I ara, què?

"El pas es va fer, i qui el va fer s’exposa ara a penes de 30 anys de presó. No, no tots els polítics són iguals. Almenys a Catalunya"

No han passat ni 24 hores de la declaració del Parlament, i a la vista dels primers fets toca escriure amb la màxima prudència. És evident que les primeres hores de la nova República estan essent qualsevol cosa menys el clàssic establiment i desplegament d’una nova autoritat que substitueix l’anterior. Aquesta matinada, per exemple, el director general dels mossos d’esquadra, Pere Soler, ha acatat el cessament via 155 i ha escrit una carta acomiadant-se del cos. És probable que veiem més situacions com aquesta en les pròximes hores. Fins i tot és possible que l’estratègia triada pels nostres polítics sigui precisament aquesta, i passi per situar la legitimitat de la nova república en un òrgan extern al que avui coneixem com Generalitat de Catalunya, i deixar que l’estat s’enredi en la tasca impossible de governar la complexa administració catalana i els seus 200.000 funcionaris des dels ministeris de Madrid.

 

Sigui quina sigui l’estratègia triada a partir d’ara, la declaració d’independència ja ha donat els primers fruits. L’advertiment de Donald Tusk al govern espanyol va ser immediat: us seguim reconeixent com a únics interlocutors, però no tolerarem l’ús de la violència. I Rajoy va haver d’incloure en el seu discurs una referència explícita a una aplicació “pacífica” de la força de l’estat. L’estat espanyol no té, doncs, les mans lliures per actuar. Ho ha de fer amb una mà (la de la “violència legítima de l’estat”) lligada a l’esquena. Si l’estratègia és guanyar, i no simplement mostrar-nos com a víctimes innocents, aquesta és una gran victòria parcial.

 

Que ningú s’enganyi, però. No és produirà cap reconeixement internacional de la nova República ni els pròxims dies ni les pròximes setmanes, perquè la nova República primer ha de demostrar que existeix de debò més enllà d’una declaració, i això no passarà en el curt termini. De la mateixa manera, Mariano Rajoy necessitarà molt més que dos dies per demostrar a la comunitat internacional que és capaç de recuperar el control de Catalunya. S’obre, de fet, un període de guerra de guerrilles entre l’estat espanyol i la nova legitimitat sorgida de la sessió d’ahir al Parlament. És una situació inèdita, desconeguda i incerta,  que de ben segur obligarà el sobiranisme a donar el millor d’ell mateix, tant des del punt de vista de la mobilització social com de la intel·ligència tàctica i estratègica, i també de la capacitat de mantenir-se unit al voltant d’una mateixa estratègia. Quina resposta donar a l’envit electoral del 21 de desembre servit des de Madrid serà, sens dubte, una de les primeres pedres de toc d’aquest repte descomunal. Boicotejar-les per demostrar al món que Rajoy no pot ni tan sols organitzar unes eleccions a Catalunya? Anar-hi i guanyar-les per assestar un cop polític definitiu a l’estat espanyol i l’unionisme català?

 

En qualsevol cas, el sobiranisme és viu i està en condicions d’afrontar aquesta nova etapa, i guanyar-la, gràcies a la declaració d’independència d’ahir. Sense aquest pas endavant, només hi havia un camí: desmoralització, desmobilització i una derrota segura que, a més, no hauria estalviat el càstig repressiu a ningú ni hauria tret els Jordis de la presó. No travessar el Rubicó hauria estat letal. El pas es va fer, i qui el va fer s’exposa ara a penes de 30 anys de presó. No, no tots els polítics són iguals. Almenys a Catalunya.




