No és normal. No són normals. Aquest divendres els mitjans de comunicació de Madrid -o almenys les capçaleres més importants- han donat una imatge lamentable de manipulació i obstinació contra l’independentisme, fins el punt que s’han inventat una connexió entre el procés sobiranista català i els atacs terroristes contra Barcelona i Cambrils. Els arguments són propis d’un estat mental alterat pel fanatisme, arribant a l’extrem que El País -en aquest context!- s’atreveix a justificar les traves que posa l’Estat a la coordinació internacional dels Mossos per una suposada manca de fiabilitat constitucional de la policia catalana.
El segon argument és propi de pertorbats. El Mundo editorialitza afirmant, sense més ni més, que les autoritats catalanes han aplicat “una política d’acollida en què han primat de vegades els interessos electoralistes, vinculats a l’independentisme, sobre la seguretat nacional”. L’escenari deu semblar versemblant a Madrid perquè José María Carrascal, a l’ABC, el repeteix: “Catalunya és el territori espanyol on hi ha més musulmans i on menys controlats estan els jihadistes, perquè aquelles autoritats tenen altres prioritats. Fins i tot van intentar atreure’ls a la seva causa independentista, fins adonar-se que l’únic que atrau a aquests lluitadors és la guerra santa“. Ho publiquen i es queden tan amples.
És delirant, però no és graciós. Perquè són aquests els mitjans que conformen l’opinió pública espanyola i això ho complica tot. La seva interpretació del que passa a Catalunya, sigui el que sigui, està subordinada a prejudicis que no tenen res de periodístics. Estan en guerra i ja ni ho dissimulen.
