Tots al front

"Quan el govern afirma defensar la llei es refereix a la llei de l'embut: s'impedeix la propaganda del "sí", però la del "no" es tolera i fins i tot s'encoratja"

Queden deu dies per a l’1-O i els famosos trens segueixen a tota marxa en sentits oposats. Amb una novetat: les tornes semblen haver-se canviat. Fins a la data, el bloc independentista ha estat un veritable volcà d'activisme de tota mena, que multiplicava les iniciatives i no descansava en els seus preparatius. Per contra, l'Estat i el nacionalisme espanyol estaven sense nord, desconcertats, incapaços de reaccionar i entestats a bloquejar qualsevol sortida, en una situació de veritable paràlisi.

 

Avui és a l’inrevés. Mentre la Generalitat redueix el seu activisme i desapareix després de les manifestacions populars de tot tipus de suport al referèndum, l'Estat dóna la impressió d'estar posseït pel maligne. Els seus representants mostren un activisme frenètic, multipliquen les seves declaracions, habitualment agressives, fabriquen tot tipus d'impediments, i tota la bateria de mitjans al seu servei es mobilitza per impedir el referèndum. Com si els anés la vida en això. I els va.

 

Les forces de seguretat de l'Estat, que haurien de dedicar-se a perseguir terroristes, ja que estem en nivell 4 d'alarma, i protegir la població contra la delinqüència comuna, estan concentrades a registrar impremtes, empreses de missatgeria, redaccions de mitjans i tallers de disseny, amb o sense ordre judicial. Caminen censurant la xarxa i tancant webs amb pràctiques que no tenen res a envejar a la censura a la Xina. Busquen material imprès o virtual a favor del referèndum prohibit i a favor del "sí" en concret, encara més prohibit.

 

La propaganda a favor del "no", en canvi, no està prohibida i, encara que minoritària, per ser-ho l'opció, és molt visible. Quan el govern afirma defensar la llei es refereix a la llei de l'embut: s'impedeix la propaganda del "sí", però la del "no" es tolera i fins i tot s'encoratja. El referèndum està prohibit però per a uns està més prohibit que per a altres. A això en diuen "igualtat davant la llei".

 

Els agents de l'autoritat caminen pel carrer identificant ciutadans en una espècie de guerra de guerrilles contra la llibertat d'expressió i en l’aplicació d'una llei Mordassa que l'esquerra espanyola no s'atreveix a derogar. Aquestes identificacions són intimidatòries i poden comportar multes significatives d'acord amb un règim d'arbitrarietat repressiva molt semblant al franquista.

 

Les brigades del pensament també s'han mobilitzat obedientment. Uns intel·lectuals i professionals sedicentement d'esquerres, de l'entorn d'El País, que ja ha degenerat fins al nivell de l'ABC, ha signat un manifest demanant a la gent que no voti per considerar que el referèndum és una "estafa democràtica", més o menys una "democràcia-trampa". El gest i els arguments són tan roïns que recorden el manifest dels Apostòlics al servei de l'absolutisme, els de "lluny de nosaltres la funesta mania de pensar", convertida ara en "mania de votar".

 

Les clavegueres de l'Estat, que mai han detingut la seva activitat, busquen ara desacreditar Puigdemont amb un suposat escàndol en els seus temps d'alcalde. No s'adonen que, després de la "Operació Catalunya" i les falsedats en relació amb Xavier Trias, res del que facin les instàncies oficials té cap crèdit.

 

El principal partit de l'oposició, el també dinàstic PSOE, ha fet pinya amb el del govern i dóna suport a totes les seves mesures amb la fràgil condició que, a partir del 2 d'octubre, s'ampliïn les competències d'autogovern, una  cosa que, de tenir algun aspecte de complir-se, està ja totalment sobrepassat pels fets. L'alternativa a l'actual situació de Catalunya en la Constitució no és més autogovern, sinó la independència. I encara que el PSOE acabi recolzant un possible estat d'excepció a Catalunya, la mesura no servirà de res si no és ajornar l'única solució possible de consultar a la població pel futur de Catalunya.

