Sobresalt i cansament

"Tenim la sensació que no acabem de fer la feina ben feta, que no som del tot enlloc"

A Catalunya hem hagut d’incorporar el sobresalt a les nostres vides.

 

Barrejat amb l’avís a la por, a l’agost, ja ens va ferir el sobresalt dels atemptats. Mentre encara miràvem de tenir cura de les ferides vam entrar dins un camí de tensió, d’estira i afluixa, de si farem o no farem... fins arribar al sobresalt i la por del dia 1 d’octubre, cada cop que apareixia la policia nacional en un col·legi electoral al llarg del matí. Sobresalts els dies de després, perquè se’ns omplen els carrers de cossos violents que deixen anar l’odi amb gestos, consignes delictives o cadires volant. Sobresalt perquè resulta que hi ha ministres que de manera flagrant ens han volgut fer veure que aquí, si s’hi posen, acabem amb trets. Sobresalt perquè semblava que no podia ser, però sí: la fiscalia pot demanar presó sense fiança per delicte d’inacció, vinculat al de sedició, en ple any 2017!. Sobresalt perquè hem dormit sota helicòpters moltes nits, i perquè semblava que vivíem en un país on podíem llevar-nos, anar a treballar i, si no escoltàvem les notícies, no passava res.

 

Segur que podem amb més sobresalts, però no cal.

 

Anem arrossegant cansament, distracció, acumulem moments de por, moments d’indignació. Tenim la sensació que no acabem de fer la feina ben feta, que no som del tot enlloc. Anem arreu amb la sensibilitat a flor de pell, i més que mai triem anar amb els sentiments a cor obert, perquè ens cal constatar que hi ha amor, cura, coixí humà.

 

M’agradaria pensar que el nostre cansament acabarà tot just hagin quedat esgotats els sense sentits personalistes d’aquí i d’allà, els legalismes convertits en amenaces, i les diferents violències, però caldria que hi hagués molta política femenina: que cap procés se sostingués en la fe en cap líder, que les lleis ja no fossin una realitat buida de sentit humà convertides en instrument de poder. Que el diàleg fos un gest d’empatia.

 




Comentaris
Wendy
Casi imposible que ek diálogo nazca como un tema de empatía... Yo sólo espero que se llegue a un acuerdo común de paz para ambas partes... Es cierto muchas noches hemos dormido bajo la sombra y vibración de los helicópteros de la policía nacional... Vaya días, como para olvidar... O Nooooo!!!
Narcís ( aquest parlar/ escriure fum tuf a no voler negar la realitat sense romandre en evidència .. i alhora, no voler fúmer’s amb els únics i vertaders criminals que ens aixafen fora mida i de temps ha i .. quan diem prou, ens n’anem, diuen som nosaltres els provocadors!
Quina llàstima .. anàvem bé fins el darrer paràgraf : -- ' sense sentits personalistes d'ací i d'allà '?! -- ' deferents violències ' (vull pensar referides només a les d'allà! ) ?-- ' molta política femenina ' .. quina , la de la ' sultanita ' ? la de la ' de Jerez ' ? la de la ' muñeca diabólica '? la de la manaia de ' el ejército '? la de . . . . ?? -- ' la fe en cap líder ' .. això defora/ a espanya acostumada a reis absoluts, dictadors, sàtrapes, tirans, cabdills . . que no a Catalunya!
JRRiudoms
Algú sap el què cony és això de "política femenina"? Atentament
Anna Armendares
Donc JJRiudom, vol dir, sense tanta testosterona, o sigui, amb mes empatia. No es dolenta la idea en temps normals, el que passa es que ara mateix l`empatia es impossible amb la gent de "a por ellos" i el que ens cal es assolir la Republica Catalana, urgentment ¡¡¡¡
Narcís ( que sí .. ens calen més ' vice - muñecas diabólicas '!) ( sento usar aquest llenguatge .. però un hom ja n'és fart/ cremat d'escoltar ximpleries interessades d' autors ?! venuts que no pas pro la defensa de Catalunya davant la catalanofòbia o fre, espoli i anihilació ensems amb ses escopina
JRRiudoms : ' hi hagués més política femenina ' .. crec ha volgut dir ' Catalunya es deixi violar encara més àdhuc pel darrere i .. ben llarga i doblegada '! PD: la resposta de n'Anna o + testosterona = - empatia .. serà un nou tractat científic hormonal- sexual - psicològic - anímic . . . no fumem ( renoi, el munt de dones politicastres bel·ligerants barates . i que empenten homes politicastres igualment bel·ligerants baratos!)!
trauc
Riudoms, Anna, us explico això de política femenina: La Thatcher i la seva guerra de les Maivines. La Merkel i la seva troika, també és política femenina. El ministre més intolerant, bèlic i radical del govern espanyol és la Soraya. No queda enrere la Cospedal. Un bon exemple de política femenina el tenim amb la Espe Aguirre. Les suposades virtuds de les dones en aquest context es una falàcia.

envia el comentari