La independència és inevitable

L'Estat creu que reprimint, apallissant i empresonant aconseguirà reduir Catalunya a la seva condició de colònia, que s’està fent evident.

Tant si es declara ja com si es deixa als llimbs; si s’aconsegueix demà o d’aquí una semana o uns mesos o quan Deulofeu anuncia la fi de l’imperi espanyol, el 2029. És igual. La propera independència de Catalunya és una certesa amb la que el món en general i Europa en particular han de comptar i, de fet, ja ho fan.

 

Des d’aquells dies llunyans del fallit i vigent Estatut de 2006, avui vulnerat per aquest cop d’Estat de bufons decimonònics, va ser clar que Catalunya no tenia encaix a Espanya. No perquè xoqués amb el govern de torn i, confús, com assenyalen els espanyolistes menys babaus, confongués el govern amb Estat. Res no és més fals.

 

A Espanya no cal “confondre” el govern i l’Estat perquè tots els governs tenen fonaments al mateix Estat i aquest els condiciona, siguin del color que siguin. El primer atac contra l’Estatut de Maragall va venir amb el PP i Rajoy recolling signatures “contra Catalunya” i en defensa de, mirabile dictu, un referèndum. Era un atac des de l’oposició.

 

El segon va venir del Congrés espanyol de la mà de l’especialista en ribots, Alfonso Guerra, i el pacte entre Zapatero i Mas per consensuar un Estatut “llimat”, “rebaixat”. Era un atac des del Congrés i el govern.

 

El tercer i definitiu, després del vot afirmatiu en referéndum dels catalans, va venir del Tribunal Constitucional, que va negar la condició nacional a Catalunya i va inconstitucionalitzar el que li va semblar bé. Era un atac des d’un òrgan polític que es fa passar per Tribunal de Justícia.

 

De manera que si alguna cosa és atacada, rebutjada, anul·lada pel govern, el Congrés, l’oposició i els tribunals, no sembla una exageració dir que és atacada per l’Estat. No per aquest o aquell govern, que són essencialment transitoris, sinó per l’Estat i prou, en conjunt, per tot l’Estat. Si Catalunya insisteix en la seva condició nacional, és a dir, persevera en la seva essència i naturalesa, l’Estat espanyol prova d’anihilar-la.

 

Les darreres setmanes han estat riques en esperpents. El govern espanyol se salta la legalitat que invoca i decreta una situació d’excepció a Catalunya i una dictadura pseudoconstitucional que vol estendre a la resta de l’Estat, de moment a Castella-La Manxa, el País Basc i Navarra. En ple segle XXI. Submisa i, en el fons, cómplice d’aquesta arbitrarietat, l’esquerra socialista subscriu la salvatjada a Catalunya i s’inventa una excusa vergonyant per tal de justificar que els socialistes s’aliïn amb la dreta nacionalcatòlica i franquista de sempre, amb el PP: la que diu que, quan s’hagi “pacificat” Catalunya, es procedirà a una reforma de la Constitució que no es creuen ni ells.

 

Ja no n’hi ha prou amb una reforma d’aquesta Constitució que ningú respecta ni ha respectat mai perquè va ser l’enèsim engany per perpetuar el domini de l’oligarquia parasitària tradicional espanyola i el sotmetiment de Catalunya. Ara ja només queda aceptar el que una separació negociada d’aquesta, convertida en flamant República Catalana, pugui dur, i veure si l’esquerra espanyola és capaç d’imposar un referéndum Monarquia/República sobre el que quedi d’Espanya.

 

Veient-se perdut, el nacionalisme espanyol va recórrer a la seva última carta, que ja no és un exèrcit la inclinació del qual al cop militar està coartada per l’OTAN sinó el seu capità general, el Rei. L’ha tret dos cops en molt poc temps, tots dos intransigent, insensible, amenaçador, jugant-se la corona amb el suport del partit més corrupte i il·legal de la historia d’Espanya. Un Borbó que seguirà el destí del seu besavi.

 

Perquè a Catalunya ja no hi ha govern ni Estat espanyol que la puguin contenir, ni amb l’ajuda d’un PSOE convertit en lacai diligent de la dreta més monárquica i reaccionària. La seva força no rau en el seu poder militar (inexistent), ni en la seva riquesa económica (que és molta i molt cobejada per la metrópoli madrilenya) sinó en la voluntat política d’emancipació generalitzada i decidida del poble en el seu conjunt. Rau en l’àmplia mobilització a través de les organitzacions socials i els partits polítics. Rau en la connexió entre aquesta societat i les seves institucions representatives que, havent reconegut el mandat del poble, l’executen.