Comentaris
Ramon
Com pot haver-hi ni un sol català que, atesa la història de Catalunya, condemni que en ple soroll de sabres el senyor Florenci Pujol estant ja a les últimes i per voluntat pròpia deixés diners a l'estranger per si li anaven molt maldades les coses polítiques al seu fill?
Ferran López
Ni cessaments, ni eleccions marcianes, ni condemnes, ni res: un govern estranger no pot donar ordres al nostre país. Som un Estat; exercim com a tal. I aviam si deixem clar que qui segueixi les instruccions del govern espanyol és un traïdor que col·labora amb una potència hostil contra l'Estat i contra el règim legítimament constituït. La resta és fer volar coloms.
Noooooo.....
ja hem donat el pas. Ningu ha de fer cas del que vingui de Madrid. Si reconeixeu les seves eleccions esteu reconeixent el seu poder centralista de Madrid. Les eleccions es faran quan ho decidim des de Barcelona i quan interessi als Catalans, no al Rajoy i al Millo. No sigueu rucs. D'entrada BOICOT TOTAL a les eleccions de Madrid.
peldecony
Ara cal aplicar a parts iguals tota la fermesa, intel·ligència, coratge, paciència, determinació, calma, esperança, seny, il·lusió i habilitat possibles per part de tothom. El que hem aconseguit és molt important, és l'objectiu "impossible" fet realitat; hem guanyat la lliga preparem-nos per la lliga de campions, tampoc serà fàcil, el somni continua... fer-lo novament realitat és a les nostres mans degut bàsicament a que en realitat... el somni som nosaltres. Salut i llibertat !!*!!
Trinitat
Endavant valentes i valents. Desde el civisme i la pau mireu q heu aconseguit. Endavant ara i sempre.
terrassenc
Crec que les coses poden anar més ràpides, dos mesos d'inestabilitat econòmica semblen massa. Descartada la violència, la resta es de manual. Ningú pot fer eleccions a casa del veí. La UE ho podria haver forçat si fes de mediador però en alinear-se públicament amb l'estat espanyol s'ha auto-descartat. Ara en el front internacional, és ben cert que el gruix dels reconeixements només arribaran un cop la República sigui un fet que no es pugui ignorar. Pragmatisme. Gas i Endavant! (Cuixart)
Jaime
Sigue soñando
Racs
Només hi ha una legalitat i legitimitat a Catalunya, la que emana del seu perlament i del mandat popular de l'1-O. El demés es coherció, por i abus de poder. No ho permetrem. No deixarem que la por del poder imposat per Madrid marqui el nostre destí. És en cor de cadascun de nosaltres on rau la República, només cal fer-lo bategar.
Compte
Et contradius, si el govern "acata" les destitucions i deixa fer a Madrid, estem acabats, perquè es demostraria que no controla el territori i només serviria per "quedar bé" com a màrtirs, però al final, encara que anés a votar el 40% de la població), passaria com a Euskadi quan van il·legalitzar l'esquerra abertzale. Que Patxi López va governar com si res. I aquí s'acabaria tot. No es poden acatar ni les destitucions ni la dissolució del Parlament. I boicotejar les eleccions de Rajoy.
Maria
D’això res de res. Vam assistir a una segona performance. A veure. Quan el President va declarar la República i la va suspendre, a les 2h estava publicat al bopc per què fos efectiu. Ahir es va aixecar la suspensió, però no es va publicar, per tant no te cap vigència. I no serà per què la gent de publicacions no estiguessin a punt. El que si va publicar al BOE va ser ES. Primer declaro la república i la suspenc. Despres la aixeco la suspensió i no la publico. Som allà mateix. No ho veieu??
perota
Crec que la solució és CLARISSIMA. Els indepes ens presentem a les eleccions amb una llista encapçalada per Sánchez i Cuixart. Que Puigdemont digui que les eleccions són CONSTITUENTS i que les convoqui el mateix dia que Madrid.
Ángela
Una cosa es que el President parlés de proclamar i la suspengués i l'altre es que El Parlament, que som tots nosaltres, la votessin per majoria. Per tant está declarada!
servidor
Preparat per a veure noves i velles formacions polítiques (i recolzament i interès de 'los poderes del estado' i els seus tentàcles fàctics) perquè el debat polític de cara a les eleccions autonòmiques convocades des de Madrid, resti proved'un joc i confrontació d'idees 'normalitza'. (no hi faltaran promeses espúries, ni la màgia , ni fum,, ni l'amenaça ni la repressió encoberta, emparada i justificada). Confio que sabrem no desaprofitar-ho, per palesar-ne el desencaix (abstenció-vot nul ')
fraret
No volem tornar a l'època del peix al cove ni res que s'hi assembli. Hem de sortir del punt mort i visualitzar que SOM una REPÚBLICA.
marc
A veure.. tot molt bonic i epic pero coi no controlem ni els diners, ni les infraestructures, s'ha destituit el trapero i no ens reconeixara ni deu...si aixi volem fer un pais anem llestos. Si l'epica molt maca i tot lo volgueu. Mes val presentar-se a aquestes eleccions imposades a la força i guanyar-les. Mes val mantenir l'autogovern que deixar-lo en mans de l'arrimades. Prou hiperventilar i mes pensar
Narcís ( espanya ni sap de política, ni sap de democràcia, ni sap de llei, ni sap d'Estat de Dret .. ni mai n'ha sabut, ço és, només sap de vessament de sang covard, macarró i fatxender ! )
Ras i curt : van haver-hi eleccions el 27S .. guanyà per majoria absoluta els pro independència .. hagué referèndum l'1-O i apallissà en vots ídem .. . . . així mateix, quasi unanimitat/ percentatge altíssim de municipis a favor .. i què dir-ne de manifestacions totes històriques i d'associacions, organitzacions, entitats, institucions .. . . . Conclusió : Catalunya n'és Estat independent, sobirana fora mida .. qui són forans amb representació minoritària a ca nostra .. per negar la realitat?
No hi ha lideratge, no hi ha convencimemt
perqué fan aquestes maniobres, tant poc clare's?
Jordi
Recomano pragmatisme i realisme. L'estat español te la força represiva i el control dels Mossos i no permetran que no es facin les eleccions que han convocat pel 21 de desembre. Si no es presenten els partits catalanistes, guanyaran els partits "españolistas." Seny i realisme us demanen catalans que van votar SÍ a la República Catalana.

envia el comentari