Els nouvinguts tenim dret a opinar?

"En una societat oberta i diversa es tenen diferents opinions i no hauríem de tenir por d'expressar-les"

L'altre dia vaig obrir un debat que va suscitar certa polèmica tant a les xarxes socials com als mitjans. No és la meva intenció tornar-la a obrir ara sinó parlar de la reacció curiosa que vaig rebre de certs àmbits. La reacció més trista que vaig rebre va ser d'un amic que em va dir privadament que el que havia fet havia estat 'vergonyós' [sic]. També em va acusar “d’espatllar la feina de molta gent des de fa anys”

 

Em va saber força greu, no perquè m'havia qüestionat ni portat la contrària sinó perquè considero aquest amic un demòcrata, una persona oberta, i sap que fa més de quatre dies que rondo per aquí. I, en lloc de debatre els mèrits del meu suggeriment, es va limitar a acusar-me de deslleialtat; de ficar-me en coses que no em pertocaven; d'una acció de la qual, segons ell, hauria d'avergonyir-me

 

Em recordava la resposta que va donar Xavier Albiol a Gerardo Pisarello l'altre dia quan Pisarello va defensar la mobilització pel referèndum. Albiol li va respondre: "no hauries d'agrair una miqueta el país que t'ha recollit?" El subtext era evident: tu, que has vingut com a immigrant, no tens dret d'opinar, hauries de callar i limitar-te a seguir el que decidim els que hem nascut aquí.

 

Per sort, no és una opinió generalitzada. Quin contrast, per exemple, amb la campanya promocionada per CIEMEN, la Gent de la Terra i Sí, amb nosaltres. Aquests han impulsat una campanya que reivindica la veu de la gent que vivim a Catalunya però que —per no ser ciutadans espanyols, quina ironia!— no tenim dret a votar, ni a fer sentir la nostra veu política en aquesta societat en què hem triat viure, lluny dels llocs on vam néixer. La seva campanya, anomenada #VotaXmi, té com a objectiu escoltar la veu dels que ens sentim interpel·lats, convidant-nos a fer vídeos per a animar la participació dels que sí que poden votar en nom nostre.

 

Quin contrast també amb la quantitat de vegades que he sentit que Catalunya és una societat oberta i diversa, una societat de pas. Que els catalans decidim on naixem. Que parlem 300 idiomes. Que insistim a mantenir obertes les nostres portes als refugiats, a mantenir obertes les nostres butxaques a la gent d'arreu de la península i del món que necessita la nostra solidaritat.

 

Perquè el fet és que, en una societat oberta i diversa, es tenen diferents opinions i no hauríem de tenir por d'expressar-les. De fet, és justament de la nostra diversitat d'on prové la riquesa de mirar situacions des de molts punts de vista —com ara mirar com es podria percebre una acció des de l'estranger, de manera diferent a com es veu des d'aquí. La idea és que, amb aquesta informació, podem debatre i arribar a una decisió més ben informada.

 

Tal com estem intentant de veure al Parlament aquesta setmana, debatre no és el problema, és la solució. Debatre no ens divideix, no ens hauria de dividir; ens hauria d'ajudar a veure quin és el problema des de moltes perspectives, i així poder-hi trobar una solució. Som molt diferents i això és bo; vol dir que tenim més possibilitats de pensar en les millors solucions.

 

Entenc que és difícil, pels que "van nèixer aquí", escoltar els que “vam nèixer fora” sobre altres maneres de fer les coses. Qui som nosaltres els nouvinguts per dir res? A més potser ens equivoquem, potser perdem els matisos i oferim solucions que no vénen al cas. (De fet, desitjo de tot cor haver-me equivocat amb el meu suggeriment, ja que ha estat desestimat del tot. I no passa res.) Però és igualment possible que veiem les coses d'una manera útil que es pugui aprofitar.

 

Estic d'acord que la catalana és una societat remarcablement oberta. I també constato que ens queda camí per endavant. Miro al Parlament i als ajuntaments i veig poques cares de fora. Entenc la tendència que té la gent de quedar-se amb els que se semblen més. I recordo la resposta que vaig sentir d'una dona castellanoparlant quan li van preguntar si l'havien tractada malament els 'catalans'. Ella va dir que no, que senzillament no l'havien tractada. Que trist! 

 

Tenir una societat oberta no vol dir només acollir refugiats. No vol dir només deixar de discriminar a la feina i en llogar un pis. O en adreçar-nos en un idioma o un altre. Fer-nos fotos i elogiar com parlem l'idioma. Vol dir convidar-nos a prendre partit políticament, culturalment i en la comunitat

 

Vol dir imaginar que tots tenim alguna cosa a aportar. Que tots tenim el dret de defensar aquest nou país nostre de la millor manera que sabem. I si ho fem de manera diferent, podem estar equivocats o no, però no és vergonyós.




