Dins o fora

"A Madrid la vida continua igual. La partida es juga aquí, als nostres carrers i les nostres places"

Quaranta anys després del pacte constitucional del 78, la democràcia espanyola està morint a Catalunya aquests dies. Contemplem el seu suïcidi en directe, retransmès per Facebook Live, però també pels mitjans de referència de les grans democràcies del món, que assisteixen atònites a una de les més vergonyoses demostracions d’impotència i debilitat que s’hagin produït a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial.

 

La pulsió autoritària de les elits castellanes s’ha tornat a desfermar. És un fenomen cíclic, una malaltia històrica que per desgràcia es demostra incurable i que els pobles de la península, i molt especialment Catalunya, han hagut de patir ja massa vegades. Qualsevol persona normal sap que una democràcia forta i sana no resol els problemes polítics d’aquesta manera, però la línia de pensament imperant a Castella és una altra. El poder de Castella, desconnectat del món i de la modernitat una vegada més. Catalunya pagant-ne les conseqüències, una vegada més. Una maledicció.

 

És important subratllar que la repressió engegada, de la qual només podem esperar un crescendo els propers dies, no seria viable sense un consens molt ampli a la capital d’Espanya. Seria impossible sense la col·laboració entusiasta dels tecnòcrates i alts funcionaris de l’estat, sense el vistiplau del primer partit de l’oposició (PSOE), sense la complicitat dels grans mitjans de comunicació (digues-li complicitat, digues-li hooliganisme), sense el silenci de les grans corporacions empresarials i financeres, i sense la cobertura explícita de la monarquia, expressada en un eloqüent discurs aquesta setmana. Per aturar l’operació n’hi hauria hagut prou que un d’aquest actors, només un, alcés la veu en contra. Cap ni un ho ha fet. El diagnòstic de l’independentisme (el mur és estructural, no és un problema d’alternances) es torna a demostrar cert.

 

Hi ha gent allà que no hi està d’acord? Sí que n’hi ha, però no tenen la capacitat de revertir la situació. S’agraeixen els tuits de Pablo Iglesias i Errejón, s’agraeix el tarannà de la Manuela Carmena, s’agraeix la posició editorial d’eldiario.es i de Público. S’agraeix sincerament, però no ens enganyem, a Madrid la vida continua igual. La partida es juga aquí, als nostres carrers i les nostres places. I cal que cridem ben fort que una democràcia que no escolta els ciutadans, que requisa urnes, paperetes i cartells, que prohibeix actes polítics, que intimida mitjans de comunicació, que amenaça el 80% dels nostres alcaldes amb la presó, és una democràcia que ja és morta. El que ens juguem els pròxims dies és només si ens hi quedem dins o si en marxem.




Comentaris
No
No cal que ens esforcem per a ser independents, Espanya soleta ens fa tota la feina gràcies al seu procés d'autodestrucció. Feina que ens estalviem.
Enraonari.cat
A l'enraonari.cat hem fet un recull de tots els arguments. Tant els favorables a l'Estat Espanyol com els favorables a l'Estat Català. En tenim un que diu: "Dins l’Estat Espanyol és impossible que Catalunya exerceixi l’autogovern que necessita i li correspon com a nació" (http://enraonari.cat/argumentaris?idarg=2304)
Jordi Comasobirana
La revolta catalana és cívica, pacífica, amb un somrís al llavi, tot el contrari del que voldrien ells. Nosaltres anem a la nostra. Els feixistes que sempre han volgut aparentar que eren demòcrates, queden ara retratats com el que són: feixistes. I no sols ells sinó també els seus còmplices, tipus Iceta, Coscubiela i alguns més, uns pobres desgraciats que diria el meu avi.
Només les elits?
Dir que "les elits espanyoles" tenen pulsions autoritàries seria veritat només si visquéssim en una dictadura. Per desgràcia, no és el cas: són una clara majoria els espanyols que voten opcions polítiques autoritàries. El sistema electoral espanyol pot ser tan imperfecte com es vulgui, però la realitat és aquesta. I dubto molt que es pugui atribuir sobretot a la ignorància.Ho corroboren també les enquestes. Conclusió: de pobles germans, res.
Montserrat Griso
Que es pot esperar dels hereus del franquisme?? Se han tret la màscara !!
Altantu amb els foments i cia
no s'en sent res, alguna cosa deuen estar cabillant. Article "interesant" al ara. Els de treure la poteta enfarinada per la porta, del sr. Puig.
VV
Un argument que no utilitzem: Si diuen que el ref. no serà vàlid perquè és unilateral, per què el combaten tant, per què no permeten que es faci? Si total el resultat no setà valid...
Narcís ( qui permet país veí sigui d'allò més botxí amb Catalunya .. mai per mai ha estat i/ o pot haver sabut allò que és estimar .. ni tan sols a sa mare fos d’on fos o pensés el que pensés!) ( qui no defèn la veritat, el bé i el dret/ dret natural .. res del que digui o faci pot defendre!)
N'és obvi cerquen siguem sos ases in eternum .. " carregats, en silenci i cap endavant ", ço és, votar cada 4 anys, sent Catalunya minoritària en ses corts generals i fer, fer-nos, el que els hi doni la gana amb nostra societat així economia i lleis àdhuc convivència! PD: un delinqüent no s'atura si no se'l fa aturar .. i a aquest estat cal aturar-lo i l'aturarem !
Jordi A
Gràcies pels teus textes, de vegades alambicats, d' altres precisos com un ganivet. Aquest és un d' ells. Descrivint la situació amb la creusa de qui ja no espera gair cosa d' Espanya. L' autoengany és igualment humà, però almenys la honestedat no porta decepcions. Ara toca resistir, com semore. I esperar que el món lliure no miri a una altra banda.
Canço a "lo Manu Chao" versió completa
Solo voy con mi pena, Sola va mi querella, Luchar es mi destino, Para burlar "la ley". Perdido en el eslabón, de la "gran Constitución", me dicen el "ilegal", por sólo querer votar. En una nación de Europa, catalán yo nací, de Salses a Guardamar, els Països Catalans. Soy un pájaro oculto, clandestino en la ciudad, mi libertad va prohibida, dice la autoridad.Papeletas, clandestinas! Urnas de voto, clan! Escobas, clan.! Impresoras, clan.! Páginas web, clandestinas! Referendum, ilegal!
Toni
Algu hauria de explicar que l,independencia,no treu drets a ningu,es mes,en dona,podras tenir un altre pasaport,podras viure en un pais on les lleis,fetes noves,i per la ciutadania,ponaran uns drets que ara no tenim, uns impostos mes justis i progresius,no haber de mantenir autonosuyas que viuen del subsidi,sense fer res per millorar i posarse al nivell de les demes,i SER SOLIDARIAS,TAMBE,AMB LES QUE PAGUEN,PERQUE NO HAGIN DE PAGAR MES DEL COMPTE !! Pero ja sabem, per experiencia cm esta tot

envia el comentari