 

L’Estat espanyol (el govern i els seus palafreners socialistes i de Cs) agita un estat d’excepció camuflat sota un article 155 de la Constitució que, com que no saben com es fa servir, creuen que els dóna carta blanca per actuar segons la seva convicció i el seu tarannà autoritaris i dictatorials. Creu que censurant, reprimint, apallissant, processant i empresonant aconseguirà reduir Catalunya a la seva condició de colònia dissimulada fins ara i que s’està fent evident.

 

Amb la seva falta d’ètica, principis i respecte a la llei l’Estat espanyol, probablement amb el vist-i-plau del Borbó, pot parar una trampa a Puigdemont i valer-se de qualsevol tombarella legal de la vicepresidenta per detenir-lo i empresonar-lo. Una felonia d’aquest tipus (freqüent, per cert, en el feixisme espanyol) no només no arreglaria res sinó que acceleraria el procés d’independència i faria que el suport exterior que rep fos cada cop més gran.

 

Precisament perquè saben que la independencia és inevitable, volen que el seu naixement sigui com dicta la Bíblia, amb sang. Sang que, si es vessa (més), caurà sobre els seus caps. Sobretot sobre els d’una esquerra que, d’això, ja no en té ni el nom.




Comentaris
Espectador
El PP i el PSOE -PSC son exactament el mateix i sempre ho han sigut . El PSOE-PSC eren" els progres" amb el diari EL PAIS (dirigit per un franquista com Cebrián) , sota el braç per donar la imatge de europeista -afrancessat .viatjer i cult jacobí , centralista .anticatalà i sospirant agenollat per el gran poder de Madrid ,com Iceta (el paradigma de la genuflexión babeante) ...i quan han pogut ...la gran punyalada .
Tinc més fe en Deulofeu, que en els nostres politics....
Estic d'acord que Deulofeu va pronosticar o predir, a principis del 1900, moltes coses que se han complert totes, com que el nom i el format d'Espanya tal com ara el coneixem, desapareixeria el 2229, però també va dir, que Catalunya sería independent, abans del 2020, tant de bo que aquestes també las encerti, com ho fa fer amb tot lo altre.
Sergi
Al PSOE el ténen collat els jutges, la judicatura i especialment la fiscalia anticorrupció que són en mans del PP. Al PSOE encara que no volguessin no els hi queda una altra que fer seguidisme.
Racs
Bravo Ramón! L'article expressa a la perfecció el que penso i sento i suposo que milers de persones també. Aquest article és el que haurien de llegir molts a Espanya per entendre què els està passant, de quin mal han de morir. La claredat de l'article ajuda a desgranar l'estat de la situació a la perfecció. Moltissims t'hauran dit , i jo, que a Catalunya hi tens una casa, per sempre. Espero que la teva Espanya se'n surti i aconsegueixi proclamar una república construida pel poble i per al poble
Jim
Ramón el que dius és lloable però quan suspenguin de sou al primer funcionari que no obeeix-hi s'haurà acabat tot en dos dies...Ha estat bonic però Europa ens ha deixat a la intempèrie. Els ciutadans no es poden enfrontar sols a un estat, només pot fer-ho un altre estat/s ja constituït.
ricard
Sàpiguen aquesta aquesta gentussa que ens en recordarem d'ells i que un cop aconseguida la independència pagaran el mal que han fet, estaran en busca i captura i si mai trepitgen Catalunya el espera la forca
Ramoiug
Gràcies per l'anàlisi tan lucid d'un no català. Ho suscric tot i seria bo per a tots que aquesta valenta lucidesa la compartissin molts espanyols i molts catalans. Es la unica manera de arribar a la bona convivència i bon govern dels nostres paisos, respectant-nos i col.laborant en un futur en el marc d' una Europa que recuperi els seus valors primigenis , el principi de subsidiarietat i els valors de tots els pobles que la conformen .
Quico
Bravo pel Ramón Cotarelo. Bon resum i analisi de la situació. Com sempre, les seves reflexions ens ajuden a entendre moltes coses que suposem.
