El fossat dels Monegros

"Els atemptats de Barcelona i Cambrils han demostrat que la distància emocional entre Catalunya i l'Espanya espanyola és enorme"

Aquest dimecres, 6 de setembre, és la data subratllada en vermell. No hi haurà marxa enrere i les institucions catalanes emprendran, amb decisió, el camí que els ha marcat una part majoritària de la societat. Es tracta de l'epíleg inevitable d'una trajectòria que comença a cristal·litzar amb el Memorial de Greuges de 1885 i acaba amb la destrucció política de l'últim Estatut, ja fa set estius. Com que el pacte entre Catalunya i Espanya no ha estat possible, anem cap al veïnatge.

 

Però això només és política. El més decisiu és que hi ha alguna cosa més profunda que s'ha trencat a nivell d'ambdues societats. Els atemptats de Barcelona i Cambrils han demostrat que la distància emocional entre Catalunya i l'Espanya espanyola és enorme. Un fossat que va fer que la manifestació de suport que es va convocar a la Puerta del Sol, sota el lema "No tengo miedo", només aplegués dos centenars de madrilenys benintencionats. A altres ciutats espanyoles, ni això.

 

Els espanyols fa anys que estan bombardejats per una propaganda unidireccional que els dibuixa els catalans com a egoïstes, etnicistes i insolidaris, quan no malalts mentals. Un grup de gent que odia Espanya i ataca la seva llengua, amb l'agreujant -des del seu punt de vista- que molts d'ells tenen origen i cognoms castellans. Una gent que dóna majoria parlamentària a uns polítics que només volen tapar la pròpia corrupció. En definitiva, uns ciutadans zombies adoctrinats per TV3 i l'escola del barri... Qui s'hi pot sentir vinculat?

 

En fi, les institucions arriben tard al que ja són dues societats allunyades irremeiablement. Dimecres comença a acabar-se el que fa temps que és inevitable.




Comentaris
terrassenc
Amb el dol dels catalans per el 17A els espanyols van fer com el que són: veïns. Ho ha vist tot el món.
2
ferran
Fa quaranta anys els independentistes érem quatre gats, però els bisbes de la cope tirant merda contra la llengua Catalana durant dècades, majories del PP i pinocho (Zapatero), i avui, la gran coalició PP, PSOE, PNB, C,s, abocant carretades de merda a travès de la premsa del règim, tot això ens ha portat a una majoria independentista.
1
Narcís ( el col·lega ferran ha estat prou clar .. ja toca posar la directa, ja toca tirar pel dret! ) ( qui pot tractar amb el mal o abusador/ prepotent i fatxender d'allò que no el pertany, tot plegat, delinqüent professional que no pas polític i menys encara democràtic de res?)
Per no anar-me'n més enrere .. de 1977 o ' Ley para la Reforma Política ' ençà, hem estat blanc de munt ( massa ) i continus ( constants ) tirs de tota mena, sia polítics, sia mitjans, sia població! PD: i això que presidents d'autonomies foranes no es cansen de dir ' haver-hi avançat com mai a sa història ', doncs així ens ho paguen, així ens ho reconeixen, així ens ho agraeixen, així ens ho valoren .. llançant-nos merda fora mida des de llavors!
7
Per a unionistes mal informats
sobre l'adoctrinament a les escoles: en tota la meva etapa escolar (EGB-COU) l'única vegada que vaig sentir l'himne català a l'escola va ser durant una classe de ciències socials a 6è d'EGB. La professora, que parlava català, havia nascut a l'Aragó. I d'història de Catalunya, ben superficial! Ara expliqueu-me l'adoctrinament de l'escola franquista i les vegades que cantàveu el "Cara al sol".
0
qwmn
Amb el 17A només han estat els veïins envejosos
0
David
I els nostres avis, o besavis que ja eren independentistes qué!? Tb els van menjar el tarro a les escoles , tot i q no hi van anar gaire, els diaris?, la majoría vivien en nuclis de població rural sense massa contacte amb les capitals? Tb tenien el tarro menjat?
0
jan
vaig fer - per edat-l'escola en castellà al 100%. ;;adroctinament ?, ostia i tan , tot era España amunt españa avall. A la merda españa ja !!!
0
Jaume
Qui et diu que no han estat ells?
0
EREP
Us explicaré un acudit; hi havia dos Paletes que cobra-ban lo mateix, el un, tots dos tenien tres fills, hi quant esmorzaven un dia un li diu al altre; com tu fas, els teus fills sels ve ben alimentats hi els meus cada dia mes prims?. Contestació, jo cada dia abans de dinar, els faix cantar el CARA EL SOL, hi amb diuen,JA N'ESTEM TIPS D'AIXÖ,hi els hi dic DONS; AU; HA JUGAR AL CARRË. A mi en passa algo semblant amb Espanya.
0

envia el comentari