Comentaris
terrassenc
Catalunya sempre ha estat en deute amb les persones que vingudes de fora han fet seu aquest País, cadascú a la seva manera, tinguin o no dret a votar. Ara encara més que mai. Gràcies Liz!
Toni
no entenc de què va l'article
Eduard
Benvolguda Liz, no se quina polemica va ser aquesta, pero l'unic vergonyos es que algu et negui el dret de ser tan catalana com els que hem nascut espanyols. Una nacio es, com deia Renan, un plebiscite quotidian, I als catalans precisament, que no tenim un estat que ens protegeixi, el que ens fa catalans es, en paraules d'en Vicens Vives, la voluntat de ser. M'avergonyiria que decidissin la catalanitat en funcio del lloc de neixement, o dels avantpassats, o del color dels ulls!
?
Efectivament, s'hauria d'explicar de què va la polèmica. Dit això, benvingudes totes les contribucions
Estimada Liz
aquesta teva historia es una de milers d'histories, moltes d'elles en sentit contrari. T'en podría explicar una de la meva mare,els menus avis,veins i no he vist ignorar ni maltractar a dingú. Esclar que es poden expresar opinions i al teu interlocutor l'hi poden semblar bé o malament. Opinar amb coneixement de causa es sempre millor. Desde aquí convido a tothom que a vingut a Catalunya a fes seva aquesta patria, coneixent la seva historia, les seves costums i tractan d'entendre la indosincracia
Jo també
he set inmigrant al teu pais i es veritat que com a resident no es pot votar. Al començament s'en va fer dificil entendre la manera d'actuar de la gent, el seu sentit del humor diguem. El moment que vaig decidir que hi posaría ganes i tractaria d'entendre la seva manera de fer es quant de veritat vaig copsar el seu tarannà. A part de dos o tres situacions aïllades de menyspreu puc dir que el teu pais m'ha tractat sempre molt bé i no he jutjat tot un país pel filtre de dos o tres persones.
La resposta es
Síííí!!!!
Berta
Jo vaig intervindre en la polèmica que va encetar la Liz perquè em va semblar molt assenyada i subscric Molta gent la va recolzar, sempre hi ha gent inflexible. Era sobre la no conveniència de fer les torxes aquest any amb les imatges recents de Charllotteville i la imatge equivocada que poden rebre internacionalment de nosaltres, donada l'associació de les imatges de les torxes amb l'extremadreta tant KuKuxKlan com els nazis
Albert
Liz, tens tot el dret a opinar i a discutir. No cal ni dir-ho. Catalunya sempre ha estat una societat oberta i malament, si no ho fos. Però recorda el refrany català: Qui té boca,...
Josep Pagès i Canaleta de CARDEDEU
EL QUÈ ENS FA SER CATALANS ES UNA COSA LA LLENGUA CATALANA Cosa no respenten molts ni els que ban neixer a Catalunya. Que Renegan de ella cuan parlam en Castellà .ELS Immigrants tambe tindrien que respectar LA LLENGUA I CULTURA CATALANA .Per respecta a la terra un viuen ara .QUI ES VOL INTEGRAR DE VERITAT Lo primer ques fa es apendra a pàrlar en CATALÀ Es comença per aqui LA INTENCIÓ DE SER UN CATALÀ O CATALANA MÉS ..els IMMIGRANTS Reben moltes ajudas mes quels catalans
Anna
I tant que teniu dret a opinar! I els que no som nouvinguts també. Només hem de salvar les diferències de 'formació' perquè venim de societats i contextos diferents. Això s'ha de tenir present quan s'intercanvien opinions. Poster la manera de manifestar l'opinió d'un americà no és igual que la d'un català; això pot provocar malentesos.
Liz vellvinguda
Gràcies pel teu coratge, Liz. Jo també pensava i penso que les marxes de torxes no ens fan cap bé. Pensa que també hi ha molt independentisme silenciós i tranquil, que se sent molt poc. i, ho sento Liz, no tens res de nou, ets vellvingunda, bellvinguda i benvinguda.
Marc
Algú que et diu que el que fas és vergonyós no és el teu amic. Es pot debatre i portar la contrària, però desestimar la teva opinió vol dir que no et té en consideració i això no és un amic.
La imigració ha set un fenómen relativament nou al nostre pais
dels ultims 15 o 20 anys. Quant un es inmigrant te prioritats molt més urgents i s'han d'apendre encara la llengua. Si l'integració es efectiva per les dos bandes (la del pais d'acollida i la del inmigrant d'adaptar si, la primera o segona generació al pais fa el salt) a la vida pública. De vegades avans.
Josep Pagès i Canaleta de CARDEDEU
ELS QUE BAN FER ELS ATEMPTATS DE CATALUNYA ERAN "NOUVINGUTS "DEL MARROC ERAN MOROS. I Ja podeu Veura con agradesen totes les atencions que ban tindra cap a els Tenien bona Feina COSA NO TENEN MOLTS CATALANS Tenien bons estudis Hasta baran apendra català ALA ES GRAN Uban dir en Català abans de matar gent .SI FA POR ,SI TENEN POR ELS CATALANS Ja quels TERRORISTAS ISLAMISTAS Viuen entre nosaltres SON ELS NOUVINGUTS SON IMMIGRANTS Els que ban fer els ATACS A LA RAMBLA
Narcís ( qualsevulla persona de bé defensaria la llibertat de nostre poble i territori, tot plegat, nació i .. vós ho feu! ) ( qualsevulla persona de bé rumia pel seu compte amb seriositat i .. vós ho feu!) ( qualsevulla persona de bé mostra/ demostra son coratge i .. vós ho feu!)
Amic demòcrata .. sense comentaris ( deixa'l estar : t'està dient siguis una venuda a estat que té competència exclusiva .. t'està dient àdhuc estat permeté vinguessis tot esperant fossis còmplice d'anihilació catalana .. t'està dient no defensis el la veritat, el bé i el dret, dret natural o pàtria catalana .. t'està dient sigues covarda/ atemorida i sense esperit no sigui estat pugui fúmer .. t'està dient sigues un zero a l'esquerra/ només aguantis l'espelma de qui té la força bruta .. ??? )
JLM
Si no es donés veu als nouvinguts jo em donaria de baixa de català. Gràcies Liz per la vostra aportació imprescindible.
Doncs
Jo vaig estar visquén a Alemanya i el que vaig fer es integrar-me tot el que la llengua em permetia, a mida que avançava i llegia sobre la seva cultura m'implicaba mes però mai vaig posar pals a les rodes com fan a Catalunya molts nouvinguts.
Marc
"Stupid is who stupid does"... I rest my case.

envia el comentari