Can Pixa

"La sensació que el vaixell no té capità i que els caps de màquines actuen de manera independent creix, mentre els oficials de bord es posen d'acord per desacreditar i mofar-se dels seus superiors"

Tic, tac. Tic, tac. El rellotge corre, els minuts passen i el temps pressiona. Resten vuit dies pel tancament del mercat de fitxatges i el Barça segueix sense assolir les necessitats bàsiques per tancar la plantilla. Fer els deures a última hora, en un mercat boig i desfassat, acostuma a provocar ensarronades i encara més si l'equip que vol comprar està desesperat per fer-ho i disposa d'una gran quantitat de diners. Estafa garantida. Els 222 milions d'euros de la clàusula de Neymar Jr han perjudicat un Barça que afronta els darrers dies de la finestra estiuenca sabent que haurà de plegar-se a les exigències dels clubs venedors. Si el Borussia Dortmund no vol menys de 150 milions d'euros per Dembélé, l'entitat blaugrana els acabarà pagant. I descartar el fitxatge de Jean Michaël Seri per motius tècnics, després de ser recomanat per Xavi i amb un perfil ideal per al joc de posició, no ajuda a mirar-s'ho amb optimisme.

 

La nefasta planificació esportiva per al primer equip de futbol, accentuada amb la marxa de Neymar Jr i la incapacitat per trobar solucions, ha fet penetrar les males sensacions de l'entorn malèvol i la premsa canallesca, laportista, cruyffista i malbarsalunista a l'interior del mateix vestidor. La sensació que el vaixell no té capità i que els caps de màquines actuen de manera independent creix, mentre els oficials de bord es posen d'acord per desacreditar i mofar-se dels seus superiors públicament i sense cap pudor, provocant, fins i tot, la confecció de portades burlesques de la premsa madrilenya. Portades que fan mal als socis i afeccionats barcelonistes. Ja no és mitja Europa que li pren el pèl al Barça, ja són els mateixos jugadors.

 

Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Gerard Piqué i el mateix Ernesto Valverde han parlat clar en els darrers dies. I només faltava ell. El '10'. El futbolista que aguanta el club i que ha inquietat durant els darrers dies amb el seu posat de preocupació sobre la gespa. Lionel Messi ha posat la cullerada definitiva al desgavell amb la publicació a Instagram. Pot semblar una solemne absurditat (una fotografia amb uns amics), però el moment, la frase, la cita i la situació del club obliga a descartar-ne la casualitat. Messi parla poc, però quan ho fa deixa clara quina és la seva postura. I el dia que el Barça fa oficial l'empresa d'accions oficials contra Neymar Jr, el futbolista més important de la plantilla es fotografia amb ell. I minuts després s'hi uneixen altres pesos pesants del vestidor. La separació de camins entre la directiva i els jugadors cada cop és més evident i la impressió que això ja no té solució s'amplifica a mesura que passen els dies i l'equip segueix essent dèbil per competir per tots els títols. I el mateix Messi va allargant la seva signatura, esquivant una fotografia incòmoda amb un Bartomeu que ha perdut el control de la nau.




Comentaris
Gerard Rubiralta
Adrià, com creus que un club com el Barça pot haver arribat a una situació així? Com tenen la vergonya de no dimitir? Com pot ser que hi hagi una directiva tan dolenta? Com pot ser que no hi hagi ni una planificació de la plantilla ni a curt ni a mig ni a llarg termini? És que no ho entenc. Ho intento, però no ho entenc. Ni als equips de nens, ni als equips que tenen pressupost 0, ni enlloc es pot veure una gestió i una planificació (nul·la) com aquesta. Tinc tantes preguntes sense resposta...
escolta
gerard rubiralta ¿podria ser quel barça te 60000 socis idiotes?
Demòcrata
La majoria de nord-americans varen votar al psicòpata de Donald Trump. Ara, que s'aguantin. La majoria de socis del Barça varen votar al Bartomeu. Ara, que s'aguantin. Això és la democracia. Que Can Pixa sigui Can Pixa fins a noves eleccions. La majoria de socis així ho han decidit. A callar fins a nous comicis, que la massa social decidirà si es canvia de gestors del club o no.

envia el comentari