A partir d'ara

"Ara ve la part més difícil, perquè som tan sols a l’inici d’un camí que, ho dic convençut, ja no té retorn enrere possible"

Som ja, plenament, a la dimensió desconeguda. Una dimensió en la qual ningú no pot preveure, del cert, què succeirà i què no, al llarg de les properes setmanes i mesos. Finalment, després de 26 dies d’incertesa, una gestió pel cap baix desconcertant de la situació i una navegació amb massa cops de timó sobtats, en plena ruta, el Parlament ha proclamat la independència, gest històric que mereix el nostre reconeixement més sincer i joiós. Cal felicitar-ne, doncs, el president, els integrants del govern que han estat al seu costat fins al final i els membres de la cambra catalana que ho han fet possible. Han complert la paraula donada i una majoria democràtica i legítima ha aprovat la creació de la República Catalana. Han estat valents i decidits, sabent a què s’exposaven, i per això mereixen la nostra gratitud. Han culminat un procés pel qual tanta gent i tantes generacions havien lluitat, al llarg de la història, malgrat que molts d’aquests lluitadors, anònims o no, van patir per part d’altres compatriotes el menyspreu i la ridiculització per les seves posicions independentistes i, potser, ara no ho han pogut veure. Tot va bé, doncs, si acaba bé.

 

Però la declaració clara i inequívoca de la independència no ens converteix en independents. Ara ve la part més difícil, perquè som tan sols a l’inici d’un camí que, ho dic convençut, ja no té retorn enrere possible. Hi ha massa interrogants per a respondre i situacions noves, a les quals mai no ens havíem enfrontat abans i haurem de trobar les formes més intel·ligents d’anar sortejant-les. No es tracta, només, d’anar donant cos i solidesa a la nova República, de cara endins, sinó també de cercar complicitats a l’exterior que, en un termini raonable, puguin desembocar en els primers reconeixements internacionals que, generalment, mai no arriben de manera immediata. I encara menys en una situació com l’actual, de cohabitació de dues legalitats, en un mateix territori: la de la República Catalana i la del Regne d’Espanya. Ja veiem com els partits que fan possible la continuïtat del règim de la transició, el Frente Nacional (PP,PSOE,C’s) prioritzen la integritat territorial de l’estat espanyol tal i com l’hem coneguda fins divendres, situant el concepte localista d’unitat d’Espanya, com a valor suprem, per damunt de la noció universal de democràcia. I que, tots plegats, estan disposats a fer el que calgui per a mantenir-ho.

 

De fet, el més antic d’aquests partits, ja té una certa tradició de col·laboració colpista, des de la Dictadura de Primo de Rivera, passant pel 1934 i la fugida a l’exili d’Indalecio Prieto, el mateix que, durant el franquisme, signà amb Juan de Borbón un pacte per a la restauració de la monarquia, fins arribar a la mai no prou explicada implicació socialista en la Tejerada del 23 de febrer de 1981. Sense la implicació total i absoluta del PSOE, l’ofensiva actual d’Espanya contra Catalunya i el desmantellament de les seves institucions, en una versió contemporània del Decret de Nova Planta, no hauria estat possible. Pedro Sànchez, doncs, s’ha passat per l’arc triomfal el prec sonor de Miquel Iceta (“Pedro, líbranos del PP!”), per a fer, justament, tot el contrari: posar-se a les seves ordres i legitimar la seva política repressiva. La unitat d’Espanya ha passat per sobre de la democràcia i per sobre de Catalunya. Els pocs o molts votants catalanistes que encara li puguin quedar al PSC ja saben, doncs, quin ús es fa dels seus vots.

 

Ara encara és massa d’hora per a predir quina autoritat acabarà fent-se càrrec, realment, de la governança quotidiana a Catalunya i en quins termes. I també quina actitud hi haurà pel que fa a les anunciades eleccions del 21 de desembre: hi concorreran les forces independentistes? Amb quantes llistes electorals ho faran? Amb quins candidats a president encapçalant la candidatura? Hi haurà algun partit il·legalitzat pel Frente Nacional? Cal concórrer-hi, guanyar-hi clarament i legitimar així, davant del món, la proclamació adoptada el 27 d’octubre? O bé cal boicotejar-les, des de la consciència que, en aquest cas, tot el Parlament serà contrari a la independència proclamada? Espero i desitjo que els nostres dirigents polítics tindran l’encert d’adoptar la millor de les decisions, sabent que, a partir d’ara, els ritmes s’acceleren i les coses canvien d’un moment a l’altre, sobretot si l’economia espanyola i europea se’n ressent i es produeix algun tipus de moviment internacional més favorable a Catalunya, tot i que no sigui, encara, en forma de reconeixement del nou estat.

