'Vichy catalán'

"Al llarg de la història, hi ha uns quants precedents de governants il·legítims que han estat imposats a la població per la força"

Josep Borrell, Josep Piqué, Josep Antoni Duran Lleida i Josep López de Lerma. Aquests són els quatre noms -tots Joseps, curiosament- que ha filtrat la Moncloa a El Mundo com a possibles candidats a homes de confiança de Madrid, un cop els governants legítims hagin estat destituïts per l'article 155. Un Govern titella que s'encarregaria de gestionar els serveis -amb un cert vernís de la màxima catalanitat que es pot tolerar des de l'Imperi- fins la convocatòria d'unes eleccions, qui sap si sense Junts pel Sí ni la CUP per aplicació de la Llei de Partits contra l'independentisme. El Español de Pedro J. Ramírez amplia una mica la llista amb Enric Millo i Dolors Montserrat. La resta dels candidats ja ni tan sols són catalans.

 

Al llarg de la història, hi ha uns quants precedents de governants il·legítims que han estat imposats a la població per la força. Pel que fa a Espanya, el cas més recordat és el de Josep I, nomenat rei d'Espanya -però no de Catalunya, que va quedar incorporada a França- pel seu germà Napoleó. Era un home capaç, progressista i abstemi que, tot i això, és recordat amb el malnom -injust, però intensament perpetuat- de Pepe Botella. Els nazis van imposar Vidkun Quisling als seus compatriotes noruecs, que el van haver de suportar fins que, a la retirada de la Wehrmacht, el van detenir i afusellar. El mariscal Pétain, cap de la França col·laboracionista de Vichy, també va ser condemnat a mort, tot i que De Gaulle li va permetre morir, deshonrat, a la presó.

 

A Catalunya hi ha un parell de personatges comparables. Un, Alfons Sala, liquidador de la Mancomunitat per encàrrec d'Alfons XIII i Primo de Rivera. I l'altre, Joan Pich i Pon, imposat a dit des de Madrid després de la detenció de Lluís Companys i el seu Govern, l'any 1934. A Terrassa hi ha un monument a Sala que, des de fa dècades, és motiu d'escarni continuat. I, pel que fa a Pich i Pon, només és recordat com a personatge grotesc i irrisori.

 

En fi, algú passarà a la història. A aquesta mena d'història. I mai no serà oblidat, com els espanyols han recordat per sempre el seu Josep.




