UE, la nova desafecció

"Allò que fa només uns mesos podria ser vist com una tragèdia -no pertànyer a la UE- ara ja no és així i no són pocs els que ho preferirien"

És evident que només pot decebre’s d’alguna cosa aquell qui, abans, s’hi ha il·lusionat o bé hi ha posat dosis importants de confiança.  Fins fa no gaire més d’un parell de setmanes, al nostre país, l’europeisme era un tret definitori dels nostres valors col·lectius i, doncs, en certa manera, una mena de característica nacional dels catalans, en contrast amb una certa tradició, en sentit contrari, a Espanya. Ja el 1982, el primer govern de la Generalitat recuperada fundà el Patronat Català Pro Europa, per tal de promoure i coordinar activitats d’informació sobre la Unió Europea, des de la perspectiva dels interessos generals de Catalunya. Fins quatre anys després, l’1 de gener de 1986, no es produí l’ingrés d’Espanya a la UE, que hi entrà juntament amb Portugal. De sempre, però, era un lloc comú, a la península, que els avenços de tota mena (científics, culturals, tecnològics, esportius), en definitiva, la modernitat europea, tenia en Catalunya la porta d’entrada. No crec que, de fet, aquesta consciència dels catalans de ser europeus i de formar part d’Europa hagi reculat gaire, tanmateix. Una altra cosa, però, ben diferent, és la convicció que l’Europa que volem, sigui, precisament, la UE actual. I cal recordar que l’europeisme català es fonamentava en raons positives de caire cultural i polític, més que no pas econòmic, sovint des de la creença que, com més Europa, menys Espanya.

 

Llevat de l’esquerra clarament anticapitalista, la majoria de la societat catalana havia estat sempre proeuropea i pro UE. Dècades després, l’Europa que ha bastit la UE és molt poc atractiva per a la ciutadania i, per més que la nostra quotidianitat vingui determinada, majoritàriament, per la seva normativa, per a bona part de la gent la UE és la que s’ocupa de l’euro, la banca, les finances, els mercats, les mesures d’austeritat, una política sense ànima ni rostre humà, amb una arquitectura institucional i administrativa descomunal, ben lluny d’aquella Europa que somiàvem i que fèiem nostra. Em refereixo a l’Europa referent mundial de la democràcia, els drets humans, la llibertat, l’asil polític, la cultura, l’educació, la recerca científica, el combat per la pau, el respecte al medi ambient o l’acolliment de població desplaçada per calamitats naturals, misèria, terrorisme i guerres.

Aquesta Europa de la UE no és la dels pobles i dels ciutadans, la de les persones, sinó, només, la dels estats, el nacionalisme dels quals no vol traspassar sobirania al conjunt europeu i manté un parlament sense les funcions més importants de tota cambra parlamentària democràtica. És una Europa que, més enllà de la retòrica unitària, sobreviu en la cohabitació de legalitats i pràctiques distintes, per part dels diversos estats, en aspectes essencials: immigració, fiscalitat, seguretat, defensa, lluita antiterrorista, sistema financer, etc. És l’Europa que va escanyar el poble grec, de forma inflexible. Que és covarda amb governs xenòfobs com l’hongarès o bé el polonès. Que té la indecència de callar davant la dictadura turca, a qui manté econòmicament perquè faci de mur de contenció de l’onada migratòria protagonitzada pels refugiats que escapen a la desesperada del terror d’estat islàmic, mentre continua el genocidi als kurds i encara no ha reconegut mai el que va fer contra el poble armeni. Aquesta Europa inhumana i insensible és una veritable vergonya.

 

Com si amb tot això no n’hi hagués prou, l’actitud oficial de la UE davant la repressió violenta espanyola contra el pacífic poble de Catalunya ha desvetllat, de cop, moltes consciències. A un ritme creixent, catalans de totes les ideologies, no necessàriament anticapitalistes en absolut, estan desconnectant emocionalment d’aquesta Europa, a la mateixa velocitat que han anat desconnectant d’Espanya i manifestant-hi desafecció. Veure la fatxenderia, tan espanyola, del portaveu europeu, no responent les preguntes d’indignació dels periodistes davant el que havia passat a Catalunya, ha encès molts ànims. Una Europa així no pot ser la nostra. I la darrera iniciativa del Consell Europeu, frenant la independència de Catalunya a canvi d’un escenari de negociació que no apareix per enlloc, fa tot l’efecte de la darrera ensarronada europea, si no és que, inesperadament, algú entra en escena de forma efectiva, a nivell internacional. Europa fa amb nosaltres allò mateix, exactament, que abans havia fet també amb els nous estats bàltics i balcànics.

