Ja no hi ha regles del joc

“Les lleis de la desconnexió han fet veure a les elits del règim del 78 que, per primera vegada, la seva supervivència està en perill. O guanya o perd. No hi ha marxa enrere”

No ha estat fins aquesta setmana que el Madrid institucional i mediàtic s’ho ha cregut. Després de més de tres-cents anys de submissió legal i d’un segle i mig de pactisme del catalanisme polític, el Parlament de Catalunya i el Govern han exercit la seva sobirania. L’aprovació de les lleis de la desconnexió ha fet veure a les elits madrilenyes que se sostenen, i sostenen, el règim del 78 que, per primera vegada la seva supervivència està en perill. I la victòria passa perquè l’Estat executi l’aniquilació immediata d’aquesta incipient sobirania. O guanya o perd. No hi haurà terme mig perquè ja no hi ha marxa enrere. En menys de 48 hores, l’Estat de dret ha quedat fulminat i s’ha decretat un estat d’excepció en què no hi ha regles del joc per a aquest Estat.

 

Escorcolls en una impremta, forces policials militaritzades entrant a la redacció d’una revista local, querelles criminals, amenaces a 947 alcaldes, directors de mitjans de comunicació, Govern, membres de la Mesa i alts comandaments dels Mossos, que si col·laboren en l’1-O es convertiran en morts civils perquè seran sotmesos a un saqueig patrimonial emulant el franquisme. L’Estat i les clavegueres han iniciat una guerra desigual contra la democràcia que ja no té filtres des del moment en què Espanya ha decidit prioritzar el control efectiu del territori per sobre dels drets fonamentals. La història és plena d’exemples: Per imposar-se, un estat pot fer absolutament de tot. I tot vol dir tot.

 

No hi ha regles del joc. No hi ha garanties de cap mena. Tot és imprevist. Impossible de determinar què pot passar en les properes hores. Què o qui escorcollaran, contra qui es querellaran, en quin moment utilitzaran la premsa per intoxicar o infiltraran violents en qualsevol manifestació pacífica. A Catalunya, en els propers 21 dies un Estat intentarà imposar el caos, el pànic i la submissió, com passa en tots els règims totalitaris que estan en guerra contra la democràcia.

 

Mentrestant, els defensors de les urnes només poden mantenir la calma. Confiar en els líders polítics i les entitats de la societat civil que s’han compromès amb l’1-O i no caure en cap provocació. L’unionisme té 21 dies per deslegitimar les urnes i la democràcia, tres setmanes en què les línies vermelles seran trepitjades amb total impunitat. I serà interessant veure com gestionen aquesta violació de l’Estat de dret els Comuns i Ada Colau. L’1-O hauran de triar entre tricornis o urnes. No serà fàcil defensar que el referèndum no és vinculant perquè no té prou garanties democràtiques. L'Estat que ells defensen està en fallida democràtica. 