Comentaris
Espectador
La historia no es repeteix . L'article 155 es inaplicable a la societat catalana actual . Es un error colosal creure que el poble es quedarà amb els braços creuats . La resposta dels catalans serà l'admiració de tot el mon .
Ramon
Segons el criteri d'espanyols i botiflers, Borrell no és català. Entenguem-nos: sí que n'és, és clar. I tant, que és català. Català d'una mena concreta que rep el nom de botifler tot i que a mi m'agrada més dir-ne renegat. Però, ho torno a dir, segons l'estúpid criteri de tenir per català tothom amb nacionalitat legal espanyola i empadronat a Catalunya, Borrell no pot ser català. Si Francisco Caja és català, Borrell no n'és. I si Borrell n'és, que per descomptat que n'és, Caja, ni de conya.
Ramon
Segons l'insostenible argument espanyol, tot espanyol que s'empadrona a Catalunya ja és automàticament català... llevat que amb el temps esdevingui una figura mundial en alguna matèria. Llavors, per exemple cas de Picasso, ja no. Doncs bé, tot i així, tot i l'aberració de l'argumentari espanyol, no sabem guanyar ni un puto debat.
155: esperat que ara vinc //*//
La resposta a l'article 155 ha de ser: esperat que ara vinc. Endavant, que tot està per fer i tot es possible //*//
almogaver.cat
M'intrigue i molt aquest 155. Tots els engendres de petits, Gral.Saez S..Maria, Armada, Milans d. Bosc Blas Pinyar demanaven als -reixos- Un 155, que pot suspendre autonomies i declarar eleccions quant volen; posa a qui vulguin President, intervenir l'educació; perseguir la llengua o dissoldre la policia de seguretat (mossos); intervenir TV3 Catalunya Ràdio, supervisar diaris. L'Article ideal d'un Estat de Setge sense haver declarat l'Estat de Setge. És Titànic el 155. Es possible en democracia?
perplex
Llavors què, hem arribat fins aquí perquè des de Madrid ens posin un Quisling i començin a mutilar l'autonomia catalana? però el procés no ens havia de dur a la República Catalana?
lloc
Al Madrid del PP i Ciudadanos i el sr Alfonso Guerra no hi ha voluntat de negociar res: només admeten la rendició. Tot això del "diàleg" és una farsa. Encara no entenc ben bé de què va servir el surrealista ple del Parlament del dia 10.
Asdf
Al virrei que Madrid designi tard o d'hora el fotrem al mar. Més val que el triïn que sàpiga nedar.
Churchill
Cada episodi de la història té una imatge gràfica que el resumeix. Aposto que la independència de Catalunya es recordarà amb una imatge del vaixell del Piolín sarpant del port de Barcelona, o de l'helicòpter de Millo envolant-se de l'Eixample on l'havien envoltat centenars de milers de ciutadans. Adiós !!*!!
Racs
Si saben que el 155 l'aplicaran igualment, si saben que avui mateix agafaran control de mossos i finances, perquè, tant per tant no van declarar la independència? No entenc aquesta rendició i aquesta traició al poble que vem votar sí. Tot aquest joc de despatxos, la manca de transparència, es indigne d'una democràcia moderna. No veig la independència per enlloc, nomes eleccions i vinga, 10 anys més.
Enric Aragonès
Trobo a faltar els noms del coronel Francisco Arenas, governador de Catalunya i president accidental de la Generalitat nomenat després dels fets del 6 d'octubre de 1934 pel govern Lerroux; i del polític gallec Manuel Portela Valladares, que va assumir ambdós càrrecs el 10 de gener de 1935. Mentrestant, estat de guerra, govern legítim i 3.400 detinguts empresonats, els màxims responsables de l'ordre públic condemnats a mort, serveis de la Generalitat retirats, diaris prohibits ...
Narcís ( cerco, cerco, cerco .. busco, busco, busco .. i mai trobo res mínimament positiu ni tan sols sa en tot allò que fum aquest estat .. que sí maniobres orquestrals àdhuc sense cap mena de foscor o ' porque yo lo valgo '!)
-- Què es pot esperar d'un estat que delatà Mossos en " agafada/ batuda de jihadistes " ? -- Què es pot esperar d'un estat que als Mossos els hi " nega base de dades jihadistes "? -- Què es pot esperar d'un estat que acusa el Major de quelcom grotesc en lloc d"' encimbella'l / exalça'l fora mida per tasca desenvolupada contra els criminals jihadistes "? Doncs que " desprestigiar " nostres Mossos sinó no romandre en evidència mala intenció estatal .. ben val assassinats a ca nostra!
kim
Que no esperin que un servidor defensi un govern que no ha declarat la independència.
Carles
El 155 no es pot aplicar fora d'Espanya ho enteneu?
Irene
SOLS EL POBLE SALVA AL POBLE. ENDEVANT CATALANS, VIA FORA que queda molt per fer desprès de la parada de burro. Qui vulgui jugar als escacs que vagi al parc. Hem de fer unes institucions pràctiques per els catalans, associacions de veïns participatives i petits parlaments veïnals. El funcionariat ja s'encarregarà de fer-ho efectiu. La política només es per els "poderosos", nosaltres servim per pagar "festes", amb tot, diners, salut, cases, negocis, tot ho roben. VCSI //*//
Anna Armendares
Per molt emprenyats que estiguem, el primer que hem de fer es seguir junts davant de la imposició neofranquista del 155. El 155 es retornar al franquisme, pero tenim moltes eines per fer-hi front i la primera es la cohesió (si no en voleu dir unitat) davany dels franquistes del règim del 78. Ara hem d`estar junts per forçar la declaració de Republica Catalana i despres ja ens barallarem quan anem a les eleccions dins la republica.
Julián Juan Lacasa
Si s'aplica l'article 155, qui serà el mariscal Pétain català? Borrell, Millo? I això que Boadella seria un bon Pétain, perquè ja té gairebé la seva mateixa edat. Intolerable, això que ens volen fer. A veure, per cert, qui serà el De Gaulle català que després faci justícia.
Ramon
Ei Salvador, que comentis tot això a tall de cosa plausible fa veritable angúnia. De debò penses que un escenari així seria tolerat pel poble català? Des d'en Borrell a en Piqué, des d'en Serrat al Fernando Rodés, ja poden anar dient missa: s'ha acabat, prou humiliacions, no passaran!
Pere Grau
D'acord amb en Ramon. Qualsevol titella imposat es trobaria que no l'obeiria la majoria del páis. Però tan lluny encara no hi som. Segueixo creient que el govern sap el què es fa. Hi crec que les properes setmanes ho demostraran.
Ramonet
Prefereixo pensar que el Govern ja ho té tot previst i qui arribi per a fer de president,com a molt serà convidat a un pa amb tomàquet i cap a cas un altre cop.

envia el comentari