El naixement de la República Catalana

"L'Estat espanyol torna a fer el ridícul, una vegada més, davant del moviment independentista, sense poder emprar-se a fons en la repressió"

Arribar fins aquí, fins al moment en què Catalunya declara la seva independència ha costat molt, molta voluntat, molta tenacitat de molts durant moltes generacions. La marxa de Catalunya cap a la República va arrencar fa anys, segles, a partir de la frustrada de Pau Claris al segle XVII. Des de llavors el país ha sobreviscut arraconat en un angle d'Espanya, menyspreat, sotmès i humiliat a partir de la seva conquesta per les tropes borbòniques el 1714 i la supressió de les seves institucions d'autogovern, la seva cultura i la seva llengua. 
 

No obstant això, l'intent d'homologació i assimilació a Castella a partir d'aquella derrota, que ha servit per simbolitzar la idea nacional catalana, va fracassar repetidament davant la resistència callada però profunda d'una societat que es negava a desaparèixer. El que va mantenir viva la flama de la consciència nacional catalana a través dels segles va ser la voluntat del seu poble, la ferma determinació dels seus habitants de conservar la seva identitat generació rere generació. Per tèrbols que arribessin a ser els temps, sempre, en tot moment, s'ha mantingut viva la vella aspiració de tornar a ser el que va ser i l'han mantingut els seus fills i filles. 
 

A partir del segle XIX, una consciència europea segura de si mateixa i dels canvis que la modernitat havia portat a les inamovibles societats del continent, es va permetre el luxe d'alimentar el nacionalisme amb la finalitat d'acomodar les estructures polítiques estatals a la cultura i els pobles que les composaven. Va sorgir així un nacionalisme que a Espanya va permetre als catalans fonamentar sòlidament les seves arrels, les seves tradicions culturals i la seva identitat, sempre que ho fessin en termes merament simbòlics i innocus. El principal valedor del catalanisme cultural a Espanya va ser l'ultrareaccionari Menéndez Pelayo, deixeble de Milà i Fontanals, un dels pares de la Renaixença. 
 

La consciència que les vies merament culturals eren insuficients per garantir una unitat nacional perpètuament amenaçada per un Estat espanyol arbitrari i confús en decadència espasmódica des de feia segles, va portar als nacionalistes catalans a preferir les vies polítiques. I aquí, la resposta de l'Estat va deixar de ser amistosa i es va tornar inamistosa i hostil en un primer moment (la Llei de Jurisdiccions i la dictadura de Primo de Rivera, que va suprimir la Mancomunitat), provocant la primera reacció clarament independentista de l'Estat Catalá.
 

L'independentisme català durant la II República va ser una de les dues motivacions de la revolta dels militars facciosos en contra del govern i amb ajuda de les forces monàrquiques i feixistes que van donar lloc al “nacional-catolicisme”. L'altra va ser la República mateixa com a forma de govern i l'anomenada “qüestió social”. Va ser per tant una rebel·lió militar amb un objectiu colonial-territorial (subjugar Catalunya) i social-classista (fer fallida l'espinada a la classe treballadora) i tots dos es van aconseguir plenament i van obrir un llarg i fosc període en la història d'Espanya, al final del qual es va tractar de contenir l'esperable explosió independentista catalana, amb unes concessions territorials en una Constitució que no arribava ni de lluny a satisfer les aspiracions de Catalunya.
 

Quaranta anys més, tard l'últim fracàs de la transició, coincidint amb una crisi financera en l'exterior i un govern típicament franquista, nacional-catòlic i d'extrema dreta, ha donat pas, per fi a una declaració d'independència. L'objectiu que començaven a albirar els alçats contra Castella al segle XVII.
 

El relat que resta és el que va resumir Puigdemont en la seva compareixença d'aquest dimarts. La retallada de contingut de l'Estatut reformat el 2006 i el seu posterior buidament a les mans del Tribunal Constitucional, malgrat haver estat confirmat per la majoria dels catalans va ser viscut per Catalunya com un humiliació. L'última.
 

Arran d'aquella es va obrir pas l'exigència referendària que es va iniciar a Arenys de Munt l'any 2009, va seguir en altres llocs, es va concentrar el 9N de 2014 i es va coronar finalment en el referèndum de l'1 d'octubre passat. En un clima de repressió, coacció i violència brutal de l'Estat, van votar més de 2.200.000 persones, el 90% a favor de la independència.
 

