Veneçuela comença a l’Ebre

"Han començat amb la defensa hipòcrita de la llei i la Constitució i acabaran, ara que ja es comencen a desbordar les coses, deixant-se de manies i treient la policia al carrer"

Fins a finals dels anys 70, Àfrica començava als Pirineus. A Catalunya, una mica menys, perquè encara no havíem perdut el bon costum de mirar cap a França, nord enllà. Europa era democràtica i lliure, un paradís imperfecte, òbviament, a anys llum de la dictadura franquista. I Espanya era útil per anar a prendre el sol a l’estiu o posar bases americanes. Poca cosa més: un zero a l’esquerra, un feixisme condemnat pels mateixos hipòcrites europeus que havien permès la seva supervivència després de la II Guerra Mundial o que havien maltractat milers de republicans catalans i espanyols.

 

Després, durant dues o tres dècades, Espanya va fer mèrits per pertànyer al club europeu. Els Jocs de Barcelona’92 van ser el millor espot publicitari d’un país aparentment transformat, nou, lluminós i seductor. No hi ha hagut millor combinació de Barcelona, Catalunya i Espanya en una sola fórmula. Prometia molt, és just reconèixer-ho i recordar-ho. Però va durar poc, poquíssim, i es va quedar reduïda a un somni passatger.

 

El 1996, un formidable i destestable polític va entrar en escena: Aznar. Tenia una estratègia claríssima: unificar tota la dreta espanyola, no moure’s ni un mil·límetre del postfranquisme, fer una hiper-capital mundial a Madrid, copiar el model de radicalització i polarització de l’ultradreta nordamericana, posar el turbo al servei del capitalisme financer... No li va fer fàstics a demanar un cop de mà a Pujol i canviar cromos i quan va tenir majoria absoluta, es va treure la careta.

 

En pocs anys, malgrat l’irrellevant període de Zapatero, Aznar va donar un impuls imparable a una nova idea d’Espanya, va fortificar el nacionalisme espanyol, va consolidar la casta madrilenya, li va robar la Constitució a la gent i va aconseguir fins i tot que la major part de l’esquerra quedés segrestada en el seu espanyolisme postfranquista. Un èxit inqüestionable, reconeguem-ho.

 

Ara ho dominen tot. Es passen el dia parlant de Veneçuela i de Maduro, però ells estan fent de la «seva» Espanya una Veneçuela, una Turquia camuflada sota formalitats europees. Són menys barroers que Maduro, o Erdogan, però comparteixen tècniques i objectius: controlar-ho tot i mantenir una ficció de democràcia, de legalitat. L’Europa central, escrupolosament democràtica, té dos problemes seriosos als extrems: Espanya i alguns països de l’Est, com Hongria o Polònia.

 

Al capdavall, però, han acabat topant amb un seriós problema: la llibertat d’expressió. La «ley mordaza» ja avisava de la deriva autoritària que estaven agafant les coses, però molta gent no se la va prendre prou seriosament. El desafiament de Catalunya els ha portat a prohibir i amenaçar mitjans de comunicació, a prohibir actes públics, a interferir en la llibertat d’expressió, sempre tan perillosa... Ho acabaran prohibint tot, perquè en tenen moltes, moltíssimes ganes. Per aquí se’ls obrirà una esquerda monumental, sumada als excessos de repressió que desacrediten una estratègia que, disfressada amb lleis, fiscals i jutges, no es basa en res més que disposar de milers de policies, ja que utilizar els soldats seria massa cridaner per als estàndars europeus. Millor els policies, evidentment, per imposar a la força el seu model de societat: un postfranquisme amb una lleugera mà de pintura de camuflatge.

 

Com Maduro, com Veneçuela, han començat amb la defensa hipòcrita de la llei i la Constitució i acabaran, ara que ja es comencen a desbordar les coses, deixant-se de manies i treient la policia al carrer. Espanya cada dia s’assembla més a Espanya i menys a Europa.

 

Cada dia serà més evident que Veneçuela comença a l’Ebre. Europa no trigarà a adonar-se d’on està realment la frontera.




Comentaris
LoPep
Dos apunts. Un. El PSOE també és còmplice. La LOAPA es va fer en temps de majoria absoluta. I els Jocs van ser un gols que els va colar en Samarach per redimir-se i van haver de fer a corre-cuita AVE i Expo a Sevilla i capital cultural a Madrid. I autovies a tot arreu menys Catalunya. Dos. Hi ha Catalunya més enllà de l'Ebre. Diria que més que entre Besòs i Llobregat.
Narcís ( verament som dessota país veí botxí, país a mig camí de l’EI i la civilització!)
Penso exactament el mateix, ço és, parlen d'en Maduro .. de n'Erdogan .. de . . . i fan exactament el mateix ( pel que sembla .. a saber si allà n'és a l'inrevés!)! PD: d' un partit amb certificat de penals que clama al cel mana un estat i ídem l'oposició .. què se'n pot esperar que no sigui allò que han fet sempre que " no pas gestió dels afers públics .. govern de cap societat " que sí ser d'allò més facinerosos/ malfactors!
Vilafranquí
Sí, ja es va veure fa una setmana al parlament català on comença Venezuela. I ho va poder veure tothom.
Ebrenc
Punyeter costum que teniu de deixar tota una comarca, el Montsià, fora de Catalunya. Està clar que quedar molt guapeta la frase de mes enllà del Ebre, però podeu fer el p*** favor de no menysprear part d'este país?
JordiP
En 500 anys no han canviat gens. En què es diferencien la Inquisició, el Tribunal de Responsabilidades Políticas, el Tribunal de Orden Público i el Tribunal Constitucional? Prohibicions, Acusacions, Processos, Presons, Confiscacions, Inhabilitacions? Sí, és clar, es diferencien en la Pena de Mort. Tota la resta és exactament igual.
retrolluis
Les Terres del Ebre també som Catalunya. Si us plau, prou dir que España comença a l'Ebre.
Sr. Joan Rovira
Jo, i molts d'altres som de la comarca del Montsià, i molts volem amb tot el nostre cor la independència de Cat. Que em fet perquè ens menystens amb la teva frase? Un escriptor, tindria que donar exemple i no caure en aquest despropòsit gratuït .
Fortu Serrano
Ja n'hi ha prou!!! Les terres banyades per l'Ebre a banda I banda del tram català tb són Catalunya. I ens sentim tant o més Catalans q a Bcn. Prou d'ofrendre els ebrencs.
De Roquetes vinc
Ja n'hi ha prou de menystenir a la gent de l'Ebre. Sembla que les Terres de l'Ebre estiguem fora de Catalunya. Si vols lliçó de geografia digues més enllà del riu Sénia i no ens ofenguis.
Alez
Per fi ho ha dit algú. Lo 6% de ma superfície de Catalunya queda per sota de l'Ebre. A vore si deixem de dir la parida de sempre...
Joan Rovira
Teniu tota la raó els que critiqueu el mal ús de l'Ebre com a línia divisòria, És un tòpic incorrecte i injust. No hi tornaré a caure.
Miquel Gil
Sr Rovira, fàcil, pot canviar l'Ebre pel Riu Sénia
Racmo
hi es clar q Francjoy i l Borbo ens reprimiran lo q puguin Despres dl Referendum dl 1-10 tindrem q seguir empenyantlos cap a la preso mas fosca de q diaposi l Tribunal d la Haya...

envia el comentari