L'independentisme: coses a corregir

"En el món real allò just no sempre guanya a allò que és injust, ni la raó a la desraó, ni la veritat a la mentida"

No abordaré aquí (hi ha molta gent i molt sovint que ho fa) els greus abusos que comet pràcticament cada dia el govern espanyol i el seu aparell judicial i policial. Tampoc el comportament dels molts mitjans de comunicació o d'altres poderosos actors al servei del nacionalisme d'Estat. El resum de tot plegat és que, la democràcia espanyola, així que ha estat posada a prova per la qüestió catalana, ha evidenciat que és una democràcia molt prima, molt fràgil quant a les seves conviccions i valors fonamentals. Dit això, voldria ocupar-me del futur, del futur immediat, del sobiranisme i l'independentisme. I no per assenyalar allò que fa bé o els seus mèrits i virtuts. Sinó per advertir sobre alguns dels dèficits més rellevants a corregir. Tot apuntant allò que cal per ser més a prop de reeixir. Per reeixir en els reptes d'ara i en els que vindran a continuació. Cal:

 

CORATGE. Tenir coratge en dues dimensions diferents. En la primera, per resistir els embats d'un Estat que no té manies ni miraments. Però coratge també, i sobretot, per a partir d'ara dir la veritat a la gent encara que aquesta veritat no l'entusiasmi o no li agradi. Per por, suposo, de perdre la gent, els dirigents independentistes han alimentat imprudentment les il·lusions i fantasies col·lectives -fins i tot han generat, a vegades, realitats paral·leles-, encara que quedessin enllà del que objectivament era possible o esperable. S'ha de tenir el coratge de tractar la gent, la gent que es compromet, que es manifesta, que brinda el seu suport, com a persones adultes. Cal, en aquest sentit, confiar-hi més i no tractar-la com si fossin tots nens capritxosos, perquè no ho són. A més de paternalisme, no dir la veritat és una equivocació estratègica. Cal tenir coratge i donar la cara. Tantes vegades com convingui.

 

PLANIFICAR. Cal tenir un pla, fins i tot plans alternatius, i seguir-lo. Això vol dir treballar, i treballar amb prou temps d’antelació. Dibuixar estratègies, preveure escenaris. Algunes vegades això s'ha fet francament bé (com en el cas de l'operació per tenir urnes l'1-O), però en altres molt malament. Darrerament -des de dijous 26 ençà especialment- s'ha transmès una sensació d'improvisació i amateurisme, per dir-ho diplomàticament, i s'ha provocat desconcert. S'ha abusat de la massa lloada astúcia, que sovint és sinònim d’improvisació. La imatge que donen el moviment independentista i els seus dirigents no és accessòria o formal, sinó part del contingut. A Europa i al món jutgen i jutjaran l'independentisme per la seva manera de fer, per les formes, per com es comporta. La desbandada a la qual va donar pas la declaració d'independència de divendres va ser xocant. Absolutament desconcertant per a tots aquells que, de bona fe, van creure que realment les coses s'havien preparat a consciència. En realitat, i havia molt poca cosa sòlida a punt, molt poca cosa prevista. Es va saltar al buit.

 

RAÓ. També en dos sentits. Cal carregar-se de raons. Sempre, incansablement. La victòria no es produirà de cop, bruscament, d'un dia per l'altre. La victòria, si arriba, serà fruit de l'acumulació de victòries modestes. Serà per decantament. L'independentisme no es pot permetre errors com els comesos en el ple d'aprovació de la llei del referèndum i de la llei de transitorietat. Perquè una sola taca negra serà aprofitada pels adversaris per embrutar tot el quadre, per gran i digne que sigui. Segonament, cal saber molt bé una altra cosa: no n'hi ha prou amb tenir raó. En el món real allò just no sempre guanya a allò que és injust, ni la raó a la desraó, ni la veritat a la mentida. La justícia, la raó i la veritat tenen força, però no un poder màgic. No són invencibles.

