Dos milions poden

"Una altra cosa que ha ensenyat l’aturada tècnica és que dins del sobiranisme hi ha un sector molt reaci a fer el pas definitiu"

Des d’un punt de vista executiu, no té massa sentit discutir ara si l’aturada tècnica de dimarts va ser un encert (jo crec que sí, un encert pèssimament gestionat però un encert al cap i a la fi) o un error. No té massa sentit perquè ja està feta, i per tant qualsevol acció a realitzar a partir d’ara l’ha d’assumir i incorporar com un fet consumat. Igual que en el seu moment es va assumir i incorporar el 9N tal com va ser, o la llista conjunta a les plebiscitàries, o el pas al costat de Mas, o el quasi final precipitat de la legislatura que es va salvar amb la qüestió de confiança. El bloc sobiranista és realment molt divers i tots els moments clau del procés han estat sotmesos a tensions i contradiccions internes molt fortes, on no sempre el guanyador intern ha estat el mateix. També és veritat que de tots aquests moments crítics el sobiranisme n’ha acabat sortint reforçat, i en aquest sentit les dades canten: els vots a favor de la independència han passat de 1.897.274 el 9N, a 1.966.508 el 27S, i a 2.044.038 l’1O. Una xifra impressionant aquesta darrera, que, a més, tenim tot el dret a considerar més aviat un sòl que no pas un sostre, ja que no inclou ni els vots robats per la Guàrdia Civil, ni els col·legis que no van poder ni obrir, ni els votants del Sí que es van quedar a casa per por de rebre un cop de porra al cap.

 

Encert o error, la suspensió o aplaçament de la declaració ha ensenyat a qualsevol que observi una mica, des de dins o des de l’estranger, algunes coses útils. La més important, que el programa de l’estat no és altre que la rendició incondicional de les institucions catalanes i “el retorno del estado a Cataluña”, l’expressió de moda en el Madrid polític. En aquest sentit, és molt significatiu que la tímida menció de Pedro Sánchez a una reforma constitucional es va fer en el marc d’una roda de premsa de suport del PSOE a l’aplicació de l’article 155. La seqüència va quedar clara: primer el 155, després la reforma constitucional. És a dir, un procés de reforma constitucional amb Catalunya “cautiva y desarmada”, i cuinada entre PP, PSOE i C’s. Terrorífic.

 

També és significatiu que l’agressivitat dels media i del sistema polític espanyols no només no ha afluixat per recollir el guant llançat per Puigdemont, sinó que s’ha intensificat, particularment contra el sistema educatiu català, contra TV3 i contra els mossos. Han vist l’oportunitat històrica d’aplicar el programa de la FAES, i cap apel·lació al diàleg i la mediació els aturarà. La intervenció total de l’autogovern és un clam en el nucli dur de la casta propietària de l’estat. El discurs del Rei no només va empoderar la ultradreta per sortir al carrer a repartir, també va ser un xec en blanc a aquest nucli dur.

 

Una altra cosa que ha ensenyat l’aturada tècnica és que dins del sobiranisme hi ha un sector molt reaci a fer el pas definitiu, però que no té una proposta concreta d’actuació alternativa a declaració de la independència, o si la té no s’atreveix a formular-la en públic.  En les declaracions d’aquests dies de Pascal, Xuclà o Mas s’hi endevina molta reticència i incomoditat, però cap d’ells no ha estat capaç de dir en públic: jo proposo tal cosa. Segurament perquè l’actitud de l’estat no deixa marge a imaginar cap escenari alternatiu que no sigui la rendició i la humiliació, en paraules del propi Mas.

 

Finalment, està la qüestió d’Europa i la mediació. Frenar uns dies també ha servit perquè tothom qui encara no ho tenia clar hagi pogut comprovar que els actors internacionals mai no aniran per davant teu. Si es mouen, sempre serà un minut després que tu ho hagis fet, no un minut abans, i mentre tinguin una possibilitat entre mil de mantenir el discurs de l’afer intern i dels respecte a l’ordenament constitucional de l’estat membre, el mantindran. Només actuaran davant d’una situació insostenible per als seus interessos. I dos milions de persones organitzades en la resistència no violenta més estricta, amb tots els seus electes al capdavant, poden generar-la sense cap mena de dubte.

