Tan ufans i tan superbs

"Soraya Sáenz de Santamaría i els seus s’han proposat esclafar Catalunya"

Del canvi de seu social dels bancs i empreses, al decret aprovat pel govern espanyol per facilitar precisament aquest moviment. Els últims dies han estat marcats per la por que l’Estat intenta inocular als catalans. I, en part, sorgeix el seu efecte. Alguns -com és lògic- ja comencen a preguntar-se què passarà i si tots aquests canvis i moviment econòmics tindran realment conseqüències sobre la seva vida i el país. Tot i que la majoria d’experts coincideixen en afirmar que el canvi de seu social dels bancs és més una qüestió intimidatòria que no pas un problema real, no és aquesta la percepció que tenen gran part dels ciutadans.

 

L’aprovació del decret per facilitar que les empreses puguin canviar la seva seu social fora de Catalunya és el que en periodisme sovint s’anomena com filldeputisme. No cal, però serveix per fer mal a l’altre. És el seu únic objectiu. El govern del PP sap que l’economia del país és un tema sensible. I l’aprofita. Amb tota la força que atribueix el fet de ser el fort lluitant contra el dèbil. Ho provaran tot. Ho faran tot. Sense límits. Soraya Sáenz de Santamaría i els seus s’han proposat aixafar Catalunya. Tot un Estat contra uns quants -pocs- milions de ciutadans que aixequen els braços quan la policia fa un ús desproporcionat i immoral de la força.

 

Els darrers moviments de l’Estat són la prova evident que la seva intenció no és només guanyar, sinó esclafar a Catalunya. Trepitjar-la i deixar-la sense respirar un bon temps. És la supèrbia del que explica represàlies abans de saber si podrà guanyar.