Aeroport: la llengua absent

"Una llengua, la catalana, que no tenen cap obligació de saber ni jutges, ni policies, ni guàrdia civil, ni militars, ni... I una llengua que no cal saber, no serveix de res"

He anat seguint els diferents capítols de la sèrie documental Aeroport, de TV3, amb un guió a cops tan divertit, fresc i estiuenc, com d’una qualitat idiomàtica, massa sovint, tan escassa com correspon al catanyol estàndard. La sèrie dóna l’oportunitat a l’espectador d’accedir a unes imatges que, en la majoria de casos, queden reservades al personal que treballa en aquesta infraestructura, en qualsevol dels seus àmbits. És un dia a dia desconegut per al viatger, que reflecteix amb encert la complexitat enorme de factors humans i tècnics, sobretot humans, que incideixen en el funcionament regular de la instal·lació. Hi ha moments d’una gràcia particular que conviuen amb d’altres de més delicats i que contribueixen, segur, a fer-nos veure la diversitat de l’activitat professional que s’hi duu a terme, durant les 24 hores del dia. No tot hi és tan bonic, fàcil i divertit com, d’entrada, ens podria semblar als usuaris de l’aeroport que només veiem una cara de la realitat. La sèrie, doncs, té l’encert d’ensenyar-nos l’altra cara de l’aeroport. I en aquesta altra cara, la llengua catalana no hi és, hi és absent, n’és la llengua inexistent. 

 

En l’episodi d’aquest darrer dimecres, el tercer, ni un sol moment apareix en pantalla cap membre del personal de l’aeroport de la capital de Catalunya parlant en la llengua pròpia de Catalunya. Vaig quedar-ne francament impactat. Sabíem que era Barcelona perquè en reconeixíem l’aeroport, però hauria pogut ser, perfectament, Madrid, i no hi hauríem trobat cap diferència. Se’m fa difícil de creure, però és possible que ningú de la torre de control, dels taulells de les companyies aèries, dels capatassos, dels tècnics, del personal de neteja, dels conductors dels diferents vehicles de l’aeroport del Prat no parli mai català? M’he fixat en la seva edat i, pels anys que tenen, tots ells han d’haver estat educats en el sistema educatiu català, basat en la immersió lingüística, i, per tant, haurien de ser competents en català i en espanyol, però no hi ha cap prova documental, a la sèrie, que acrediti competència lingüística en el primer idioma. No només això, sinó que persones que atenen el públic en els diferents taulells, tant d’informació general, com de les diferents companyies aèries, fan una exhibició davant les càmeres de domini de l’espanyol i de l’anglès, com si res. És molt positiu aquest domini dels dos idiomes, però hi ha algun motiu pel qual el català, la llengua d’aquí, no s’empri ni per equivocació, més enllà del rutinari “adéu” de final de conversa?

 

En països europeus com Alemanya, el coneixement de la llengua del país és indispensable per a tenir un contracte de treball, passats tres anys després d’haver-hi arribat, conscients que no pot haver-hi un bon servei sense la llengua del país, factor clau de cohesió i ascensor social. La immersió ha estat positiva per al coneixement de la llengua, però l’absència de consciència lingüística de la majoria -sectors dirigents i societat- ha fet que mai una llengua hagi estat tan coneguda en el seu territori i, alhora, tan poc utilitzada. Una llengua, la catalana, que no tenen cap obligació de saber ni jutges, ni policies, ni guàrdia civil, ni militars, ni... I una llengua que no cal saber, no serveix de res.

