V, votarem, victòria

"Desplegar una campanya espontània, arreu del territori i pels indrets més imVersemblants que exhibir, pacíficament, una simple lletra, una Ve baixa"

Estem en temps de repressió, en plena ofensiVa de les autoritats espanyoles contra les llibertats fonamentals, perseguint drets democràtics bàsics com el de llibertat de premsa, d’expressió, de reunió, amb segrest de material, escorcolls en empreses priVades i mitjans de comunicació als quals es diu què poden emetre i què no, tancament de pàgines web, etc. Em recorda i molt els darrers temps del franquisme, en què ja no podien dur a terme una repressió Violenta i desfermada contra tot allò que es bellugués -perquè era molta la gent que es bellugava- i, per tant, havien de limitar-se a exhibir força i entorpir tan com podien el ritme natural de les coses, intentant atemorir la gent. Va ser un període estrany, en què hi haVia qui Va emmudir des de la complicitat conscient o esporuguida, qui feia la Viu-Viu com podia i qui, obertament, s’expressaVa amb tanta llibertat com era possible. Hi haVia, a dreta i a esquerra del Ventall democràtic, qui se la jugaVa, qui arriscaVa i qui ajudaVa els més compromesos. En tot cas, però, les últimes mostres repressiVes de la dictadura franquista, a partir de les grans manifestacions del febrer de 1976, eren, clarament, l’expressió desesperada de la fi d’un règim. Tinc, ara mateix, aquesta mateixa sensació. El règim espanyol antidemocràtic i anticatalà s’atrinxera en l’immobilisme, estat natural del MoVimiento, mentre es resisteix a reconèixer que Catalunya se’n Va, definitiVament, i Viu els seus darrers moments.

 

L’ús de la bandera catalana, amb qualsevol pretext, era una manera de manifestar que hom estaVa per la causa. Durant la dictadura de Primo de RiVera, molts catalanistes lluïen un llaç negre en comptes de corbata, o bé combinaven a la butxaca superior de l’americana elements de colors (llapis, flors) que acabaven fent la bandera nacional. Ja en ple franquisme, a principis de 1959, l’actiVíssim Josep Benet va proposar als grups clandestins d’oposició a la dictadura de dur a terme una campanya popular de rebuig al règim franquista, senzilla, barata i pràctica, com era omplir carrers i places amb la lletra P. És el que es va conèixer com la campanya de la P, lletra inicial del mot “protesta”, que Va anar estenent-se com a taca d’oli, pertot arreu i de forma ben ràpida, atès el caràcter anònim de la protesta i la facilitat de dur-la a terme, malgrat la migradesa de recursos, si comparem aquella situació amb la d’aVui, amb els mitjans tècnics i de tota mena de què ara disposem. Tothom podia prendre part en una gest massiu, col·lectiu, nacional, de protesta, contra el franquisme. I era reconfortant, segons expliquen els que ho van viure, tombar pel país i veure-hi la P senyorejant en el lloc més impensable, apareixent-se amb tota la força d’una complicitat resistent i inesperada.

 

En les circumstàncies actuals, quan som milions de persones els catalans que Volem Votar, hi ha iniciatiVes que no cal que passin només, necessàriament, per institucions, partits polítics i moViments socials, sinó que poden tenir cada ciutadà com a protagonista pacífic i militant d’una resistència nacional a faVor de la democràcia. No em refereixo, doncs, a una campanya en contra de res, ni per la independència, sinó a faVor de la democràcia que és el que ara es Veu atacat, la causa que té més partidaris aquí i més còmplices arreu del món. I la democràcia es demostra Votant. Per això no se m’acut altra forma, en els pocs dies que queden per al referèndum, que desplegar una campanya espontània, arreu del territori i pels indrets més imVersemblants, els racons més insospitats i els contextos més impreVisibles que exhibir, pacíficament, una simple lletra, una Ve baixa, “V”, primera lletra tant de la paraula Votarem, com del mot Victòria. No és una iniciatiVa que requereixi gaires recursos, ni té tampoc cap complicació tècnica. Tothom se la pot fer a casa seVa, a mà o bé amb la impressora i remarcar-ne l’escriptura en qualsevol mot que dugui la lletra. I dur-la enganxada a la carpeta o la cartera, exhibir-la els qui apareixen a televisió amb naturalitat, fer-ne samarretes, posar-la a l’identificador personal de whatsap, twitter o facebook, pintar-la per carrers i places on no faci malbé mobiliari urbà ni propietats, mostrar-la els diaris digitals i de paper a la seVa capçalera o a primera plana, enganxar-la als Vidres del cotxe o a l’aparador, dur-la a la feina, posar-se-la els esportistes en el moment de la competició o el partit, els artistes a l’escenari, els cantants en el recital, els músics en el concert, els Veïns als balcons i finestres, i els ciutadans sempre i en tot lloc, etc. No és cap delicte dur una lletra en públic i fer-ne ostentació, és una operació ben simple i que no costa ni cinc. Contra això no hi ha repressió que Valgui, ni guàrdies ciVils, ni policies, ni exèrcit, ni tribunals, ni fiscals, ni jutges. I si Espanya intentés reprimir l’exhibició d’una lletra de l’alfabet, un gest del tot inofensiu, faria un ridícul internacional encara superior al que ara fa. Fóra una forma ben clara, pacífica i inequíVoca de demostrar que no ens arronsem i que allò que demà ens farà lliures és, precisament, que aVui ja defensem la llibertat de votar. Anar pel carrer, al tren, al metro, a la botiga o a l’espectacle i veure que altra gent lluu també la V de Votarem, la V de la Victòria, és la constatació d’una complicitat nacional que té tota la fortalesa d’aquella idea alliberadora a la qual ja ha arribat, finalment, la seva hora. A més, la V no sols pot escriure’s, sinó que també pot fer-se amb el gest que comporta obrir dos dits de la mà, els més propers al dit gros, en senyal de Victòria, un gest que és internacionalment conegut i reconegut a tot el món. Visca la Vida i la llibertat! Vencerem!