 




Comentaris
Jordi Estelada
Si hem arribat fins aquí no és per acabar claudicant o per rendir-se. No sols està en joc la democràcia sinó també la nostra dignitat com a poble. Si claudiquem, el que ens espera serà terrible. Hem de tirar pel dret! Si alguns no ho volen fer, que s'apartin de l'escena política. Ningú els obliga a estar-hi.
Maria
No entenc perquè el President Puigdemont ha fet més cas a l'opinió d'en Mas que al poble que vam sortir a votar l'1O i que portem la iniciativa des del primer dia. No em fallat mai. En Mas va fer el pas al costat i allà s'havia d'haver quedat. Hem vist aquests dies que no ens esperar ningú, cada dia la diuen més grossa i cada vegada és més irrespirable. La gent ja vam parlar i el President ha d'executar allò que estava vinculat al resultat. Prou de coitus interruptus!!!
Pompeu
Dius que "Finalment està la qüestió d'Europa". Es diu HI HA la qüestió d'Europa. Tu no et pots permetre castellanismes, Voltas.
Montserrat
El 1O va ser la clau de tot plegat. Vaig plorar molt però vaig saber que mai mai ens rendirem. I tant que n'hem aprés!!! Jo ahir vaig aprendre , de fet ja fa dies que ho estic ensumant ....que els únics que han estat sincers en aquest procés són els de la CUP. I jo que havia votat en Mas!!! per cert molt estúpida la seva reacció d'ahir....s'ha enfonsat ell mateix...més val que espavili o sinó els 5 milionets els haurà de pagar ell solet
Pep
La clau de volta l acabes de dir: els calers que l estat ha promes perdonar a en Mas a canvi de la seva traicio, deixem d anar amb el lliri a la ma!
Mariano Rajoi
Ole, Ole i Ole , nunca apenderan estos ..... siempre dispuestos a romperse entre ellos, no haciendo nada todo se arregla. Sobre todo teniendo en cuenta que debemos tanto a la UE que no se atreven a tocarnos un pelo no sea que entre en quiebra españa y la propia UE de paso.
jordi jordi
"Igual que en el seu moment es va assumir i incorporar [...] el pas al costat de Mas" la llençada de n'Artur Mas a la brossa és una fita que mai no agrairem prou als cupaires. cal traduir en pla totes les citacions manllevades de la premsa malauradament xarnega. On s'és vist que, si a sobre d'espoliar-nos l'àmbit mediàtic, no hàgim de poder corregir el supremacisme que hi editin en xarnec. i majorment, perquè puguem entendre què diu la citació, és clar. cal apostrofar l'article en 'ultradreta'
jordi
esmenada del xarneguisme, la frase para: "dins del sobiranisme hi ha un sector (molt) esquerp (o 'isard') a fer el pas definitiu". 'molt' més aviat és redundant; bo si s'hi vol suplir la falla de coneixement dels emfàtics en català: 'ben (bé)' '(bé) prou' 'pu' 'ja' 'directament' 'tanmateix' tot altre.
Amb més raó
si hem arribat al nombre de 2 M per l'indepencia vol dir que la part reticent de Pdecat i els equidistants estàn encara més poc representats en el vot de la gent, son cada vegada més residuals. Com s'atreveix el govern a no representar el vot de la gent? i com s'atreveixen ells a representar només els seus interesos personals quant han set votats per representar els nostres? Recordin qui els paga el sou i que han vingut ha fer aquí, si no volien brega s'haguesin hagut de quedar a casa.
Jordi
D'acord, però una consideració: per aturar el país ens cal com més gent millor. Cal el suport dels Comuns (o la part de IC, CSQP, Podemos..que sigui autèntica esquerra transformadora). Com?. Deixar clar que la DI és la única via de transformació catalana i espanyola i assegurar que després hi haurà un camí per una (con)federació amb Espanya si és això el que la majoria de catalans vol.
Fernando
