S’acaba ‘la Fiesta’

El règim del 78 se sent humiliat amb l'1-O perquè creu que fa la guerra contra els catalans. Ha de pair que és una revolució, i que abans o després, amb més o menys costos per a tothom, s’acaba ‘la Fiesta’

El discurs que el monarca va adreçar exclusivament als espanyols que complien els requisits de ser contraris al dret a decidir dels pobles i de considerar legítima la brutalitat policial contra la població civil per tal de garantir la unitat d’Espanya, no haurien de passar per alt una part substancial del missatge, malgrat l’eufòria que els causi un “a por ellos” borbònic: “Les autoritats catalanes poden posar en risc l’estabilitat econòmica de Catalunya i de tot Espanya”. Aquesta és la clau de volta. Perquè, per primera vegada, el règim del 78 reconeix que pot perdre. O millor dit, que la revolució pacífica de Catalunya pot enderrocar tot un Estat que es pensa que viu al segle XIX. Les elits de l’Estat han decidit que prefereixen morir matant abans que intentar acordar la seva supervivència. I ara necessiten legitimar qualsevol acció contra Catalunya davant de la seva opinió pública. Qualsevol. Especialment, la brutalitat policial, però també operar al marge de la legalitat amb els fiscals i els tribunals executant les ordres de Madrid.

 

És per això que el rei, els ministres i també la premsa del règim ja expliquen als seus ciutadans els efectes de la possibilitat real que Catalunya esdevingui un Estat independent. La seva renda per càpita baixarà i el superàvit d’algunes comunitats autònomes no serà tan insultant. Està en joc tot un sistema de subvencions i trames de corrupció pública de les quals se’n beneficien no només polítics, sinó milions de ciutadans espanyols, que finiran si Espanya perd el 20% del seu PIB. D’aquí que Pablo Casado (PP) es permeti pronunciar aquesta frase en nom d’un Estat de la UE: “Ni mediació internacional ni negociació. Els colpistes aniran als tribunals. El seu desafiament a Espanya no sortirà de franc". 

 

Justament, són ells els que no se n’adonen que això no els sortirà de franc. L’odi que els ha cegat aquestes darreres setmanes no els deixa consultar la prima de risc espanyola ni l’IBEX-35. Tampoc la premsa internacional, que a més de dir que Espanya “és la vergonya d’Europa”, analitza al mil·límetre les conseqüències desastroses que ja té per a l’economia espanyola que Madrid es negui a parlar amb Catalunya i que apallissi ciutadans amb una papereta a la mà. El Banc Central Europeu aguanta artificialment la prima de risc espanyola comprant-li deute a un interès de saldo, perquè no vol una altra Grècia i no vol desestabilitzar l’Eurozona. Però la paciència comença a esgotar-se. De fet, la UE ja reconeix que la crisi espanyola pot tenir un greu impacte econòmic. 

 

I per aquí pot arribar la via de sortida i la mediació. Encara que de forma molt poc clara, Europa comença a veure que allò que hi ha sobre la taula transcendeix la defensa de la democràcia i els valors de pau que aquest club d’Estats hauria de liderar si es cregués els seus principis fundacionals. La clau és la desestabilització que provoca als mercats internacionals i a la zona euro un Estat que entraria de forma immediata en fallida –per incapacitat de pagar el deute amb els seus creditors- si Catalunya marxés de forma no pactada i, per tant, sense assumir el 20% del deute del Regne d’Espanya que li correspondria per població. Vol Europa un Estat del sud en fallida i una Catalunya situada estratègicament des del punt de vista logístic al sud del continent fora de la UE? La resposta és molt evident.

 

Aquest règim del 78 se sent humiliat per uns pocs milers de catalans que van amagar les urnes, les paperetes i els sobres a casa, al cotxe, a l’església o en els llocs més insospitats mentre la intel·ligència espanyola buscava paperetes en totes les impremtes del país, humiliat també per uns informàtics més espavilats que els més espavilats de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola, per gent de carrer que s’agafava de les mans per entomar els cops de porra sense abaixar el cap, i per un Govern que ha demostrat una fermesa i astúcia que ningú podia arribar a imaginar. Fins al punt que el president Puigdemont va burlar tota una operació d'Estat per impedir que la premsa internacional tingués la seva foto votant. Se senten humiliats amb l'1-O perquè creuen que fan la guerra contra els catalans. Però s’equivoquen, els catalans que defensaven les urnes no feien la guerra, feien la revolució. Han de pair que, abans o després, amb més o menys costos per a tothom, s’acaba ‘la Fiesta’.




