Malgrat tot, Espanya perdrà

"La victòria depèn només de nosaltres, a condició que anem més enllà de fer una política de minyó escolta"

Com que vivim en l’època de les massificacions en tots els ordres, estem perdent la capacitat de fer anàlisis sobre l’individu. Ara sembla que només importa el comportament de  “la gent”. S’ha imposat la sociologia a l’engròs, tot ignorant la importància cabdal que la individualitat té a l’hora de configurar i determinar la història en majúscules.

 

A Catalunya no en som una excepció. Si parlem de culminar o no el camí cap a la constitució d’un estat català independent, tot ho fiem a l’anomenada mobilització popular. És clar que no hem de minimitzar aquest fet, però sobre la capacitat dels homes  que estan al capdavant a una banda o l’altra del conflicte entre nosaltres i Espanya sembla que no tingui gens d’importància. Si parlem dels polítics de casa, d’aquells que conformen el front proreferèndum, no anem més enllà d’afirmar que “ho faran”, sense aprofundir ni una mica en la seva preparació o trajectòria que ens demostri que l’encertem.

 

Però no és dels nostres dirigents que vull parlar, sinó dels que hi ha a l’altra banda. D’aquells que encarnen la representació de l’anomenat poble espanyol. Si sovint ens preguntem (i ben fet que fem) si en els dirigents catalans existeix la capacitat per trencar amb Espanya i fundar un estat, també cal analitzar si els polítics espanyols la tenen per impedir-ho. En són conscients a Madrid?

 

Recordo que ara fa un parell d’anys van entrevistar-me en el programa de 13tv “El Cascabel” i el seu presentador va obrir el foc (mai millor dit) amb la pregunta “Vostè pensa que Catalunya serà independent?”. La meva resposta va ser afirmativa i els vaig dir que ho seria fonamentalment per un motiu: per la mediocritat dels homes que comanden la política espanyola actual. El meu raonament era que avui, a Madrid, no existeix cap personatge que tingui l’habilitat i la cultura política necessària per bastir un discurs que torni a enganxar els catalans a la idea d’Espanya. En èpoques passades, la capacitat oratòria i dialèctica d’un Alcalà Zamora o un Azaña, constituïa la millor garantia per fer creure als catalans que no hi havia millor garantia per al seu futur que la participació en un projecte espanyol comú. Aquest va ser en l’únic aspecte que no van contradir-me en el decurs de tot el programa. 

 

En realitat, i encara que facin el cor fort, són conscients d’aquesta feblesa. Per trajectòria històrica, saben de la importància de tenir o no el que ells anomenen “don de mando”. Sobre aquest concepte han basat la pervivència d’Espanya. Són conscients, encara que la seva hipocresia ho camufli, que amb un Rajoy o un Sánchez que no saben dir tres paraules seguides si no tenen un paper al davant, no poden garantir la seva unitat territorial en un moment que l’ús de la força està descartat.

 

Aquests dos personatges, que encarnen el règim dinàstic, són la negació d’un discurs mínimament atractiu o motivador. No tenen cap gràcia ni sedueixen als catalans. El seu pensament és un cercle neuronal buit. De fet, el franquisme també els va fer mal, perquè els va reduir notablement la seva capacitat política igual que va passar amb els catalans. Només controlen els mecanismes d’un poder que coneixen sobradament, però no el saben exercir de forma efectiva. Per això fa temps que intueixen que Catalunya se’ls escapa de les mans. Conserven un cert saber manar. Governar, no.

 

Cal reconèixer que, aparentment, la política espanyola s’ha homologat als estàndards de les democràcies occidentals. A empentes i rodolons, i per pura supervivència, han entès en les darreres dècades que calia abandonar concepcions carpetovetòniques sobre el funcionament de l’estat. Tot i així, la mentalitat col.lectiva sobre la que se sustenta no es pot canviar amb una reforma constitucional. Al final, sempre sura l’esperit del colonitzador que porten dins enganxat com una paparra. I amb això avui ja no pots guanyar cap conflicte polític. Per això, la victòria depèn només de nosaltres, a condició que anem més enllà de fer una política de minyó escolta.




Comentaris
Narcís ( n'és obvi som dessota un estat delinqüent .. i com tot delinqüent no deixa llur hoste mentre cap força/ ningú el privi així parasitant in saecula saeculorum!) ( paràsit de la fatxenderia/ vanitat, de la usurpació, del plagi, de nostra economía i, allò pitjor, de la maldat!)
Què es pot esperar d'un estat que davant 2.000.000 i remitjó de catalans any rere any empentant pro nostre reconeixement nacional ( sobretot després de l'amputació/ anihilació de l'Estatut ) .. de majoria absoluta llarga d'allò més de municipis pro la independència .. d'entitats/ associacions ciutadanes pro ídem .. de Parlament absolut també pro ídem .. de Govern/ Generalitat igualment .. i de munt de persones formades, il·lustrades i autèntiques pro allò que és de dret .. fa el que fa?
1
Morges
Santiago,perque no exposes mes sovint les teves percepcions de com anem i com acabarem? gracies
1
Espectador
O sigui que segons la seva opinió , no tindría lloc la independència de Catalunya si a l'altre bàndol hi hagués un polític amb poder de seducció ?
7
Frank Dubé
Encertat Santiago. Com sempre. Són els liders els que han d' encotatjar al poble i no a l'inrevés
1
Anna
No saps llegir?. Diu que la Independència guanyarà!
0
Que no es preocupi l'espectador
La única seducció possible és la que DEIXA SER. Aquest "poder de seducció" és endèmicament impossible pel governs d'ñ. Apa, adéu, que ja estem tardant.
0
Lli
És que la majoria de Catalanys ja ens n'hem anat d'Espñ. No ens l'estimem i ella ens castiga per això. O sigui res a fer.A ells també els crispa el català i la nostra manera de ser.
0
pep
Sr Alcalde creguim , al seu cap de files li va el ball, potser podrien apuntar-se a balls de saló com a parella, i així es distreu i deixa de dir tonteries.
1
Pere
Cert pero el que ara tenen és la capacitat de jugar amb les mass-media que en epoca d'Azana no tenien
0
Jordi
I quina seria, segons vostè, una política de minyó escolta? Perquè conec poca gent a l'Escoltisme o al Guiatge que es deixi portar per consignes, manipulacions i populismes. Tot al contrari, els tinc per responsables i amb un sentit de comunitat extraordinari. Si, al damunt, tenim en compte que s'han posicionat clarament (https://goo.gl/dQ7rUa) i no com d'altres, trobo que la gracieta amb què ha pretès acabar el seu article el desautoritza de dalt a baix. Una llàstima.
4
"de minyó escolta" res de res. Què s'ha cregut
Jo el que sé, i així que demostrat amb l'història dels fets des del 2009, és que tenim uns dirigents molt capaços. Estan fent molta feina, l'estan fent ben feta i amb sentit d'estat. Treballen per crear l'estat català, amb un projecta elaborat i compartit per diferents partits. El final del seu article el desautoritza i fa sentir vergonya aliena. No te argument que el sostengui.
1
CAT ha perdut moltes oportunitats per ser lliure,
crec que despres de la gran derrota de 1714 no hem sabut aixecar el cap. Volem la nació catalana? O nomes la desitgem? Ho sabrem aviat.
0

envia el comentari