Avançar els deures

"Hi ha dos bàndols ben visualitzats, però estic convençuda de què també hi ha molta gent per a qui això suposa, com deia el cantant, un 'corazón partío'"

La paradoxa en el debat parlamentari entorn la llei del referèndum ha estat que tots sabien que era il·legal, però tots volien aparentar que era una llei normal. I per complir amb els formes per aprovar-la, l’espectacle que van donar va ser de tot punt lamentable: les contínues desautoritzacions de i a la Presidenta, en ella probablement més fruit de la imperícia que de la mala fe, però cap a ella, expressió indubtable de la manca de respecte (la Sra. Martínez va ser el súmmum!); la barroca apel·lació a la democràcia de partidaris i detractors de la norma per desqualificar el contrari, uns per ser aquí majoria i a Madrid minoria, just a l’inrevés que els adversaris.

 

Probablement per això sols Coscubiela (minoria aquí, minoria allà) va poder arrencar els aplaudiments de més diputats que suma el seu grup parlamentari. Pel fet de dir una veritat kantiana: no facis allò que comprometi el teu futur; no facis sospitar que seràs amb les minories com han estat amb tu quan ho eres; no vengis si no vols que algun dia tu també esdevinguis objecte de venjança; no creguis ni per un moment que els mals mitjans poden dignificar un bon fi. Potser la seva justificació tampoc era la millor, però la veritat és la veritat, vingui d’Agamenó o de qui sigui.

 

Però ja sé que no és temps per atendre aquesta mena de reflexions. Estem enmig de la tempesta entre les emocions que es volen racionalitzar (l’independentisme és l’únic a qui interessa votar, la resta ja té el que vol) i les raons que es desborden perquè no poden (ni volen) entendre a qui no desitja romandre en la unitat. Sentir les raons dels que les volen imposar a tot Catalunya llencen la gent en braços dels independentistes; però sentir les emocions que es volen disfressar de raons per odiar Espanya allunyen molts altres catalans de les raons autèntiques per demanar els necessaris canvis en l’estructura territorial de l’Estat. 

 

Dos bàndols ben visualitzats, però estic convençuda de què també hi ha molta gent per a qui això suposa, com deia el cantant, un 'corazón partío'. Ja sé que els enfrontats no tenen temps ni esperit per recordar-ho, probablement menys avui, la Diada esdevinguda prova del cotó del grau de mobilització per la independència, però potser si a partir de demà ho fessin, avançarien una part de la feina que se’ls girarà sense dubte des del dia 2 d’aquest imprevisible i cada cop més proper mes d’octubre.




Comentaris
Joan García
Jo em defineixo: estic amb el SI i, sap una cosa? Els meus amics i coneguts que no són del SI segueixen i seguiran igual d'amics passi el que passi. Sap per què? Per què la divisió a la qual algunes persones (crec que vostè és una d'elles) esmenten, dia si dia també, és falsa. Una pregunta: és vostè favorable al SI, al NO, NI SI NI NO? També li agrairia que, passi el que passi, denunciï totes les injustícies que es cometen, LES NOSTRES I LES DELS ALTRES. Es compromet a fer-ho? Gràcies
Eufemi
O sigui que, segons dius en la 1a meitat de l'article, això que fem és il·legal. Doncs saps què et dic: que ja ens ho podies haver dit abans; que aquests avisos no es deixen per al darrer moment; que si ho haguéssim sabut no ho hauríem fet. La culpa és teva per no haver avisat abans.
VINGA VA!!!
Pixada fora de test amb majúscules!!! Montserrat el teu llenguatge és poc entenedor però el rerefons és clar. Una llei il·legal??? Em pixo de riure! i la constitució que vulnera els drets fonamentals com ho és el dret d'autodeterminació dels pobles és legal??? VINGA VA!!!
Narcís ( no m’agrada personalitzar .. però ja és massa!) ( què nassos hi fum en Kant .. davant la supervivència/ pervivència/ vivència de Catalunya/ PPCC?) ( si no vol ser a la ‘ llista negra ‘ d’aquest estat .. no ens passegi/ maregi!) ( vagi contra el PP que ho provocà i PSOE .. ídem!)
Tant costa ser clara i catalana? De debò sap el que diu .. pensa? Però què nassos descriu o idea vol fúmer? Quines absurdes ' tortuositats ' de frases són aquestes? Tant difícil n'és filar fos només embastar idees raonables ( ja no dic pas ' pures '!)? . . . . . . . . . . Verament llegir-la n'és llegir el no res, pitjor, llegir una ejpanyola ( fonètica Bono)/ espanyolera/ espanyolíssima així pro espanya castellanofílica i catalanofòbica amb tot allò que implica!
Judith
Encara perder el temps llegint-la?
Anna
Em sembla bé que hi hagi coses i procediments que no li agradein i que ho digui. Ara, el què em sembla injust i allunyat de la realitat és que parli de camuflar odi a Espanya. Si us plau, no confongui indiferència per desconnexió amb odi. Qui ha parlat malament d'Espanya? Qui ha amenaçat per les idees? No es tracta d'odi, si no de llibertat. Surti avui al carrer i gaudeixi del dia. I al vespre, torni a llegir l'article. Potser el retocaria una mica.
Les flors, pels "progres"
Aquesta dona deu ser d'origens gallecs. No saps si puja o baixa, si ve de la dreta o va a l'esquerra. Pobre Nebreda, a la seva edat, amb cabell canòs,,, i encara no sap on és, ni on vol anar. Un consell, Nebreda: Si vol seguir cobrant de tertuliana entesa, cal que es defineixi més. Es mulli, vaja. Les incerteses només li portaran maldecaps d'arreu. Un altre consell: si vol continuar d'entesa en lleis, la sort ni el dret internacional no l'acompanyen. No faci més el ridícul, s.u.p.
No ets fas estimar Montserrat, no es il·legal, allò que no t'han deixat fer legalment. Thomas Jefferson
Un altre borbónica camuflada, que vol nedar i guardar la roba...patetic Montserrat...tu saps de sobre, que no em actuat aixì per gust antidemocràtic, que era aixì o res, com tens la barra de dir lo que dius i justificar al Coscubiela?
Cor
Jo l'he tingut sempre sencer el cor i per Catalunya i m'han forçat a estimar un estat fastigós.

envia el comentari