 

Mentrestant, d’Espanya no n’arriba res de nou, sinó el que n’ha arribat sempre al llarg de la història: violència i arrogància. Tots els fets de violència que s’han vist a Catalunya els darrers dies, mesos i anys, tots sense excepció, han estat protagonitzats per les forces policials espanyoles uniformades, actuant contra una població indefensa i pacífica de totes les edats, amb una brutalitat mai no vista, plena d’odi ètnic contra els catalans; per policies espanyols de paisà, borratxos i incultes, incapaços de distingir entre la llengua catalana i la italiana, pensant-se que són els amos d’aquest país i que hi poden fer el que volen, o bé per civils amb banderes espanyoles intentant assaltar un mitjà de comunicació públic com Catalunya Ràdio, destrossant equipaments de BTV o entrant agressivament al CIC de Barcelona, centre d’ensenyament que acollia en aquells moments nens i adolescents, tots menors d’edat, que fugien espaordits, com els ferits agredits al passeig de Gràcia. Diguem-ho clar: la violència, a Catalunya, només alça una sola bandera, l’espanyola, i es fa en nom d’un sol país, Espanya. Al costat de la violència física, però, hi ha també la violència institucional que ara comencem a patir, amb una legalitat pensada només per a garantir no la democràcia, sinó la unitat d’Espanya.

 

La violència expressa l’absència total d’arguments per a convèncer i, alhora, la por davant els arguments dels altres. I, finalment, l’arrogància, aquella fatxenderia característica de la “hidalguía castellana” que fa segles que no guanya cap guerra i que sempre arriba tard a totes les cites de la història. Amb violència i arrogància no es convenç cap poble, no s’atreu cap nació, no es sedueix cap país, perquè abandoni la idea de llibertat i vulgui continuar en un estat del qual només rep menyspreu, saqueig econòmic i garrotades. És per això, precisament, que guanyarem. Perquè ja no els tenim por i no els reconeixem cap autoritat moral, per més que encara controlin el poder militar, judicial, administratiu i diplomàtic. No sabem quan serà, però la desconnexió definitiva ja la tenim a tocar, si no errem el camí que hem de recórrer, un sol camí i no setanta, assumit per tothom que vol aquest país lliure i sobirà. Benvinguda, doncs, República Catalana!




