Cinc dies (de pont) per a un miracle

"En cinc dies (de pont) hi ha temps de fer un miracle? Depèn del miracle. I depèn també de les marededéus o dels sants que hi hagin d’intervenir"

El compte enrere ja ha començat. És un ultimàtum a Puigdemont i Junqueras, caps visibles de JxSí, i a la CUP, de retruc. Però possiblement els votants del sí també han fixat un altre ultimàtum: no esperaran tota l’eternitat perquè Puigdemont demostri que la brutal frenada del 10 d’octubre valia la pena.

 

De moment, siguem positius i generosos: les dues parts han fet gestos de distensió. El de Puigdemont i Junqueras, a la ratlla de l’haraquiri polític, fent una no-declaració d’independència a l’estil Groucho Marx. El de Rajoy, que té el seu mèrit, apostant per guanyar temps, just el dia abans de la gran escenificació del poder de l’Espanya eterna, la desfilada del 12 d’octubre. Sí, ha mostrat la carta de l’article 155. Sí, el to és amenaçant, però no molt més que el de la notificació d’una multa de trànsit o un requeriment d’Hisenda. El cert és que se l’ha jugat. A Madrid aguantaran uns dies més, però no gaire més: volen sang i mà dura, volen presó, volen més Espanya i menys, molta menys Catalunya. I ho volen ja.

 

En cinc dies (de pont) hi ha temps de fer un miracle? Depèn del miracle. I depèn també de les marededéus o dels sants que hi hagin d’intervenir. Però l’aposta és aquesta: o un miracle o l’apocal·lipsi.

 

És la gran i perillosa qüestió: què es va declarar el 10 d’octubre? Puigdemont pot esperar a respondre a les 9:59h del matí, però no pot xiular i despistar, per dignitat. L’astúcia té els seus límits i pot acabar vorejant el ridícul, que no és gaire lluny. O sí o no. No una mica. Ni una estona. Tampoc s’hi val allò de ni sí, ni no, depèn de com es miri. No és només una resposta a Rajoy i a la maquinària del 155, preparada per posar en marxa la trituradora a gran escala. És també una resposta al poble de Catalunya, a la gent que va votar sí o no, als que van ser apallissats, als que se la van jugar. I una resposta que s’ha de donar a la gent que, també a Espanya i a Europa, han apostat fort.

 

De la prudència valenta a la covardia tàctica hi ha només una finíssima frontera. No s’espera de ningú que sigui un suïcida, però tampoc no es va enlloc si es prolonga més del compte el temps mort.

 

Tenim per davant un llarguíssim pont. Molt hispànic, tot plegat. La desfilada militar del 12 d’octubre i tot el seu ritual patriòtic serà balsàmica per a l’espanyolisme histèric: ja convé, relaxem-nos. Que posin les banderes que vulguin. També s’han de desfogar una mica perquè, per sota de l’epidermis dura del nacionalisme més intransigent, pugui circular la intel·ligència, la recerca de sortides raonables i no humiliants.

 

Es produirà el miracle abans del dilluns 16 o del dijous 19? És cosa d’una setmana, d’un mes, de tres mesos? Depèn raonablement de la política i la diplomàcia, en el sentit més ampli de les dues paraules, o el que es demana és un acte de fe sobrehumà, a la desesperada?

 

Podem esperar una setmana, clar que sí. I un mes, a molt estirar. Ha funcionat una vegada, la primera i l'última, perquè en el fons hi ha molta gent, la majoria, que no té ganes de prémer el botó nuclear. Una mica més de temps, a rellotge aturat, pot ser una solució brillant, molt incòmoda, si és cert que a algun lloc s’ha obert una misteriosa clariana, envoltada del major dels secrets. D’acord, deixem una mica de marge per al miracle, fem un exercici de confiança cega... Però no només en Puigdemont, sinó també en Rajoy, que forma part del mateix escenari, ens agradi o no: el miracle ha de ser per a tots o no serà per a ningú.

 

I el miracle en qüestió, per cert, algú es pensa que serà a canvi de res, sense renúncies de totes les parts? I algú es pensa que serà possible sense dir i reconèixer totes les veritats, sense un exercici d’honestedat, valor i grandesa que ara per ara està a anys llum de la política espanyola, catalana i europea?

 

En qualsevol cas, la pilota està a Catalunya, no a la Moncloa. El dia 10 d’octubre la pilota no es va moure de lloc, tot i que ho va semblar. Encara és aquí, a l’espera d’un impossible: que tothom guanyi el partit. O, en el millor dels casos, que ningú no el perdi massa...




