Des de la perplexitat aquest dia 30 d’octubre

"Un observador perspicaç que hagi pres partit en la confrontació generada entorn l’independentisme hauria de sentir-se un xic defraudat"

Com ho explicarà la història? Ara mateix un observador perspicaç que hagi pres partit en la confrontació generada entorn l’independentisme hauria de sentir-se un xic defraudat: ni es veu la República catalana, ni ha vingut ningú a detenir més gent que la ja engarjolada, ni cap dels cessats ha ofert resistència,  i a sobre la bandera espanyola oneja al Palau de la Generalitat mentre el retrat de Puigdemont desapareix de les comissaries, al temps que ell fa arribar des de Girona el mateix missatge ambigu que Junqueras ha traslladat des de les planes d’un diari vint-i-quatre hores després  del suposat dia de glòria. Parlen de paciència i oposició democràtica, i amb un posat que quasi bé ens els fa veure iniciant la campanya electoral per al dia 21D. Els juristes busquen i busquen el lloc del DOGC on hagi quedat escrita la declaració d’independència i els analistes han de fer càbales per saber qui de Junts pel Sí no va votar a favor de la independència, mentre en general es debat si Santi Vila és un traïdor, el veritable tapat de la classe econòmica, la salvació del PdCat o tot a la vegada, després de la seva fugida del vaixell en l’últim moment, que, per cert, es va demostrar després que no era l’últim de la pel·lícula. Ja roda massa entre els comentaristes la idea de què tot plegat no és més que una mascarada de l’acord entre el Govern d’Espanya i el de Catalunya per intentar trobar una sortida airosa per a ambdós. En paraules de Javier Pérez-Royo, “Què bonica és la política!”

 

Ahir es va viure la darrera gran manifestació de la tempesta abans de la calma, mobilitzats contra mobilitzats, guerres de xifres i de consignes sota banderes que porta la gent amb els cors condicionats per missatges que potser endevinarem més cínics que sincers. La tempesta ens ha deixat un erm de credibilitat portes enfora, la gent enfrontada aquí dins i la sensació d’abisme davant de la possibilitat de perdre el que semblava poc i era molt: el control dels mitjans de comunicació i de l’escola a Catalunya, sense oblidar la ja constatada intervenció dels comptes públics.

 

Ara la justícia farà la seva feina, sense que, per molt que es digui i com a mínim en els primers nivells de la seva estructura, cap acord que s’hagi travat ho pugui  impedir. Però a la resta ens pertoca el més important del què cal fer: perdonar les frases proferides des de la ràbia o per causa de la manipulació de qui, sabent-ho o no, ens va fer creure que a aquestes alçades del segle XXI això, tan complicat,  que és Espanya,  es resoldria a caixa o faixa. Ja hi ha qui s’avergonyiria de les coses que ha deixat anar a les xarxes socials, als articles dels diaris, a les festes d’aniversari. Doncs, toca començar a dir que ja n’hi ha prou. No hi haurà pau (tant parlar d’això des de la barricada!) sense perdó sincer de l’altre, que no vol dir renunciar a la manera de veure el món. Una manera, per cert, la de cada partit, que té una oportunitat d’or de confrontar-se amb la gent abans de Nadal. L’ única pregunta que els proposants d’eleccions no poden o no han volgut respondre és què passarà si, contra el seu pronòstic, aquell dia guanyés l’independentisme en escons i en vots.