 

Allò que fa només uns mesos podria ser vist com una tragèdia -no pertànyer a la UE- ara ja no és així i no són pocs els que ho preferirien. Per això s’entén perfectament, doncs, l’afirmació segons la qual la independència de Catalunya pot ser un problema per a Europa.  No tant perquè en poguéssim quedar fora  -que a hores d’ara no sabria gaire greu a molta gent- sinó perquè, perdut el Regne Unit per altres motius, Espanya faria fallida sense Catalunya, probablement hauria de ser rescatada, i nosaltres podríem servir de referent per a altres països de dimensions similars al nostre, ara a la UE, descontents amb el seu rumb i amb la llunyania i la fredor de les seves polítiques i amb interessos semblants als nostres. En aquest context, no està de més pensar que, en una Catalunya independent, el primer referèndum que hi hauríem de fer és si ens convé o bé no de ser estat membre de la UE. La porta de l’Associació Europea de Lliure Comerç, més coneguda per les sigles EFTA, en anglès, sembla estar oberta per a nosaltres i no ha de témer cap veto espanyol, perquè Espanya no hi pertany. Estar a la mateixa entitat internacional que països tan pròspers, avançats i civilitzats com Suïssa, Noruega, Islàndia o Liechtenstein, no sembla una mala idea. Sobretot perquè són, justament, els països que acostumen a encapçalar els índexs mundials de benestar material, democràtic i cultural. I, no és un detall menor, perquè també són Europa, encara que no siguin UE.