Comentaris
Manel
Estic totalment d'acord amb el teu anàlisi .Deixem que l'estat espanyol faci les amenaces que vulgui. Avui s'han manifestat els de la bandera blanca, demà els de la rojigualda... Els propers dies ens caldrà molta serenitat i decisió per superar els entrebancs que ens aniran posant. I que s'acabi " la FIesta". Gràcies Gemma, per l'article.
1
Eugeni
Bonissim Gemma, t'has lluit. I es que tambe el material que tens a l'abast...es molt bó!!
1
Jona C.
DUI ja!!!!!
1
fotli
Gemma!!! volem un fill teu!!! cada dia m'agrada mes com escrius. gràcies
1
josep
Molt bon artcle, Gemma Aguilera i Eduard Voltas, per mi, referents de la lluita per l informació en el punt culminant del procés.
2
Ismael
S'ha acabat el bròquil: tothom ho ha entès.
1
Àngel Drach
No, Senyora. De cap de les maneres hem d'assumir el 20% del deute espanyol. Perquè no s'han gastat, en nosaltres el 20%, sinó el 8%. Alguna font cita la mitja de l'11%. En cap cas del 20%. I això amb la condició de que ens repartim els actius (ara sí que podríem parlar del 20%) i valorem els passius, que son en quasi tot. En el demés d'acord. És la Revolució!. Salutacions.
3
Isabel C.
M'agradaria ser optimista, però llegeixo articles fastigosament i sibil·lina traïdors com el de Toni Soler o Miquel Puig o Santi Vila sempre al diari Ara i... francament, em temo que si els que feien de gurús de la independència ara deserten i tornen a un peixalcovisme "comú", ho tenim magre. És vergonyós el que està passant amb el diari Ara. Vergonyós.
4
I la paciencia
els tercer viistes es voldrien un altra vegada desármate. DI ja!!
1
Xavier
Un article per entendre com funcionen les elits espanyoles: http://ctxt.es/es/20160914/Politica/8439/Luis-de-Guindos-Jose-Manuel-Soria-Banco-Mundial-opus-dei.htm I si no en teniu prou feu una ullada al Circulo de empresarios, noms i cognom de l'oligarquia:http://circulodeempresarios.org/socios/a/
3
Pilar
Una fantastica fotografia literaria del present.
0
Caroleindep
Lo mejor es la independencia. Pequeñs Estados se gobierban mucho mejor y sin tanta corrupcion. Hay mejor control y mejor distribucion de las riquesas.
0
Cartanya
Ningú parlar de la Soraya, i jo en vull parlar!! Aquesta filla de Franquista (com recorda l`Stoitxkov), a desaparegut de la escena política, i amb dona la sensació que inclòs l' han degradat; i tot per el que sembla de que es ella qui va decidir la actuació de la GC i la PN, a cops de porra i pilotes de goma; s`ha de contrastar i algú haurà de fer-ho, per que tots els catalans pero sobretot els agredits necessitem saber qui va donar la ordre, per demanar les responsabilitat que calguin
0
Marcel•lí
L' anàlisi és molt fi Gemma, t'estimo
0
Ocellet del Conflent
La clau es si hi ha cap estat que financiï la Generalitat els propers mesos i fins que demostrem la capacitat oer ser estat i es produeixin els reconeixements internacionals. I aquesta qüestió no l'he llegida en cap article. Si no la DUI sera paper mullat.
2
Narcís ( si espanya vol seguir rebent allò que no els pertany .. robin a sos responsables polítics que no pas a nació aliena, damunt, mortificada per aquells!)
Quina gran expressió .. ' se acabó la fiesta ' , ' fiesta ' sempre pagada amb l'espoli català, amb l'espoli dels PPCC! PD: només saben malbaratar i furtar/ escapolir allò que no guanyen, que no produeixen .. sabent que continuament i constant els hi " cauran els mitjons del cel " mitjançant la pirateria/ robament/ atrac maquillat o camuflat de solidaritat i igualtat ( àdhuc ja ni això que sí veure'ns en ' fallida perpetúa '!)!
0
separatista optimista
Trobarem finançamen i tot el que calgui. Tranquils i endevant
0
Espectador
Estic completament d'acord amb Isabel C . Toni Soler es un traïdor " enmascarado".
2
Minairo
Hem d'estar orgullosos de com el Poble Català s'ha unit i al fer-ho ens hem adonat de la nostra força. Mai abans el sentit de poble que lluita i comparteix un destí ha estat tant fort com ara. I precisament aquest unió és una de les coses que provoca més enveja i ràbia a les files espanyolistes, atès que Espanya en 40 anys no ha aconseguit el que nosaltres hem fet en unes setmanes, que és cohesionar als seus ciutadans en un projecte de país comú.
0
Josep
Gràcies Gemma el article és magnífic
0
Teresa
Fantàstic el teu article
0
D I jaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
0
Hammer
ben explicat,Gemma.Deu t´escolti.
0
Nuria de Mexic
Gràcies com sempre, magnific el teu article. Demá mateix el llegiré (traduiré) als meus alumnes. Aqui ja s`ha despertat l`interés i els joves comencen a entendre que aixó es una revolució.
0
EREP
Gemma, et felicito; el teu analicì es perfecta.
0
Ramon
Lluitar contra el règim del 78 és exactament el que vam estar fent els nacionalistes catalans des del moment exacte que va aprovar-se la Constitució. El tomb independentista no és la lluita contra el règim del 78 sinó la fi d'aquesta lluita. Ja no lluitaríem més contra aquell text. Ja no intentaríem el redreçament nacional malgrat el que deia aquell text. Lluitar contra el règim del 78 ara ja només pot ser espanyolisme. O estupidesa.
0
Salut i Força, tots som nosaltres
Somos más sabios. Sabemos que España tiene un cuadro de su país pudriéndose en el sótano Dorian Gray del Valle de los Caídos. Que nuestro segundo niño interior, ese españolito que a veces nos hablaba de las buenas gentes de España desapareció el 1-O para no volver más. Y que el mundo ha visto a España como un país de boina con pirulo que negocia a garrotazos y ha contemplado a Cataluña como el pueblo capaz de derramar su propia sangre por la Democracia, la Paz, la Libertad y la Independencia.
0
Bruce
Molt d'acord amb l'anàlisi exepte en una cosa; NO estic d'acord en haver de pagar una part d'un deute que han generat ells. Que s'espavilin.
0

envia el comentari