Comentaris
Imma
Molt reconfortant,Carot Tirarem endavant,segur!!
SB
De moment ja l'hem errat amb l'acceptació per part dels caps de la policia republicana, de les ordres del país veí.
Joan
La declaración de independencia con una mayoría insuficiente también es violencia.
Tangen67
Fantastic article sr. Carod, dificil clsvar ho tot tant be en tant poques paraules. No s amortitzi encara perque caldran dirigents com voste en aquest moment tant trascendent.
ALLIBEREU ELS DOS JORDIS!!!
Carod, les elecciones no es faran el desembre. Ni les ha convocat el nostre president, ni els sorayos-rajoys tenen res a fer a un paÏs que mai ha sigut el seu. Que et quedi clar. Un dijous, A MIG DE SETMANA? No crec que els quatre "votadors" ho facin a cop de timbre, entre classe i classe. No hem arribat fins aquí per permetre que robin l'autoritat del nostre president Puigdemont i el substitueixi Soraya la pendenciera, alias Sancho Panza a la ínsula Barataria.
Josep Maria Fagregas
Molt bon amic, soc, el Mataroni, rep.una sincera abrasada i a la familia, de cor sí
Joaquim
La declaración d'independència fa ser feta per voracio el Parlament per majoria absoluta.Completament d'acord amb el seu anàlisi De.Carod
Alex P.T.
Una acció no violenta, podría ser que, així q'obrin els col·legis el 21 D(?), entrar-hi a primera hora i arrepleglar totes les paperetes sense deixar cap. Sense paperetes no hi ha votacións.
Cràcia
Eleccions autonòmiques, Carod? Ja les vam fer el 27 S. Eleccions manades per la SS? No és el nostre President, que les ha de convocar? Per a què, doncs, hem declarat la Repúlbica? SI de cas ELECCIONS CONSTITUENTS.
Jo senyor Carod les eleccions que ells en volen inposar ni les anomenaría
no cal que entre men el joc i normalitzem la seva interferencia en el nostre país independent.
Lampègia
Un article molt bonic. Em permeto'fegir
Lampègia
Deia: em permeto d'afegir que no només tenim en contra la PN d'unifirme o de paisà i la manada inculta sense cap altra argument que l'odi i la firla bruta; sinó que tenim en contra tot un ramat idiotitzat pels media espanyols que mantenen i voten rajois, sanchezs, colaus, riveres. Perquè? Perque així se senten esoanyols, cosa que, n'estan convençuts, és el millor que es pot ser en aquest món. I encara més si amb això foten els catalans.
Jordi(Català i Suís)
https://www.lematin.ch/monde/manifestation-madrid-puigdemont-prison/story/30119445 La notícia de la manif a Madrid té un clip de la manif de Catalans de CH a Berna davant del Palais Fédéral.
Josep Maria Fabregas
Soc el Mataroni, mol intrerpreto el vols referirte per
Per els anys que ens conexem
Xavier Sors
Totalment d'acord, però jo penso que el més complicat ja ho hem fet, unir la dreta amb l'esquerra catalana per acabar convocant un referendum amb la legalitat espanyola i vencer la porvde les porres,etc. no era una feina fàcil,en deien una quimera. Ara la dificultat més gran que tenim és que ens creiem que som una república independent. Si ho fem, tot anirà succeïnt.
Narcís ( és clar que no hi ha res a fer, que no hi ha pas endarrere .. ningú pot negar ser aquest estat pur botxí.. botxí d’allò més baixa estofa, botxí d’allò més delinqüent!)
Només un parell de detalls : 1. Aquests no cerquen la ' unidad de España ' ( atès que n'hi haurien moltes menes d'unitat ) sinó el supeditar/ subjugar fins sa anihilació nacional i esfondrament econòmic, Catalunya ! i 2. No seria gens ni mica sobrer donar idees o sistema/ tàctica / estratègia pro facilitar la materialització de nostra llibertat ( llibertat guanyada democràticament a les urnes ) que no pas parlar tan còmodament de " no errar el camí " ! PD: ajut .. que no pas emetre judicis!
Àngels Casanovas
Excel.lent article q explica molt bé les coses i que comparteixo perquè el llegeixin amics i coneguts que estàn espantats o tenen dubtes, els farà molt de bé! I gràcies Sr. Carod per la feina feta al llarg de molts anys perquè arribéssim a aquest dia. Amb el vostre compromís i passió vàreu retornar la il·lusió a l'independentisme. Visca Catalunya lliure, és clar!!!
Enric
Es la autentica veritat molt ben explicada, ets un gran politic i el poble catala et necesita ara mes que mai, VISCA LA REPÚBLICA CATALANA ¡¡¡
Nuria de Mexic
Tinc una curiositat enorme per saber si el papa Francesc, tan progre, ha dit alguna cosa.Pensant amb el cas de Mexic. Espanya va tardar 20 anys a reconeixer la Independencia de Mexic, i va presionar al Vaticá per que no ho fes dunar 15 anys gairabé. Ara em pregunto si no esta passant el mateix, doncs el Papa hauria d`haver condemnat almenys la violencia espanyola i s`hauria d`haver proposat com a mediador, i calla com un mort. Em sospito que Espanya l`ha comprat.
Mercè
Sempre he admirat la claredat del Sr. Carod-Rovira, tot un pioner que segueixo des d'Alemanya, on, encara que sembli que no pugui ser, és més difícil parlar de Catalunya amb molts alemanys que amb segons quins espanyols. Trobar comprensió aquí no és gens fàcil. Malauradament, la premsa alemanya, concretament el FAZ sota la signatura de Hans-Christian Rößler, acostuma a no explicar els fets reals i a tapar moltes coses. No és d'extranyar, doncs, la desinformació de la població culta d'Alemanya.
Bily
un cop proclamada la República,sortiran els Padrins? s´hi n´hi ha? ...una bonica declaració, i què? Ja està? que guay!! no? algú pensa?
Jordi Permanyer
Completament d'acord amb el que dius. Sempre lúcid i clar. Ets un referent. Gràcies
I ara que?
Tampoc ho sap en Carod. Pero comencen malament amb el Trapero claudicant
Jesus
Espero trobar-vos al peu del canó, a tots aquests polítics per vocació o ofici, per assegurar el front democràtic i col.laborar en la marxa. Gent i polítics han fet un camí que cal continuar, cadascú amb la responsabilitat que li pertoca.
jauk
ho dirà ben clar: Crec que s'haurien d'expulsar de la Republica a molta gent que ni Catalunya ni plurinacionaismes. Catalunya es un país invaït (politicament) amb subsdits de l'estat espanyol que sempre han volgut sentir-se en terra extranya i fer-la propia aixefant la identitat propia del país, així les identitats es dissolen. Tenen partits i estaments civils. Jo els boicoteixo. Fractura, la que han vingut a impossar, d'oberts e integradors ho som: catalunya es una país fet amb gent d'arreu
Jesus
Per al joan. Bon pots anomenar vioviolència a la votació d'un parlament i mes quan ha estat contestat per un govern, el espanyol, en canvi acla mani que heu fet avui a un taxista li heu obert el.cap a u periodista un cop.de puny heu tirat cigarrets enseses a periodistes de tv3 i monedes heu i increpat als mossos violentament. Això nosaltres no ho fem. Aquí està la diferencia
Pere
Està clar que nosaltres som més civilitzats que ells. Només s'han de comparar les seves manifestacions i les nostres. No hem de permetre que ens prenguin el què amb inteligència i saber fer hem aconseguit. ENDAVANT REPÚBLICA
Am inteliyensia, dons
Dons tenim cactuá am inteliyensia, dons. El prublema, dons, es que aquestas aras, dons tenim a tota la yuvantut aburragada, pro aburragada aburragada, dons y linteliyensia brilla para la seva ausesia, dons
Teresa Pallarès
Com sempre la teva claretat expositiva és encisadora ! Benvinguda República ??

envia el comentari