Comentaris
Josep
Som-hi ! V
Victor
Vno de octuVre
Xavier
Votarem Victória Vencerem
ferran
Els qui prediquem la revolució recolzant Cocubiela, tenen l’oportunitat de fotre fora Rajoy anant a votar, si no ho fan, demostraran que són uns farsants...No tinc clar que aconseguíssim la independència, però sí tinc clar que si la gent vota massivament, Rajoy caurà...Per tant, seria bo que el senyor Carod pogués convèncer als seus antics companys de viatge del tripartit.
V
Ara Va de bo !
Jaume N.
Fet i amb imatges de record de´n Jordi Carbonell i la Hortènsia !!! Un petó i una abraçada allá on sigueu !! :)
Roger ||*||
Això és com tornar als temps de la clandestinitat i esperar 40 anys més. A Rajoy i els seus comparses els importa un rave les nostres mobilitzacions, seguiran actuant per vies antidemocràtiques que tampoc els importa fer-ho. No ens queda una altra que ser valents d'una vegada per totes, desobeir i paralitzar l'economia, imposar la nostra legitimitat enfront de les seves lleis franquistes. Ja n'hi ha prou d'anar amb el lliri a la mà !!
BS
no serà gràcies a tu ni al cagarro de tripartit que veu fer amb el lamentable homenet montilla que votarem
Vist
Es una Vona idea. Ara Vaig per fer la V. O unes quantes Ves.
Julià
Les victòries estan plenes de gestos petits. Molt bona proposta la de JLL Carod
llpv
Carod deixa-ho còrrer va home. Ja tenim i emprem altres mètodes més ràpids i efectius ara. Aquella època ja ha passat.
francesc
EndaVant amb la V !!!! Contra la repressió neofranquista repugnant !! Tota Catalunya mobilitzada fins a la independència !!!
Mercè
La bona voluntat del senyor Carod és d’agrair. Crec, però, que de símbols per donar fe de la nostra opció política en clau catalana ja en tenim. L’estelada en forma de polsera, penjoll, arracades, txapa enganxada a la bossa o motxil·la, penjada al balcó, galería o finestra… I a hores d’ara, amb un cartell, fullet, pancarta amb el SÍ ja s’entèn tot. Si comencem a afegir més símbols, lletres o el que sigui, la gent es pot arribar a despistar o confondre’s.
V
El vítor o víctor,1? además de la interjección usada para vitorear es un símbolo derivado del crismón del Bajo Imperio romano. Fue adoptado por algunas universidades españolas ? y las de Indias,4? como emblema conmemorativo de quienes obtenían el título de doctor, en inscripciones murales con pintura roja o negra que se conservan hoy en día. Tras la Guerra Civil Española durante toda la dictadura franquista, como emblema propio de Francisco Franco.
Danny
Idea senzilla i potent, Carod. Si en dues setmanes omplim la Vida de Vs crearem empatia arreu. Ja comencem a notar el país ple de personatges camuflats: guardia ciViles, policías nacionales, legionarios, bomberos, carteros... la Soraya pesca Voluntaris fins de sota terra per a Venir i salVar la seVa sagrada Unidad. Els coneixereu perquè tornarem a sentir allò tan bonic del “háblame en cristiano”. I els contestarem: “Solo podréis Vencer, pero no conVencer”. EndaVant, joVes cap a la Victòria!
Narcís ( pantalles passades, pantalles superades, pantalles .. ara toca empentar, fer pinya, amb nostres polítics i associacions en allò que ens demanin!)
Home, siguem seriosos .. on diu de posar-nos-la ( dic jo .. als texans, a la camisa, al jersey, al traje, al traje-jaqueta, a les faldilles, a la blusa, a la bossa de mà, a les sabates .. com i quantes V? )? PD: ça com lla, si aquest tirà estat vol .. també hi buscaria les pessigolles .. no debades n'és professional de depravar/ tergiversar/ deformar, tot plegat, capgirar així traslladar allò que n'és, que són, a Catalunya, als catalans!
Jordi Aldao
M'agrada molt la idea.Y sent argentí em recorda als peronistes perseguits per les forces armades de la revolució fusiladora de 1955 a qui se'ls prohibia pronunciar la paraula Perón, el president deposat per aquests militares.Y aquest poble peronista va pintar en moltíssimes parets dels carrers de tota l'Argentina 1 V curta i dins de la V, al seu vèrtex, una P (de Perón) que volia significar Perón Torna. Aquesta va ser la manera en què, amb una gran economia de mitjans, es va mantenir viva la res
Axel
Em diuen que la Fiscalia acaba d'ordenar que a les 23:59 del 30 de setembre els rellotges s'hauran d'aVançar a les 00:00 del 2 d'octubre! Escac i mat? XD
Vona pensada
Crec que es una idea Vona, Vonica i Varata
Que Vonito!
Saluda a Otegi de mi parte, majete

envia el comentari