De l'1 d'octubre va sortir un clar mandat en favor d'una República Catalana independent que el Parlament ha acceptat aquest dimarts. En el mateix acte, no obstant això, la declaració d'independència va quedar en suspens en un termini indeterminat (encara que breu) en procura de la necessària mediació internacional que impedeixi la reacció repressiva i violenta de l'Estat espanyol i garanteixi una transició ordenada i pactada amb aquest cap a la independència, en aplicació de la Llei de Transitorietat.



Es tracta d'un moviment tàctic que no per esperat ha resultat desconcertant per a molts. Els més ferms opositors a la independència (PP i C’s) han entès clarament el missatge: queda proclamada la República Catalana i neutralitzada la capacitat de reacció de l'Estat espanyol que, una vegada més, torna a fer el ridícul davant d'aquest moviment, sense poder emprar-se a fons en la repressió, amb les seves forces d'ocupació, els seus tancs d'aigua, els seus vaixells militars en els ports i les bandes de criminals nazis que llança als carrers a apallissar demòcrates.
 

Els de Podemos i el PSC tracten de mantenir l'ambigüitat i sostenen que no hi ha hagut declaració d'independència i, per tant, ells tenien raó i ha de seguir-se amb la seva proposta d'etèries taules de diàleg entre forces espanyoles en les quals ningú creu; en el fons, ni ells, als qui tot aquest procés ha enxampat amb el pas canviat.
 

La prova del nou de l'eficàcia d'aquest gir tàctic és l'actitud de la CUP. Subratllant la importància de les seves concessions, els de la CUP donen el seu suport a aquesta via tàctica de fer possible en un termini breu i amb garanties l'objectiu estratègic que va aprovar el Parlament per majoria absoluta: la independència de Catalunya en forma de República.



Pau Claris, Macià i Companys han estat presents aquest dimarts al Parlament de Catalunya.