 

PACIÈNCIA I ESPERANÇA. He escrit moltes vegades que el lema "tenim pressa" és un lema absurd i, sobretot, contraproduent. Quan David s'enfronta a Goliat i vol vèncer-lo no pot tenir pressa. No s'ha de tenir pressa i, a més, s'ha de tenir el cap molt fred. De cap manera permetre que el cor o l’estómac pesin gaire a l'hora de prendre decisions. Per últim, també cal esperança. Qualsevol individu o qualsevol grup que es posa una meta no impossible però sí molt difícil l'ha de tenir. L'ha de tenir per no defallir, per no abandonar. Cal esperança també per aguantar dempeus, ferms, malgrat la fatiga i els cops, a vegades duríssims. L'esperança és la germana gran del coratge i la tossuderia.




Comentaris
Narcís ( digui l'autor que amb un estat ' hermanos watson ' no n'hi ha d'altra que dir-ne prou, s’ha acabat el bróquil, no parem més l’esquena, ço és, contra els bandits .. o tot el poble dóna un cop de mà a nostres representants així a nosaltres o el poble/ Catalunya n’és mort en vida!)
Renoi, no fumem ! : 1. mai per mai els pro la llibertat de Catalunya no ens n'hem sentit ni hi hem estat ' passejats ' per nostres representants/ Govern ! 2. res ha estat ' xocant ', ben al contrari, es materialitzà la Sobirania àdhuc amb el pa que sabem dóna estat veí botxí .. decisió ben presa fer-s'hi fonedís ! 3. per ventura, n'hi ha poques de raons, si més no, d'ençà del 2.010 .. o cal se'ns canonegi des de Montjuïc ? i 4. massa lents ens esdevenim .. calen 300 anys més?
gem58molpi
encara que estigui d'acord amb les coses que dius que cal corregir o que cal millor... el que et vull dir és "Que fàcil és fer aquests comentaris quan es mira des de la tanca de protecció, sense involucrar-se ni participar de les decisions i que fàcil dir tot això quan es veuen les cartes sobra la taula... es podria haver fet, hauria calgut fer..... i bla...bla.. bla...
Georgiana
La veritat, veig unes eleccions on gaire bé tothom (no la CUP) les acepta. No són il.legals? Què ha canviat? La monarquía, el TC, els partits al Congrés, la Fiscalía, la premsa segueix igual. Si quan passem lleis el primer que fan és tombar-les. Es necessiten 90 diputats per aprovar lleis legalment i encara i així ens les tomban i ara a més i tenim el 155. Tenía raó qui va encunyar "que tenim un Parlament de fireta" perquè amb majoría ens han suspès i multen tot i a tothom, què ha canviat?
Narcis
Perquè no es publiquen tots els comentaris i es posa a 0 els likes?
Cal baixar de la figuera!
Estic d'acord amb quasi tot el que es diu en aquest article. La veritat moltes vegades no és agradable d'escoltar, però s'ha de dir. Som molts els independentistes que ens hem sentit frustrats amb com han anat les coses i ara ens sentim desconcertats. Una DUI que no ha estat publicada al DOGC, un 155 al que no s'hi pot fer front, un Govern en desbandada, un Parlament disolt........ i ara unes eleccions que, amb sort, ens deixaran al punt de partida però amb gent a la presó. Pitjor impossible.
joan
És molt lamentable que elMón ens vulgui fer passar bou per bèstia (PP) grossa amb la Nebrera, que fa el paper colonial de misionera entre indígenes, apropiant-se d'una falsa superioritat moral i intel•lectual.
Yelmo.
Cuando todo el mundo dice que te equivocas lo más seguro es que te estés equivocando. Cuando prometes ser la Suecia mediterránea, para luego pretender ser la suiza europeista, para luego conformarte con ser la Eslovenia sin guerra y darte cuenta que solo puedes aspirar a ser la República del norte de Chipre hacen falta sinceridad y determinación. Los catalanes siempre nos hemos jactado de hacer las cosas bien (mejor) y hemos de ser conscientes que ahora no estamos en esa tesitura.
La meva impressió
La lluita continua, però aquesta generació de polítics "independentistes" està cremada. Potser serà bo canviar-los a tots. Els d'ara ja no són creïbles.
Abderraman