Comentaris
Actuen Com uns covards
Fins ara i des de fa masses anys, l'únic que no te prou garanties democràtiques es la vida dels ciutadans de Catalunya. Els Comuns, seran(?) col·laboradors necessaris d'aquesta injustícia.
Jordi Comasobirana
Els comuns fins ara han estat els tontos útils dels unionistes, i col·laboracionistes del Règim caduc i antidemòcrata del 78, però encara estan a temps de rectificar. Ho faran?
Aureli (Tarragona)
Una reflexió nececessària i encertada, com sempre a Gemma Aguilera la clava. Un plaer llegir-te, i darrerament, escoltar-te a TV3 i RAC1
Isabel C.
Els comuns no rectificaran sinó que encara s'afermaran més en la seva linia col·laboracionista perquè sembla que mai heu entès que tots els catalanistes que hi quedaven, a Can Comuns, fa temps que van fugir esperitats (com al PSC) o van decidir callar per sempre i fer de gerro per guarnir. La resta, els que manen i parlen, són tots tan o més furibundament anticatalanistes com els de C's (Manuel Delgado dixit), per més que ho dissimulen millor que Jordi Cañas.
Isabel C.
Tres anys intentant que ho veieu: no és que siguin ambigus, sinó calculadors per picar electoralment a banda i banda mentre han pogut. No és que no siguin independentistes, és que ni tan sols són sobiranistes i encara menys catalanistes perquè la única sobirania que reconeixen i s'estimen és l'espanyola. No els hi cap al cap, però tampoc al cor, una República si ha de ser catalana. Només si pot ser espanyola en versió dominant castellana, maquillada de plurinosequè.
Isabel C.
I el que m'exaspera és que us costi tant d'entendre-ho només perquè us han acostumat a estendre una presumpció de bondat automàtica a tothom que vengui com a "esquerra autèntica". Jo els vaig calar des d'abans que comencessin a fer carrera política i mai m'han enganyat, potser perquè hi van haver uns anys que vaig compartir espais amb ells i em conec totes les excuses, subterfugis, argot, neollenguatge i el que volen amagar darrera de tantes cortines de fum.
Isabel C.
No hi ha cap ni una diferència entre els comuns que encara tallen algun bacallà (i n'hi ha de les bases que encara són més radicalment espanyolistes que els dirigents) i els de Ciudadanos, més enllà de la xerrameca ideològica. Pertanyen, com els C's, a un marc mental pel qual és absolutament inconcebible que hi pugui haver un Estat català. L'espanyolitat, per una simple qüestió etnicista, de vísceres, els tiba molt més que qualsevol consideració política, econòmica, social o de drets humans.
Isabel C.
No coneixeu els comuns perquè mai els heu volgut mirar tal com són i fan ni heu volgut escoltar el que realment volen dir. Heu fet com aquells enamorats que s'obsessionen a penjar sobre la persona que els enlluerna tot un seguit de qualitats ideals que fan que escoltis el que vols escoltar i vegis el que voldries veure, no el que realment diuen, son i fan. Ha estat el més gran error que heu comès els independentistes d'esquerres. Un error que podem pagar tots molt car.
Les elites dels comuns
no ho faràn.
Estiguem apunt per a tot....
Als poders factics espanyols, lo que els importa es el control del territori de Catalunya, no las vides que pugui costar aconseguir tal finalitat, las persones per ells no valem res, per tant fins i tot hi poden haver atemptats de falsa bandera, o un altre GAL, o "incontrolats" que els hi facin la feina bruta,...ara més que mai cal que ens constituim en un exercit civil i pacific, però totalment organitzat i disciplinat, el moment ho demana....pasi el que pasi, res de pors, totes i tots units.
Potser ara molts entendran perquè antics lluitadors antifranquistes tenien diners a Andorra sense declarar a la hisenda espanyola, ja sabien de què era capaç Espanya quan es treu la careta.
Sacrifici filial
Coscu, li diràs al teu fill que vols viure en un Estat així? La teva hipocresia i la de la Frau Colau són infinites. Com a mínim no fiquis al teu fill en això.
Fat Boy
Son com els comunistes finlandesos. Quan es va proclamar la independencia es van aixecar en armes al costat dels russos i de Lenin i van combatre la independencia a sang i foc de manera que no es va poder fer realitat fins que els van afusellar a tots. Son d'aquesta mateixa pasta, la diferencia esta en que els finlandesos recolzaven Lenin i aquests recolzen els neofeixistes i el "Tsar".
Narcís ( país veí només vol seguir " parasità'ns-e " .. i la única manera n'és delinquint i .. la delinqüència n'és il·limitada!) ( si país veí botxí fos mínimament honorable seria conseqüent a sa catalanofòbia .. començant per no acceptar/ robar diners catalans!)
Quina gràcia, qui manen ( sia poders oficials/ reconeguts, sia poders oficiosos/ amagats ) aquest estat se'n diuen cristians o/ i catòlics i, guaita per on, tot el que fan i ens fan, tot el que diuen i ens llancen àdhuc tot allò que tenen en ment .. n'és " pur pecat ", pecat d'allò més! PD: per no tenir, no tenen ni l'excusa de dir Catalunya n'és regió castellana, o serà atea o/ i serà comunista o/ i vol més endavant envair-nos .. així doncs, per què volen evitar nostra llibertat nacional ?
Pepo
Què en fa d´anys que és així!!!
Pitxolí
Molt bon article. Una anàlisi molt realista. Gens d'autoengany. Tot és possible. Hem de mantenir-nos freds i amatents. I crec que haurem d'enfrontar-nos a grans provocacions (compte, demà)
Clar
En relació als Comuns s'ha d'aconseguir que els seus votants s'emancipin de les seves elits, que així quedaran retratades i escombrades. La Colau només te un projecte personal, i no de país, que es el de menys. Si veu que anar amb l'unionisme li pot restar futur, canviarà de país sense manies. Reuneix les pitjors qualitats de la política.
enric.
Bo i recomanable, l'he passat a twitter i els amics de Telegram i WhatsApp. Felicitats i gràcies Gemma
Jaume
Molt bo, Gemma!

envia el comentari