Enric Millo i la 'patrulla canina'

"A mesura que el conflicte català vagi pujant de to (i ho farà), el seu accent de Girona i les seves formes toves seran percebudes per la Soraya de torn com un símptoma de “doblez”"

Una de les conseqüències més detestables d’estar sotmès a un poder estranger són alguns tipus humans que es desprenen d’aquesta situació. Els ha passat a la majoria de pobles que han viscut (i viuen) una condició així. Són aquells individus que troben una satisfacció morbosa per plaure la voluntat d’aquells que voldrien anorrear la teva pròpia condició nacional.

 

El gran patriota Manuel González Alba, que va morir a l’edifici del CADCI sota les bombes de l’exèrcit espanyol el 6 d’octubre del 1934, no es cansava de denunciar que certes actituds de polítics espanyols  provocava de llavis catalans “paraules d’agraïment caní”. La imatge que es desprén de les paraules d’aquell insigne dirigent independentista, l’hem pogut veure sovint entre dirigents polítics catalans, sobretot quan es tracta d’aquells que pertanyen a les files de partits d’obediència espanyola. Se’ls il.lumina la cara només veure als “jerifaltes” de Madrid. Una rialla d’aire infantil i un lleuger vinclament d’esquena permanent acompanyen el seu posat a l’hora de rebre un Rajoy o un Borbó. És la seva particular manera de moure la cua. Són personatges que mai han tingut cap ideal polític, només tenen amo.

 

D’entre tots ells, jo destacaria Enric Millo. És el protipus de l’estil caní del qual parlava en González Alba. La seva obsessió no és manar, és ser manat. Quan CiU va deixar de donar-li menjar a partir de 2003, ràpidament va sortir al carrer per veure si algú l’acollia per mantenir-lo. La primera porta on va trucar va ser ERC, però Joan Puigercós (amb bon criteri) el va desestimar. Es veu que li va suggerir de provar-ho al PSC, que en aquella època ho recollia tot. Imagino que ho va intentar, però per raons que se’ns escapen també el van rebutjar. Finalment, i com que ja no hi havia cap lloc més on anar, va acabar al PP que és una mena de “protectora d’animals”.

 

Amb un currículum així, no és d’estranyar que Enric Millo hagi esdevingut el delegat del govern espanyol a Catalunya. És fidel i disciplinat amb qui l’alimenta i, a més a més, coneix perfectament la casa. Vigila la propietat de l’amo de forma diligent i informa puntualment. De moment, semblen contents amb la seva feina. A més a més, es compenetra magníficament amb els “compis” Iceta, Arrimadas o Albiol. Tots ells formen la “patrulla” canina espanyola que vigila que els independentistes no assaltin la finca espanyola.

 

Però, al final, Millo acabarà repudiat pels que ara el mantenen. En realitat, el veuen massa català. A mesura que el conflicte català vagi pujant de to (i ho farà), el seu accent de Girona i les seves formes toves seran percebudes per la Soraya de torn com un símptoma de “doblez”. Coneixent com actuen els espanyols en situacions de crisi no tindran miraments en donar-li una puntada de peu, encara que es vesteixi de “manola” per semblar més genuí.

 

És la trista vida del ca polític a casa nostra. Mentre serveixes per fer la feina tot són carícies i bones paraules. Ara bé, quan l’amo espanyol veu que ja li has donat tot el que podies donar et sacrifica sense cap mirament. En realitat, sempre ha pensat allò de “perro catalán”, per molt faldiller que hagis estat.




