas de fachas! Libertad presos políticos. ¡Viva Cataluña libre! ¡Seguimos!
Ramon
Quan aneu de ventre, ja alceu la tapa del vàter abans? Veient com ho feu tot em temo que deveu alçar-la després.

envia el comentari