 

A l'esquerra del PSOE, tant a Espanya com a Catalunya, les propostes pateixen totes d'un vici similar. Mai hi va haver possibilitats de terceres vies i menys avui dia, quan ja està clar que, si l'Estat aconseguís impedir el referèndum per la força, la resposta catalana serà la declaració unilateral d'independència.




Comentaris
Joy
Doncs DUI i cap endavant!!!!!
rapitenc
Senyor Ramón Cotarelo, llegir-lo és un plaer. Moltes gràcies
No hem reculat
Hem forçat al PP ha mostrar el seu vertader concepte de la democràcia. Erdogan sentiría vergonya de fer el que està fent Rajoy. Ara ens hem guanyat el dret a proclamar la República Catalana de manera unilateral, ningú no ens podrà dir que no estem legitimats, qui no està legitimat ès l'estat espanyol per impedir-nos-ho
Qui ho havia de dir!
Que un dels actes més revolucionaris seria posar un sobre dins una urna! Joves, voteu! I empapereu!
Pregunta
Qui va protagonitzar l'acte a la plaça de Catalunya en senyal de dol pels morts a la Rambla amb el Borbó fent el préssec? Ningú recorda una tal Rosa M.Sardà signant d'aquest manifest infecte i una noia amb vel molt "progressista" d'una associació (Ibn Batuta) finançada pels amics de l'Iceta. Ja fóra hora que obríssim els ulls!
Pastoret
Que no s'ho repensin ni un moment. Si no hi ha referèndum DUI ja o cometran alta traïció. Suspensió de sou i feina a tots els policies que no siguin al costat de la república. Organització del sometent. Fora els ocupants i els feixistes.
Anna Armendares
Si, sr. Cotarelo, la DUI es el pas que segueix. D`aquesta manera els hipócrites estats i les hipòcrites institucions internacional nomes tenen l`opció de moure fitxa. I Espanya ha fet tot el possible per quedar com el que es: una maltractadora. "Que no me olviden a hacer aquello que no quiero hacer", igual que els homes que peguen a les seves dones. DUI, DUI, DUI, per favor ¡¡¡
Ara i aquí
Continua, tots hauran de acabar a la presó si no els arriba una mort sobtada com les que ja tenen molts dels imputats i jutges. Faria be la UE de entrar en el tema, si no vol tenir, o deixar engrandir la nova Turquia.
Asdf
Al segle XX, Franco + Mussolini. Al segle XXI, Rajoy + Erdogan. Si no es paren els peus als feixistes ja sabem com acaba. Fotem el camp i siguem la Suïssa o Dinamarca del Mediterrani, no una Turquia o Marroc qualsevol.
Narcís ( n'és obvi que aquests que se'n diuen espanya .. no actuen ni políticamen ni democràtica ni legal que sí depravat/ degenerat/ deformat/ tergiversat Dret!)
Aquest estat sempre ha cercat ser " unitari/ simple i centralitzat a sa ( artificial ) Madrid, ço és, una única població ocupant tot el territori tot negant l'existència de nació catalana, nació catalana de la que es varen aprofitar per a amagar nació aliena en mot geogràfic físic peninsular! PD: i una de les raons fonamentals de la violació de nostre territori n'és seguir robant-nos ( en diners, en usurpació i en plagi .. no debades els importà menys perdre Portugal que no pas PPCC!)!
Declarem la independència
El referendum ja el farem per reafirmar la Constitució Catalana
Prou!
Si els franquistes ens estan reprimint, reprimim nosaltres als franquistes de catalunya, no els deixem viure en pau. !SENYALEM-LOS!
Ragmo
q fer davant d un estat q novament assigna a la GC el paper de la Gestapo i n q ls parits politics d la dreta es reparteixen ls papers d Francjoy (pp) i Primo de Rivera , ( el idel)? recorre a europa, resistencia pacifica, prepararnos per la clandestinitat i la oosicio cultural i artistica , i en la mida d lo posible desviar els nostres recursos de generacio economica cap el exterior...

envia el comentari