Les finestres trencades de la democràcia

"Els catalans practiquen la democràcia en la seva forma més pura: si no t'agrada com va el país, t'organitzes, articules el que vols, elegeixes representants, i llavors et mantens mobilitzat"

La Guàrdia civil espanyola va escorcollar vint-i-dos edificis del govern català i va detenir dotze alts càrrecs i un impressor. La reacció dels catalans ha estat immediata, massiva i pacífica: milers i milers de persones han estat cantant i cridant davant de la Conselleria d'Economia, on va fer el primer arrest.

 

Potser és difícil per a la gent d'arreu del món entendre la transcendència d'aquests escorcolls, i la importància de la seva pròpia reacció. Els puc sentir dient, “No sé molt sobre Catalunya i Espanya sembla un país democràtic. Millor no ficar-hi el nas.” Però el que passa a Catalunya és clau per la democràcia arreu del món.

 

Parlem de la teoria de criminologia de les finestres trencades. Els líders de comunitat saben que una de les maneres de reduir el crim en un barri és arreglant les coses petites: mantenir les finestres trencades a un mínim. Quan la gent veu escombraries al carrer, edificis abandonats, i finestres trencades, tenen la tendència de cuidar menys les escombraries, edificis i finestres, i a tolerar més degradació. En canvi, si s'arreglen de seguida les finestres i es recullen les escombraries, fa que la gent trenqui menys coses, o deixi menys papers a terra. I el que és interessant, al final hi ha menys crim gros. Arreglar les coses petites fa que les coses grans no es trenquin.

 

Crec que el mateix passa amb la democràcia. Podria ser més fàcil que alguns pensin que el que passa a Catalunya és una cosa petita en un lloc llunyà. Pot ser molt difícil de captar per què una nació petita de set milions i mig de persones ha vist sis manifestacions multitudinàries de més d'un milió de persones pacíficament pels carrers—en diverses formes, inclosa una cadena humana de 400 quilòmetres—al llarg dels últims sis anys. La naturalesa estrictament pacífica d'aquestes mobilitzacions, el fet que ni tan sols s'ha trencat una sola finestra, podria fer pensar en alguns d'aquests que aquella gent no es prenia seriosament el que feien. Res no podria estar més lluny de la veritat.

 

Els catalans practiquen la democràcia en la seva forma més pura: si no t'agrada com va el país, t'organitzes, articules el que vols, elegeixes representants que faran el que has demanat, i llavors et mantens mobilitzat per insistir que el programa electoral s'acompleixi. Sempre amb mitjans estrictament pacífics. Fins i tot alegres. Li diuen la revolució dels somriures. És un exemple de llibre de text de democràcia—un barri sense finestres trencades—que pot animar a gent a altres parts del món a mobilitzar-se pacíficament per aconseguir els seus desitjos polítics.

 

I al revés, si permetem que Espanya detingui els líders democràticament elegits de Catalunya, si ens mantenim silenciosos mentre els líders polítics d'Espanya li diuen cop d'estat al procés pacífic i cívic de Catalunya, si ens quedem amb els braços creuats dient que és massa complicat entendre-ho enlloc de preguntar-nos per què Espanya es nega a fer el que han fet Canadà i el Regne Unit en honorar la democràcia permetent votar a la gent la seva opció preferida, llavors estem fent cops amb un pal a les nostres pròpies finestres de la democràcia.

 

I el que passa amb la degradació és que comença amb les cases dels altres, però aviat, arriba a la teva.

 

Defensar democràcia a Catalunya és defensar-la arreu del món.




Comentaris
Hola Liz
m'ha emocionat el teu article! Molt ben explicat! Endavant!
Enrika
20 S DIE HISTORIC PER ELS CATALANS. GRAN ARTICLE.
Durant la guerra civil
la premsa británica no parlava gaire del que pasaba aquí per no inspirar les seves clases treballadores. Tres anys més tard tenien l'amic del amic bombardeixanlos. Esperem que Europa estigui al costat correcte de la historia avans que hagi de pendre partit en circumstancies menys favorables.
Això és cert, però el món real es mou per interessos mesquins. Si la revolució dels somriures no és capaç de generar una amenaça seriosa i creïble (econòmica per exemple, res d'aldarulls descontrolats i reprimibles) ningú mourà un dit per nosaltres.
hackers ?
Per què les valoracions varien cap enrere? Com pot ser que xx negatius i zz positius canviïn o desapareguin? Ep, gent del Mon, teniu hackers infiltrats al vostre sistema?
Narcís ( per què em fan recordar aquestes pel·lícules de ' bandits tot entrant disparant a tort i dret entrant a pobles pacífics i treballadors '? .. llàstima de la quantitat de guàrdies civils que sí honoren la missió per la que hi són que no pas aquests esquellers!)
Ben dit ! Bona metàfora! Ça com lla. què es pot esperar d'estat que subvenciona ' fundacions ' .. associacions .. àdhuc població que vota partits d'estructura mafiosa ( potser, per això, ací no hi ha màfia o cosa nostra o la camorra ..!)!PD: què fumen " funcionaris de l'estat " com són els guàrdies civils entrant pels carrers traient a passejar per les finestres de sos vehicles bandera espanyola ?què fumen tot anant per les carreteres munt i munt de llurs motos i cotxes àdhuc tocant les sirenes?
rosa
Molt ben dit, Liz
Docteur Faustroll
Molt ben expressat. Gràcies. Potser podries ajudar a fer entendre la situació al corresponsal del Guardian, que sembla que té un gran interès a fer de portaveu de Societat Civil Catalana, PSOE i funcionaris espanyols i que en general no sembla comprendre gaire què està passant. Potser perquè s'informa a la premsa de Madrid?
Guillem
???? m'agradat i penso que tens raò.
Nuria de Mexic
Molt be Liz. Es veritat, fa uns mesos els meus alumnes a la Universitat no sabien gairabé res de Catalunya. Avui, despres del meu seminari, hem passat dues hores parlant de Catalunya. No solament estaven informats sino que preguntavem i, el que tu dius, estaven conscients de la importància del que esta passant a Catalunya como exemple a seguir per assolir o perfeccionar la democrácia. Hem fet história ¡¡¡
Larosadereus
Molt ben dit! Nosaltres podem ajudar a reparar les coses petites i poc a poc camviar el curs de la nostra història.

envia el comentari