Deulofeu creu de debò que Espanya encara és un imperi?
Sembla que sí, ja que pronostica la seva caiguda en 2029. Molt bé Cotarelo, tu fes cas a visionaris d'aquest estil i creu-te que ets un intel·lectual. L'article sembla tret de l'abecedari aquest de la independència que venen al Corte Inglés.
@Deulofeu creu.....
Sens dubte l’intelectual deus ser tu, mirat el currículum de Cotarelo hi ho entendràs, tu el que ets es un ximple Trol uniópata, au ves a besar els peus al teu reieto fatxa, segur que en gaudeixes de fer-ho.
JordiP
Exacte, gran Ramón. Són felons de vocació. Recordo un episodi "top" de "l'evangelització de les Índies". L'assasí i lladre Pizarro va raptar l'inca Atahualpa en una ensarronada (en teoría, una trobada de pau) en la qual, aprofitant l'avinentesa, va masacrar una gentada. Va demanar un exorbitant rescat (em sembla 6 tones d'or i més coses) per, finalment, matar-lo indignament. Igual pretenen fer ara el mateix amb en Puigdemont.
Pitxolí
Gràcies, senyor Cotarelo.
Cesc
Referent al que diu en _Jim_. Un ciutadà sol pot molt poc, molts poden molt. Em sembla que està clar. No val la pena perdre un mes de sou o el que calgui per un país decent que treballi per benestar dels seus ciutadants? Jo crec que és barat i tot. Records.
Chapeau!
No sé si la teoría de la historia de Deulofeu es inefable, pero ho hay duda de que tiene usted muy buen ojo histórico, profesor Cotarelo. Chapeau!
Joan
Jo crec que el PP-PSOE-CIUTADANS, volen modificar la constitució eliminant les autonomies per fer viable econòmicament el país. La despesa que suposen els parlaments autonòmics fan inviable que Espanya pugui sortir del forat. I la UE és la primera interessada en què passi això. Sí no marxem ara no marxarem mai. Podríem proposar a Europa una espanya monàrquica i centralitzada i una república catalana independent. Fabulós, no ??
catala progresista
trobo molt absurd parlar ara del segle 16 de pizarro dels indis, de 1714, de wifred el wellos i del home de cromagnon, estem al segle 21 any 2017 en la unio europea i l 'home ja ha anat al espai, i ben aviat anira a marte jordi p les batallites medievals son ridicules i absurdes quasi mes que el pruses de fireta que voleu fer.
Anna
Només una precisió: el PSOE ja té sang sobre el seu cap i les seves mans, el GAL. I és per aquest motiu que no els inquieta tenir-n'hi una mica (o molta) més. Governar Espanya va associar amb matar l'adversari. Literalment. Algun dia també es coneixerà el misteri de les morts del PP vinculades al cas Gürtel. I si a tot això hi sumem la venda d'armes doncs no cal afegir res més.
Joan
Cotarelo un 10.
Jo
Jo crec que a España l,adoctrinament és d,ells. Son ells els adoctrinat per les tv privades, les radios i els diaris. Fixeu_vos que tots els diaris de Madrid son fatxes, aixo és normal ?
Ramon
Ben dit. Ens havien colonitzat en un dels significats del DIEC (que és el nostre diccionari normatiu, Ramón). I ara van camí de colonitzar-nos en una altra accepció més i vés que no en siguin dues.
Adustrinats?
Dons, yu crec que el adustrinats son eis, que ens han culunisat fin temps dels faraons dons, ya antonses aistía el popla catalá y ya era suparió dons. Par aixó hem tingut tants anamigus, dons, par pura anvidia, dons
Narcís ( verament, ben aviat serem lliures així lluny d'aquests ' violadors de territori ' !)
A hores d'ara pot dubtar ningú de la urgència de sortir disparats d'aquest estat, d'aquesta ' bota militari ' barata de país veí botxí?
Dos ous amb dos rovells cadascun.
Bé Ramon, bé! No sé com acabarà tot plegat però ha estat un enorme plaer llegir-te, sentir-te i reflexionar sobre els teus principis. Sí tot va bé, alguna placa de carrer cèntric t'has guanyat sense ni tan sols, n'estic segur, voler-ho.
Ramon
Gràcies infinites, Ramón Cotarelo. No oblidarem mai el teu suport. Catalunya serà sempre casa teva.

envia el comentari