Comentaris
La equidistancia
pot sembla equitativa pero en aquest article no ho es. No ens compari amb els que ens volen destruir.
Racs
No acabo d'entendre quin es el miracle, francament. Per mi només hi ha una sortida, la que podem empendre o no. Aquesta sortida te una porta que s'està tancant, com les pelicules de l'Indiana Jones. Si vacilem, la porta ens esclafarà. La porta es senzillament la DUI. Acollona, fot por, però o això o et quedes per sempre més tancat a dintre. La vida i la història és del valents, res no guanya qui res no arrisca i els miracles, francament, deixem-los per als sants.
Apocalipsi
Mireu-vos-hi una mica :-(
Pere Grau
Jo crec que l'efecte cercat ja s'ha aconseguit. Que Europa torni a veure qui segueix dient "no" a tot. Ara (si el nostre govern no té una raó molt poderosa per no fer-ho) és Hora de posar la llei de transitorietat en vigor, tot el més tard el diumenge.
Isabel C.
Article preparatori perquè ens anem mentalitzant de que ens han traït i que acabarem havent d'acatar una reforma constitucional espanyola. Llegiu-lo bé dues vegades i ho entendreu. I una cosa, la confiança ja l'hem perduda tota. Al Puigdemont, al Junqueras i als altres de Junts x Sí ja se'ls poden endur tots a qualsevol presó que no els anirem a defensar perquè a qui han traït no és a Espanya, sinó a la Catalunya que ha votat ser lliure.
Isabel C.
Pere Grau, Europa no ha vist una merd... amb perdó. Europa ja dona per bo que Espanya ofereixi via Sánchez una reforma constitucional. Puigdemont es va equivocar, perquè ara els dolents als ulls d'Europa som nosaltres si no passem per l'adreçador de la reforma constitucional. A Europa tant li és que en realitat aquesta reforma sigui per collar-nos més. Ja ha tancat la carpeta. Els nostres es van equivocar subestimant Espanya, una vegada més. Haviem d'haver tirat pel dret com van manar les urnes
Narcís ( jo crec en els miracles .. i Catalunya ja n'ha patit massa desgràcies sent dessota aquests pirates de baixa mena!)
Mai per mai podem posar a la mateixa alçada .. bé, bondat, raó, empatia àdhuc misericòrdia i compassió amb covardia/ prepotència, vessador de sang i catalanofòbia, sia per fatxenderia, sia per complex d'inferioritat, sia per . . maldat! PD: qui ha de guanyar el partit n'és Catalunya .. fos només per no vessar sang, fos només per no matar/ assassinar i, què dir-ne, no enganyar poble contra ningú!
Anna Armendares
No hi ha miracles. Hi ha convenciment, treball, astucia, informació i determinació. Hi ha la DI, hi ha vaga general indefinida, hi ha estratègies comercials amb altres mercats, hi ha protegir la nostra economia i castigar l ` espanyola, es poden tenir recursos econòmics fora de l`estat espanyol i la UE. Hi ha una pila de coses que encara no hem ni començat a fer. Es ben clar que el que els preocupa son els diners, doncs crec que tenim moltes armes apropiades per fer forat en aquest camp.
Arizona
La web de l'anc està tancada. funciona facebk i telgr. Ens hem adormit al pont?
rick bou
Hi han dos negociacions: Una amb la DI feta per negociar els termes de la separación, el "debe" y el "haber"...i un altre abans de la DI en que la propia independencia o no queda per resoldre. Obviament, el que mes gent ha votat (un i un altre cop) es ser un Estat independent, per tant la única negociació que volem es la que es produceixi un cop feta la DI. Pro doncs, de marejar la perdiu. Ja em "quedat be" amb el gest de dimarts, ara acabem la feina. Es urgent no perdre mes temps.
Josep Lluis
Ates que Europa no ens escolta bé, hauriem mobilitzar-nos fins a Brusse-les perquè ens escoltin alt i clar. Si us plau, organitzem una escapada massiva que la gent respondrà suguríssim. ¡ Visca Catalunya lliure i en pau ¡
Sepet
El sr Rovira crec que ens vol dir que pensem en el conte de la granota, l'escorpi i com passar el riu. D'altra banda i veient les pelicules d'en Tarantino, sembla que s'inspiri pel caracter dels personatges en tal com eren, son i seran els nostres veins de ponent.

envia el comentari