Comentaris
Brian
Magnífic article! En Millo és un personatge ressentit per haver sigut rebutjat per tothom, que per alguna cosa serà. El tret, tard o d'hora li sortirà per la culata.
Narcís ( renoi, ja tocava poder batre les mans tot dient-li ' bravo '!)
Felicitats .. millor dit/ explicat, impossible! PD: sembla mentida sigui català .. i, què dir-ne, gironí!
manel
diuen que Roma, mai pagava als traïdors, i aixó es el que li espera, tal icom diu l'-articulista, crec que hores d'ara a madrid ja han arribat a la coclusió que no els serveix per res, pero el seu substitut hauría de ser (o voldría ser l'Albiol, pero crec els agradi el recanvi, aquí el PP es marginal. no tenen ningú. en Millo es una peça cremada, en aquest joc.
Asun
Per completar la patrulla canina falta afegir Àngel Ros, bé ja li trobarem un personatge nou
Carles Viñals Casado
Paraules que retraten aquests individus millor que una fotografía. Dir gossos a aquesta mena de gent no és un insult; és una definició.
Joan
Un plaer llegir el seu article ,Sr Espot.Gràcies!
J.M.
Completament d'acord amb l'article. Després, quan el fotin fora podrà anar a trucar a C's o a CSQP, i així haurà tastat tots els colors. Poca vida política se li augura al Millo.
Frank Dubé
Santiago: Un dia el professor Carles M. Espinalt sortirà de la tomba i et farà una abraçada còsmica per la manera com utilitzes la seva ciència Psicoestètica per ajudar a salvar Catalunya. Que el "de dalt " et beneixi VALENT!!! Al teu costat sempre Frank Dubé
Jaume
L'article està molt bé, però em sembla vexatòria pels gossos (ni que siguin els de la patrulla canina...)
Episkyros
Un bon article Santiago, però, m'encantaria veure un així sobre els esportistes catalans que són com Millo especialment els futbolistes, pel que sembla als esportistes i en especial als futbolistes se'ls hi perdona tot.
Animalista
En defensa dels gossos he de dir que ja esta be de degradar-los d'aquesta manera ;-)))
FEDERALISTA
i tu espot que ets sino un xarnego resentit, fanatic i radical que va fer un partit radical la solidaritat eixa de merda, que a les ultimes eleccions va traure 0 escons 0 deu ni do, el pp sera marginal pero en te 11 1 mes que la cup i 6 escons al congres de 47 la teua solidaritat fanatica i radical es 0 per 0 espot, ah i tambe ets un gos pero rabios i malala, t'agradaria mossegar espanyols pero no pots perque no tens categoria pallasso.
at
La meva gossa es mil vegades millor en tots els sentits que el lamentable i despreciable homenet millu
Trobo
Trobo que anomenar-los gossos és insultar els gossos.
Emporità
Jo he conegut el tal personatge quan era a Girona. Definir-lo com a gos és un insult, un insult pels gossos, és clar. Crec que encaixaria més en la definició de larva llefiscosa i repulsiva.
Abderraman
Esplèndid article. M'estimo els gossos i em sap greu la comparació doncs ells, pobrets, hi surten perdent comparats amb aquest llimac.
JordiP
Per cert: amb tot l'enrenou que han muntat els seus amos de Madrit, on és en Millo? Sota el llit?
Elisabet
Em molesta profundament la comparació de qualsevol persona amb els animals, normalment els gossos. No són comparables, a favor r els animals. Són nobles i saben estimar. El sr. Millo té altres qualificatius : mesell, pocapena, insignificant , oportunista.etc. no cal gastar gaire saliva amb personatges així.
Vicens Boher
Els nostres avis deien i encara es diu; " Aquest és un bord, no te'n refiïs de res". I, de catalans bords en són una bona colla. Que com a gossos caldria distingir la "raça". Molt bon article, com tots els teus. Per Catalunya...sempre!!!
ramon RT
El tal Millo (que no el volen ni a casa seva) no es pot comparar amb un gos. El gos és un animal intel.ligent i te'n pots refiar però l'altra individu és bastant irracional i poc de fiar doncs si l'amo (M.Rajoy) li mana mossegar, ho fà sense pensar. Quan la "casta espanyolista" l'abandoni......no el voldràn enlloc. MILLÓ dit: el voldran a ca l'Arrimaditas, tot i que ja tenen la gossera bastant plena.

envia el comentari