Muy buen articulo Eduard, comparto contigo que el futuro esta en nuestras manos. Dicho esto considero injusto dudar de la integridad del President Mas i Puigdemont, tanto ellos como PDCAT, ERC i la CUP se merecen nuestro respeto. El paso definitivo no sera gratuito, tendremos que sufrir la represion del estado español. Es normal que nuestro President agote todas las vias con la intencion de protegernos.
SIEGFRIED
...SWEET SURRENDER...
Ernest
1.897.274 el 9N, a 1.966.508 el 27S, i a 2.044.038 l’1O sense incloure aquí ni els vots robats per la Guàrdia Civil, ni els col·legis que no van poder ni obrir, ni els votants del Sí que es van quedar a casa per por, ni els que no van poder votar per correu ni els que no van poder votar del exterior. Estariem parlant de entre 2.200.000 i 2.300.000, que és més del 55% amb una participació màxima com la del 27-S
Fat Boy
Nomes hi ha un cami, i es diu vaga general indefinida i retirada dels fons bancaris fins a la bancarrota del sistema economic espanyol, preferiblement portant-los a l'estranger, i si es possible la venda del maxim d'euros i la compra dolars, lliures o francs suissos. Amb la venia del govern Puigdemont o sense. Perque si ens pensem que la independencia ens sortira gratis ja podem deixar de somniar.
Empar
Els espanyols no han entès res, però malauradament crec que molts catalans independentistes tampoc.
Ganxeta
Espero dilluns, crec en el meu president
A SIEGFRIED
Estimat, no ens coneixes ni coneixes el país del que parles. Ja ho se que desde fora tot es veu diferent... i no es veu. You only see the outer layer of the onion.
Lluís
es diu ajornament
Vadó
Si no es fa efectiva la DI, cosa indispensable pq sino no tenim un marc jurídic propi al que acollir-nos i em de continuar amb la llei espanyola, el poble haurem de passar al davant dels nostres líders sortint de nou al carrer i fer el que faci falta per reclamar el que vam votar. Després ells es posaran al capdavant. Els hi falta aquesta empenta pq sembla que s'han quedat encallats als despatxos. Despres dels nostres liders vindra la UE.
Ramon
Sóc separatista des de molt abans que s'hi tornés ERC però em fa quasi tant de pànic Espanya com una Catalunya en les grapes dels que l'u d'octubre cridaven visques a Terra Lliure i que sense les iaies "no hi ha revolució". Bàsicament perquè Catalunya imploraria tornar a Espanya amb la cua entre cames, fent realitat el desig de Jiménez Losantos. Per mi que moltes empreses no estan fugint per la independència en si mateixa sinó per com pinta que seria la Catalunya independent.
Ramon
Arraconem economistes eximis perquè no són d'extrema esquerra i historiadors i lingüistes que en tenim per avorrir perquè ara figura que no som nacionalistes. I al seu lloc hi posem Rufians, Salellas, Boyas, Roviras i un Junqueres que no sap defensar el seu independentisme pesseter ni davant Borrell. Després ens estranya que al món no li faci peça un estat català. Com si no fos prou difícil guanyar simpaties per la independència, ja només faltava donar-li aquesta imatge d'extremisme i ineptitud.
Ramon
Al final sembla que tothom pot posar-li condicions a la independència, menys aquells que l'hem volguda sempre. I entenguem-nos, si em diuen que la independència comportarà tenir un govern amb Salellas de ministre d'economia, Rufián de ministre de cultura i el Garganté de relacions exteriors, jo votaria igualment SÍ a la independència. Però això no ho espereu d'un gruix molt però que molt decisiu del sobiranisme que intueixo que està a només una passa de dir que, així, no. I amb raó.
Ramon
For instance, tot allò de llançar merda sobre el 9N perquè no s'havien fet les putes "estructures d'estat" ni les "lleis de desconnexió" de merda, de traca. Ningú ha gosat ni insinuar-ho com argument ("No m'obri el crani amb la seva porra, agent, perquè nosaltres hem fet una llei de desconnexió, sap?"). El 9N va deixar clares moltes coses. Moltíssimes.

envia el comentari