Canvi de seu social del client

L’exministra exsocialista Trujillo (que va contribuir, entre 2004 i 2007, a preparar el drama de l’habitatge a Espanya) ha ficat la pota (una vegada més) i ha demanat el boicot a l’aigua FontVella, que a ella li sona a catalana, només perquè no es diu «FuenteVieja». Gran cagada: l’empresa és francesa i treu l’aigua de Catalunya i de Guadalajara. En fi, no passa res, és normal que si no va saber veure la bombolla immobiliària quan era ministra, no sàpiga ara distingir l’aigua francesa de la catalana o la castellana... «No hay que pedir peras al olmo», com diuen en extremeny.

 

Tanmateix, pensem-hi una mica... És a dir, no fem com ella i els que, a una banda i l’altra, demostren les grans possibilitats que ens obre l’estupidesa humana: pensem. Per exemple, quan anem al súper o a la farmàcia o al banc. Fa dies que em passa. I no sóc l’únic. Em miro les etiquetes i no penso en l’origen geogràfic d’un producte, sinó en l’empresa que hi ha al darrere, en allò que abans anomenaven «responsabilitat social» (una de tantes preses de pèl), en la seva actitud política, en com tracta els seus treballadors... I, òbviament, en com tracta els seus clients. És a dir, com em tracta a mi.

 

Perquè, clar, si em vol com a client, com a comprador, si vol els meus diners, m’haurà de donar alguna cosa a canvi, no? L’empresa decideix com a empresa, lliurement. I jo, com a consumidor, faig el mateix. Si coincidim, fantàstic. Si no, visca la llibertat de mercat: segur que trobaré algú que em doni el que busco. Diguem que és el meu dret a l’autodeterminació com a client, que ara per ara no és anticonstitucional.

 

Vaig al súper (a l’Evaristo, Mercadona o Carrefour, segons el dia) i em miro una ampolla de Codorniu amb molta, molta desconfiança. Acaba de traslladar la seu social a la Rioja. Cap problema: m’agraden moltíssim els vins de la Rioja i els vins espanyols, com els francesos i els catalans, i ni se’m passa pel cap boicotejar cap producte pel seu origen. Però Codorniu m’ha enviat un missatge: té por del boicot als productes catalans a Espanya. Passa olímpicament dels clients catalans, que són la base sobre la qual ha edificat la seva marca, i considera que els pot ofendre sense contemplacions. D’acord, no cal fer cap drama: ja tenen un client menys.

 

El mateix penso fer amb altres productes d’empreses que, sense cap necessitat imperiosa, estan traslladant la seva seu social de Catalunya a l’altra banda de la futura frontera. Hi tenen tot el dret del món, faltaria més. Penso en Bimbo, pastes Gallo, Indukern (Kernpharma), la cervesa San Miguel, Freixenet, Torraspapel, MRW... Són empreses que queden dintre del meu radi d’acció com a client. Puc comprar o no els seus productes o serveis. Com puc comprar productes fets a base d’explotació laboral (per exemple, roba o mobles) o no fer-ho. Com puc comprar «cocacoles» i ignorar les barbaritats laborals que han fet a Espanya o tenir-ho en compte i buscar alternatives. O triar productes respectuosos amb el medi ambient o agressius.

 

Per tant, els apunto a la llista. D’altres no puc esborrar-los, perquè abans s’han encarregat de monopolitzar el mercat i fer-nos a tots esclaus. Un exemple? Els bancs: vam permetre l’extraordinària estafa de la «reordenació del sistema bancari» i ara no tenim on triar. O les autopistes: Abertis no s’emporta els peatges, no, només la seu social. O Applus. O Gas Natural. O Agbar, Aigües de Barcelona, que ja té nassos.

 

Tanmateix, alguna cosa sí que podem fer. No boicots als productes espanyols, catalans, andalusos o americans: és una bestiesa. Però sí triar productes d’empreses que encaixen amb els meus valors i amb el preu que estic disposat a pagar, en diners o en altres contrapartides. O d’empreses que es guanyen la meva simpatia i fidelitat.

 

Per la mateixa raó, seria també una bestiesa triar les empreses que em castiguen, que m’ofenen, que em menystenen o que es pensen que sóc idiota. Per tant, és qüestió d’afinar molt, de no deixar-se portar per les enrabiades, però sí, evidentment, d’exercir racionalment el dret a decidir... Si canvia la seu social de l’empresa, el client també pot canviar la seva política de compra. Capitalisme en estat pur, vaja.




Comentaris
Josep Ballbè.
Genial, Joan Rovira ! Més clar, l'aigua. Has posat l dit a la nafra. Algú ho havia de dir.
Rafael Aróztegui
Jo ja fa molts anys que compro vins catalans, però no per fer boicot a ningú, tan sols per ajudar a la nostra economia.

envia el comentari