Comentaris
Seguim!
J.M.
Ja veiem prou clarament que vol Europa i com ens tracta. Jo no hi vull pertànyer a aquesta UE.
JCM
Totalment d'acord amb tu Josep Lluís . Jo mateix en sóc un d'aquests decebuts amb la UE . Confiava en la UE , en els seus principis fundacionals i democràtics , però ara m'he tornat un euroexcèptic que de la UE només vull llur avantatges comercials , res més. M'agradaria veure una enquesta que reflectís el grau d'euroexcepticisme a Catalunya, de ben segur que ens en portaríem una sorpresa. Cada vegada pren més força l'idea d'entrar a l'EFTA .
Susana Rodríguez-Vida
Absolutament d'acord amb l'article. Després de la independència de Catalunya, el que més desitjo és aquest referèndum per poder votar NO a la pertinença a aquesta Comunitat Europea que s'ha convertit en un club vergonyós d'Estats que només es mouen per interessos econòmics, amb total menyspreu dels valors fundacionals de la CE.
UE, no gràcies!!
Jo, com molts, també exigiré un referèndum en el qual es pregunti sobre la pertinença a aquesta UE. I ja posats avanço la meva resposta: europa sí - UE NO!!
Carles Viñals Casado
L'Europa "no nacionalista" que en nom del seu nacionalisme imperialista sacrificà fa un segle 12 milions dels seus fills a benefici dels banquers. Que beneí les guerres rapinyaires africanes de Mussolini. Que es cagà a les calces davant de Hitler. Que contemplà de braços plegats l'aixafament de la II República Espanyola per alemanys, italians, moros i legionaris. Que corcada de feixisme covà l'ou de la serp tot donant via lliure a la II GM, aquesta amb 50 milions de morts...
Exchanger
No deixem caps sense lligar i prevegem si s'escau un escenari de substitució de l'euro per la lliura britànica. I també la integració de la Borsa de Barcelona en la Borsa de Londres (cosa no gens extravagant perquè les borses italianes també hi estan integrades.)
Iago Rusiñol
No es poden dir més bajanades en un sol article, Josep Lluís-Aquí-i-en-la-Xina. Ha vingut l'Heroe a salvar-nos! Dèu ens lliuri de l'Heroe!
Carles Viñals Casado
L'Europa que en menys de 30 anys hagué de ser rescatada amb sang dues vegades pels EE UU. La que no mogué un dit per aturar les massacres de l'ex Yugoslavia. L'escanyapobres de Grècia. La que mira terra endins per no veure els ofegats al Mediterrani. La que paga Turquia per que no deixi passar els refugiats. La que gira l'esquena a Catalunya mentre confraternitza amb règims neofeixistes com Hongria, Polonia... i Espanya. Sí, caldrà consultar en referèndum si volem ser part d'aquesta Europa.
Jordi J, Recort
Jo soc un d'aquests decebuts, sempre he sigut pro unió Europea, de molt abans que hi entressim i tot, pero entre la crisis dels refugiats i el que estan fent amb nosaltres, mira, si ens fan fora millor, nosaltres predrem moltes "comoditats" pero ells hi pedran més. Jo per la meva experiencia visquent a Andorra et puc dir que si be estar fora de la EU es un maldecap per la frontera, pel demés es viu molt millor, i si no aneu a Suissa, Noruega, etc.... la EU així jo no la vull.
Están verdes
Viva la Cataluña de cerrado y sacristía, donde todo es siempre culpa de los demás, sea España o sea Europa.
Georgiana
No es nova Sr. Carod-Rovira. "... and her name Mother of Exiles. From her beacon-hand Glows world-wide welcome; her mild eyes command The air-bridged harbor that twin cities frame. "Keep ancient lands, your storied pomp!" cries she With silent lips. "Give me your tired, your poor, Your huddled masses yearning to breathe free, The wretched refuse of your teeming shore. Send these, the homeless, tempest-tost to me,..." Emma Lazarus,1883.
Ets ridícul Carod
A més de fer la independència caldria canviar la UE. Més val que sigui el secessionisme què canviï.
Indignación
La mezquindad casposa de Europa es tal, que se niega a implementar nuestra hoja de ruta, algo inaudito y deplorable. Si la realidad no está a la altura de nuestra grandeza, los catalanes desafectos optaremos por convertirnos en entelequias, a imitación de la Colau, y seguiremos flotando en el limbo por toda la eternidad.
Totlomon
És molt fort per mi, però JA SÓC EUROESCÈPTIC!!! He sentit tanta vergonya les últimes setmanes de pertànyer a l'UE. Ara ens cal organitzar-nos per fer arribar aquest missatge massivament.
LoPep
Sí i no. D'acord amb gairebé tot el que si diu. Excepte que crec que Europa no està per acollir refugiats musulmans. Vaja, que resistint-se a acollir-los, els governs fan exactament allò que volen els seus ciutadans (n'hi deu haver ben pocs d'acollidors com els catalans). Altra cosa és que es permeti que A DINS seu s'hi maltractin els seus propis ciutadans (nosaltres).
No a la UE
Quan la República Catalana sigui una realitat consolidada, hem de fer un referèndum per a veure si volem formar part de la UE. I el meu vot serà que NO.
Gongylus
Jo no m'he desenganyat d'aquesta Unió europea perquè ja fa molts anys que no me la crec. Des de fa molt de temps que defenso l'Europa de les nacipns. L'entrada a l'EFTA em sembla una bona opció.
federalista
si home si fora d'espanya de la unio europea i perqie no del mon i de la galaxia, els catalans no volem ser a la galaxia vbia lactea, nomes entev 200000 mil millions de sols, i es poc per nosaltres els million i escaig d'indepres volem ser de la galaxia d'andromeda es mes gran i mes xula, jo com, iindepre vote per eixir de la via lactea nosaltres om catalans home no de la via lactea hahahah com es pot ser tan provincia i tan ruc deu meu quines cervells.
SIEGFRIED
...SI NO ESTA ROTO...NO LO ARREGLES...
Texan Devil
EFTA? Wrong organization for you independent rednecks. What really fits for your poor new republic would be BAFTA, with Bosnia, Kosovo, and similar small independent new European states. Besides, your enterprises and banks are already out of your redneck region. I don't see why Spain has to keep these cowards and traitors in their nation.
ciutada universalista
no cal estar enlloc eh josep lluis aci a i la xina popular , ni al estat ni a l'ue ni a l'onu ni a l'otan ni fins i tot ni a la galaxia aquesta ,dita via lactea els catalans som aci de guays i de superiors res se'n anen a la galaxia veina del costat dita andromeda que es mes guai i en te mes estrell.les 300000 mil millions per 200000 mil millions de la via lactea hahaha.
Victor
Em pensava que mai arribaria a aquesta conclusió, però ara estic convençut que si la UE ens fa fora per la independència, el primer que hem de fer és fer un Referèndum per si demanem el reingrés o no. I jo ara particuarment votaria no. Cosa que mai de la vida m'hagués pensat.
Marcel Balsères
Entrar a l'EFTA es una idea molt bona
Guillermo
Sou uns somiartruites irresponsables que esteu enfonsant la nostra estimada Catalunya. A aquest pas quan siguem independents serem mes pobres que les rates i no ens en sortirem perque per demar un credit ens demanaran un 20% d'interessos.
via fora
A l'UE li passará com a Espanya. Primer menyprea Catalunya i després ens perd.

envia el comentari