Comentaris
Algú que ho ha entés
Efectivament ni el gobierno ni Europa volien que el conflicte s'internacionalitzes, pero aixó es el que ha aconsegui Puigdemont, evitant també l'ocupació masiva de tropes espanyoles que ens volien traure l'alé del cos. El tercer actor ha de ser algú no europeu.
3
remigio III
Catalunya. Camí, de llibertats i futur. Nosaltres els Valencians vivim, amb impaciència els esdeveniments al nostre poble germà. Tenim l'esperança que un dia els nostres països Catalans seran reals i, qui diu que ara ja Aragó s'està pensant i veient el ridícul i la covardia que va fer deixant-se caure a les mans dels seus destructors. I seguint amb l'esperança pot ser que, l'espanya possible hi puga existir un dia no molt llunyà. Que les llibertats ens unisquen voluntàriament.
3
El que hem viscut aquests anys demostra que la guerra civil es va precipitar per Catalunya, doncs com va dir en Guerra als principis de la transició: Me preocupa más Catalunya que no el País Vasco, porqué el país es solo un problema de orden público. Així es van posar a fabricar pasquins com El país, per guanyar-nos per l'estètica. Però alguns ja vam veure, com en Ramón Barnils que aquell diari era la pornografia de l'esperit. Celebro que molts com vostè ja ho vegin clar.
1
Cromanon
Estem a la espera de veure la reacció de la dictadura de Madrid i el posicionament del mediador internacional i la presio que faran sobre Rajoy
2
cama Arderiu Ricart
què ans dexin tranquil al govern no as fasimes mal
13
LAROSADEREUS
Estem devant d'un moment històric culminant. Encara que tots estem impacients per assolir la molt dessitjada independència, sabem que el nostre president prend la via que més garanties ofereix. Esperem que la democràcia surti guanyadora i que l'immobilisme del PP acabi sent doblegat per la pressiò internacional. Cap pas en fals, estem a punt d'assolir el somni de milions de catalans, d'avui i en el passat. La propaganda del estat espanyol no funciona més que pels "ultras". Guanyarem!
3
valencia de veritat no venut
remigio sou molt molt poquets els dels paisos, tan pocs que per que no fem altra cosa no declaren cap paisos de res no ho volem ningu, i els valencians pancatalanistes, marxeu tots a catalunya no es notara res aci sou 4 gats, en un tren i xicotet cabeu tots,vosatros i els 4 pancatalanistes pagats per catalunya que venen i mos deixeu en pau als valencians remigio, vosaltres en un tren i no pledel tot cap els condadets catalans i al regne de valencia ens quedem els noranta i escaig per cent
134
valencia blaver
veient les banderes espanyoles per totta valencia i la nostra real esnyera amb franja blava el meu barri russafa el mes catalanista diuen estava ple de banderes espanyoles i valencianes, i nomes una estelada al carrer doctor sumsi, i mes de 50 espanyoles i 70 senyeres blaves, em penso amic remigio que hui per hui majoria majoria no sou hahahaha es broma remigio en fi 1 estelada 120 espanyolas i senyeras valencianas aixo dona que pensar remigio no creus.
92
Sixtus
Qué be escriu aquest home! Quina enveja! Llàstima que el que escriu sigui una versió personal (i interessada) de molts anys d'història. A mi em repugna l'ús de les habilitats verbals per construir un relat baixat al servei d'una opció política. Però bé, cadascú té la seva posicio personal enfront la decència.
88
ok corral
Totalment d'acord. A madrit demanen ara al govern que expliqui la declaració. No saben que vol dir diàleg, ni, per tant, res que no siggui el simple abús. Esperem que executin aviat la declaració.
3
Elisa
Per el valencià no venut i el blavet, tranquis aquesta no es la vostra guerra, quedeu-vos a la vostra estimada Espanya, que us la regalem, continueu pagant el gasto i prenent per allà...
2
A SIXTUS
a mi em repugna quhi es vent la seva dignitat, o com tu que no en te si sap el que es, ni se l,espera
1
Inadaptado
El Cotarelo no se entera, o es un pánfilo, o es un idiota, o simplemente ya es un abuelo que no da para más. El separatismo ayer hizo el ridículo, con 10 segundos de independencia, y dando marcha atrás precipitada. Y que encima venga aquí este mameluco del Cotarelo y diga que el separatismo ha ganado y que es España quien ha quedado en ridículo... oye, pues no hace falta ni discutir nada más. Este individuo simplemente es un tipo que no está en sus plenos cabales.
89
Les últimes noticies son
que l EU ens ha pres el pel i ara toca rectificar. DI fulminant.
0
Bé europa a renunciar a ser mediadora de res aquest mati
així es que tornen al pla A. DI.
0
Els positius estàn inflats
i els negatius desapareixer.
4
marta
Oye,inadaptado,si como dices ayer el separatismo hizo el ridículo,porqué estaban tan enfadados Arrimadas i Albiol?
1
Joan
Sixtus, dubtes pocs. Totes les verssions de la història expliquen que tant l'Aragó, com València, com Catalunya, varen ser conquerides per les armes. Uns han quedat més a prop de les seves arrels, amb voluntat de recuperar la seva cultura, tradicions, llengua, i pensament socila i polític. Altres no tant. Però sempre es pot despertar. No defalleixis.
1
Vlad
Vostè vagi intentant-ho, però de moment no n'encerta ni una.
27
Narcís ( n'és obvi que per espanya i majoria d'espanyols .. dir ' viva españa ' n'és dir " abajo, muera, Cataluña "!) ( només caldrà veure els ' víctors ' de la multitud a qui ens faci d'allò més mal !)
Aquest estat és imperdonable : té Catalunya trepitjada en allò que és, separada en allò que són ( PPCC) i separada/amputada en allò que fou ( Catalunya Nord ) i .. el lema de la desfilada 12- O ' orgullosos de ser españoles '! PD: en la reforma de l'Estatut .. tot poder per al país veí botxí o ' cortes generales ' àdhuc el referèndum subsegüent, atès que " si surt no, ens quedem l'antic .. i si surt sí , acceptem totes les giravoltes que ens hagin fet!
0
Anònim XXL
Només tinc dos dubtes: El primer, si el Sr. Romeva ha fet els deures a nivell internacional o està ja tancant els últims serrells. I el segon, si quan fem efectiva la declaració tenim el múscul suficient per exercir les competències clau: seguretat, territori i fronteres, ordre públic, finances, hisenda, sistema bancari, poder judicial. Vull pensar que sí per un motiu, i és que els nostres líders polítics ens han dut fins ara allà on han dit que ho farien.
0
Em vaig enrera del comentari primer
ens han pres el pel els de sempre i una quants dels altres. Només si els toquem la butxaca ens escoltaràn.
0
Pena
Com he dit en diferents llocs de debat: ni espanya ni Europa escolta Catalunya. Així que potser quan ens exterminin del mapa ens consideraran un poble amb dret a decidir. Ho sento, són mala gent i quan entrin amb els tancs haurem de fer alguna cosa, perquè els europeus ens consideren una merda.
0
Ànims catalans
tenim 1 bomba d'explosió pacífica i massiva que encara no hem engegat al 100%: la vaga (temporal o indefinida) que enfilarà la prima de risc a nivells de l'espai sideral del Margallo! Hem de tocar la butxaca a Europa amb el deute sobirà espanyol!
1
Adrià
Des de Girona, als valencians que no sou de la una grande y li bre, no defalliu, no és la primera vegada que us volen fer desaparèixer. La confederació ens farà lliures
0

envia el comentari