La campanya negra de l'unionisme

"L'unionisme afronta una campanya en negatiu, amb un programa que no va ni un mil·límetre més enllà d'enviar dotzenes de persones a la presó per un periode superior a la seva esperança de vida"

Segurament, la variable més desconcertant per a l'independentisme català ha estat que Europa s'avingués a sostenir les elits de Madrid, per més postfranquistes que siguin. De fet, l'única reacció tangible ha estat la limitació de la violència que pot exercir l'Estat espanyol sobre la pròpia ciutadania. Tornar a deixar anar els del Piolín per les escoles seria inacceptable en l'era de les xarxes socials però, més enllà d'això, els interessos compartits entre els estats -i els mercats- són bastant més sòlids del que podia preveure l'heroica diplomàcia catalana.

 

Per tot plegat, el PP i satèl·lits han aconseguit carta blanca per eliminar -o, almenys, apaivagar- el problema català a través de les eleccions del 21 de desembre. És una aposta forta, perquè l'unionisme afronta una campanya en negatiu, amb un programa que no va ni un mil·límetre més enllà d'enviar dotzenes de persones a la presó per un periode superior a la seva esperança de vida. Repressió i submissió, res més. És difícil generar il·lusió de futur quan el lema de campanya és Puigdemont a prisión. L'unionisme català no té autonomia respecte a l'A por ellos! espanyol. I això és un problema per al país, certament, però sobretot per a ells. És més, mentre continuïn en aquesta casella repressiva es mantindran en la irrellevància estratègica com a simples peons de Madrid.

 

L'independentisme, en canvi, depèn de si mateix per guanyar. I una nova victòria estabilitzaria la majoria independentista al Parlament i significaria que, objectivament, el conflicte català no es pot resoldre amb mesures de repressió excepcional. La partida serà llarga i Madrid només juga a la curta.