Comentaris
Anònim XXL
Si l'independentisme guanya en vots i escons la independència serà reconeguda arreu del món. Tanmateix, amb un Estat trampós això no serà possible: no volien l'1-O per dos motius (la possibilitat de perdre i el desgast electoral). No voldran confrontar llistes úniques (unionista VS independentista) pel mateix. Si al final es fa, serà perquè algú "extern" ho ha imposat. La dreta autoritària això no atorga per esperit democràtic. I això obviant una altra probabilitat de frau electoral.
Cucut
Montserrat, la teva última observació ni es plateja que pugui passar perquè l'empresa Indra no ho permetrà
JCB
A mi em sembla que només li preocupa la seva última frase ("què passarà si, contra el seu pronòstic, aquell dia guanyés l’independentisme en escons i en vots."). En canvi, si hi ha gent a la presó, o d'altres que hi aniran, ho considera legítim.
Ramon
De veritat et paguen per escriure aquests articles? Després de llegir el que escriuen altres opinadors d'aquest diari, i no parlo de les seves opinions sinó dels seus arguments, com t'atreveixes a donar aquestes lliçons? Hores d'ara, la teva pretesa equidistància no és creïble. Però sobretot, presumir de sentit crític amb el teu currículum, no cola.
Nuria de Mexic
Des de Mèxic al.lucino llegint la Nebrera. Parla com si fos aquells membres de sectes que diuen que et porten "una bona nova". I t`endilguen un sermó pretesament religios. Fer una independència es una feinada de micos, que vol dir discrepar i si cal barallar-se. A l`Espanya de Franco ningu es barallava senyora meva. Potser es va educar en aquelles epoca i l` enyora. Les coses importants volen molta polémica (polemos=guerra). D`acord amb Fachin, ens barallem per les idees i no passa res.
laia
Exacte: un observador perspicaç. Vosté està desautoritzada, moralment fa temps. Això si, llesta és, perquè bé que viu de nosaltres.
Mercè
La sra. Nebreda es deu pensar que les catalans son un estupids que creien que això de la independencia era bufar i fer ampolles, i l’estat Espanyol es deu pensar que les entre 2 i 3 millors de persones que van votar la coalició i partits pro-independència i d’esquerres tindran una il·luminació divina i votaran per la Sra.Arrimadas a les pròximes eleccions imposades per Madrid .
Narcís ( i aquests ejpanyols/ espanyolers/ espanyolíssims tenen Dret? han aprovat ‘ advocacia de l’estat ‘? han passat oposicions de fiscals? han aconseguit ser a la judicatura? . . . . qualsevol infeliç, qualsevol borratxo de taverna i qualsevol mendicaire els hi dóna mil voltes! )
Què s'empatolla l'autora .. la veritat, única veritat, és que: 1. el 27 S guanyà l" independentisme ' ! 2. deien que no en vots .. es fa ' referèndum ' i .. no el volen, no el reconeixen ! i 3. democràticament, parlamentària i municipal es ' proclama la independència ' ! PD: què vol .. si davant tenim ' pistolers ' tot vestits carnavalerament d'institució o estat disposats a discapacitar físicament, inhabilitar políticament i plomar i empresonar ?
Antoni
La justicia fará la seva feina?... Quina justicia?... la que qualifica els fets com rebelió?.... O la que vosté ensenya al aula?....
un senyor antic
Senyora Nebrera, no cal que vulgui salvar-nos, als que som independentistes, ni perdonar-nos, ho guanyarem a les urnes, no vull pensar que vosté no accepti el resultat, però....potser si guanayem dira que hem perdut ...
bota
senyora Nebreda no s'esforci tant a exposar-nos les doctrines de los Pp&opus dei. Els seus lectors son a la Razon, el Mundo, el Pais, el Periodico i ABC . Ves t'en por ahi i deixi de manipular a la gent amb les seves mentides.
miseria
Sra Nebreda, resulta que l' advocat del President Puigdemont diu que no s' estan garantint els drets fionamentals de defensa de l' acusat. I voste encara pensa que val la pena viure a Epaña? Sra nebvreda, resulta que si som tan espanyols nosaltres els que vivim en aquesta regió, per q que ens volen treure totes les empreses? En que quedem? Som o no som espanyols segons ells? Encara segueix pensant que viure a Epaña es millor per a voste? Bon Nadal per avançat
Jacques
Montserrat ja to ha dit ela sra Albiol. 155 de nou i aixis fins que indra doni el resultat que ells volen. Democràtic no?
Vicens
Montserrat : Si et plau, no t'esforcis tant, ja sabem entendre el què està passant a Catalunya. Els nostres representants estan jugant molt bé aquesta partida que ara ja és Internacional i tot el món ja s'està interessant pel seu resultat final, al temps que ja s'estan sabent els motius del perquè no ens podem fiar de la "Justícia Española". Avui mateix ho sap tothom del món sencer!

envia el comentari