D'acord amb els comentaris; malgrat això hem de fer tot el possible per a que Espanya no ens faci trampes el 21D (falsos recomptes, falsos empadronaments, paperetes duplicades i/o substituides des de l'estranger).
Ferran López
No estic gens d'acord que el fracàs autoprovocat sigui perquè no hi havia coses preparades; ha estat perquè han renunciat a exercir la independència.
Killian
Marçal no val fer una intervenció i esborrar sms. Accepta la crítica!
D'acord amb l'article
El fracàs ha estat autoimposat. Els dirigents "independentistes" mai varen tenir com a objectiu real la independència. La manca de preparatius, els dubtes sobre presentar-se a eleccions al darrer moment i la desbandada tot just després de declarar la independència ho proven. Respecte pels detinguts però cal reconeixer que ho han fet molt malament. I que cal nous dirigents creïbles i realistes.
Harta de fachas
¿No tenéis nada más urgente para criticar q las decisiones de las víctimas q hoy están prisioneras o el exilio? Os parece ético calificar a las víctimas de no ser creíbles ni realistas o de que son una generación quemada a substituir? De verdad creéis que tenían muchas más opciones ante la violencia fascista desatada? Me huele a facha eso de criticar a las víctimas, debéis esperar a q dejen de serlo. Los demócratas se centran en criticar a los verdugos, no a las víctimas ¡Viva Cataluña libre!
Europa no és prou madura...
El que els hi ha passat és que han volgut coontinuar amb la vía de passar per totes les etapes que ja havien aplicat a Espanya, aquesta vegada amb Europa. I això ho ralenteix molt encara molt pq Europa és molt gran i complexa. A més a més ja des de l 1er moment s'ha vist que Europa passa de nosaltres si no hi ha més ferits i també morts. Havíem idealitzat Europa com a contrafort d'una Espanya que s'havia demonitzat a ella mateixa. I ara paguem les conseqûències. Europa no és prou madura...
Kadra
... Europa no és prou madura com entendre i encara menys acceptar les cabòries idealistes d'un petit territori al que sempre li ha perdut l'estètica. Catalunya no canviarà Europa no perquè no tingui la seva part important de raó sinó perquè, primer, no és prou forta encara que alguns es creguin que si, i no per qüestió demogràfica sinó de caràcter: no és creu totes les seves accions com per exemple amb les vagues generals d'un dia o amb les accions de la Caixa que volen enfonsar l'euro....
Kadra
... No és que Espanya cregui que podrà guanyar definitivament en aquesta guerra de desgast i solucionar d’un cop per totes el que ells anomenen “problema catalán” que no és res més que un problema espanyol d’un darrer esforç per realitzar-se de la manera que ells saben que és per la via de la força. El que si que creuen és que poden guanyar en unes eleccions perquè el marge d’escons entre unionistes i independentistes és estret. I com tothom diu faran el que sigui de legal i il•legal...
Kadra
El que si que creuen és que poden guanyar en unes eleccions perquè el marge d’escons entre unionistes i independentistes és estret. I com tothom diu faran el que sigui de legal i il•legal per guanyar aquestes eleccions. I el més greu és que de moment no he vist cap acció per contrarestar aquesta possibilitat si descomptem les signatures contra Indra q no serviran per res. Si guanya l’unionisme haurem begut oli per molt de temps i tant si guanya com si perd ens continuaran fent la vida impossible
Kadra
Amb Espanya no+ hi ha una solució que no agrada a ningú: la que estàvem disposats a encetar ja des del dia 2 d’octubre. Resistència pacífica massiva, encara que hi hagi + ferits i potser morts. És l’únic que entén la realpolitik europea. I no cal esperar que Espanya entengui res fins passat molts anys però al menys Europa li haurà dit prou. Així va ser pels països bàltics. Volem ser + guais i creure que podem tenir independència amb cost zero de víctimes i no és així.

envia el comentari