 

Ningú, si més no això és el que ens ensenya la sèrie, ningú dels treballadors de l’aeroport utilitza el català entre ells, particularment en les comunicacions a través d’aparells de ràdio o per telèfon. Tot es desenvolupa, normalment, en espanyol o, com a la torre de control, en anglès. Llavors, de què li serveix a un país tenir una llengua pròpia, si els seus ciutadans no la fan servir? El president François Mitterrand sempre assegurava que el futur de la llengua francesa depenia dels francòfons, dels ciutadans que parlaven francès, no dels que no en parlaven. Si la gent que sap català no el fa servir, qui esperem que ho faci, doncs? I això afecta tant els catalans de famílies catalanoparlants, com els catalans nascuts en famílies d’altres llengües, però que s’han format aquí i viuen i treballen aquí.  La responsabilitat en el futur de la llengua depèn de tots ells. I és a tots ells que correspon utilitzar-la com a gest d’afecte, arrelament i agraïment al lloc on viuen, treballen i esperen construir un futur per als seus.

 

Aquesta naturalitat en el no ús del català i, contràriament, en l’ús de l’espanyol en tot moment, a tot arreu i per a qualsevol funció, converteix l’espanyol en imprescindible per a viure en la quotidianitat i el català, lamentablement, en la llengua prescindible. Hauríem de demanar-nos què no hem fet i no fem prou bé com per haver arribat a una situació així, en la qual la imatge que es dóna trenca tota lògica: a França en francès, a Alemanya en alemany, a Itàlia en italià, a Anglaterra en anglès i a Catalunya en... espanyol! Per a la majoria d’usuaris de l’aeroport, aquest és el primer, el darrer o, fins i tot, l’únic lloc del país que veuran i aquí no hi sentiran pas el català com sentiran l’espanyol a Madrid, l’anglès a Londres, o el suec a Estocolm. Si la Catalunya que ve és, des del punt de vista lingüístic, la Catalunya de l’aeroport, he de confessar que no m’agrada i que no és el país en el qual havia somiat tants cops.

 

Tots plegats amb la vista posada en l’1 d’octubre i interessats molts de nosaltres per la independència, ens podem trobar que sí, que acabem tenint independència, però que ens haguem quedat sense llengua, substituïda per l’espanyol com a senyal d’identitat, referent social i icona cultural de Catalunya, sempre i en tot lloc. No diré que, personalment, no m’interessi una independència sense llengua. M’interessa de totes passades, però em faria una pena enorme, perquè seria la demostració de la nostra impotència col·lectiva, el senyal de la nostra deixadesa i la prova del nostre desinterès real per la llengua que ens fa diferents, que arribéssim a una República Catalana sense el català. Tots els arguments són utilitzats per anar fent imperceptible la substitució social del català per l’espanyol: perquè ho entengui tothom, per una qüestió d’educació, els estrangers és més fàcil que sàpiguen espanyol que català i altres bestieses del mateix nivell intel·lectual.

 

Sincerament, no m’agradaria acabar sent ciutadà d’una República que no s’estima ni valora prou la seva llengua, l’única aportació original al patrimoni cultural de la humanitat que només podem fer nosaltres. Ni tenir la mateixa fi que Irlanda, on durant tot l’any la gent va aprendre-hi anglès, un cop ja sentenciat de mort el gaèlic. No m’agradaria ser d’un país amb tan poca consciència lingüística, per part dels seus dirigents i dels seus ciutadans, que acceptés amb normalitat de ser la destinació turística dels estrangers que vindrien aquí a aprendre l’espanyol, un cop els catalans han decidit per la pràctica i l’actitud de cada dia, conscientment els uns, sense ni adonar-se’n els altres, que la seva llengua, el català, no val la pena de ser mantinguda. Perquè les llengües, totes les llengües, només viuen si es fan servir. I jo no vull que el català acabi sent, per culpa nostra, una llengua morta i inútil, com ja és ara la llengua de la qual sempre és pot prescindir, per innecessària. 




Comentaris
Arizona
És així sr. Carod-Rovira. A la majoria d'empreses la llengua vehicular és el castellà, per "estalviar-se" problemes de no ser entesos. Els meus fills han estat educats en català, però al carrer acostumen a dirigir-se a la gent en castellà. De petits es van adonar q molta gent no els entenia si parlaven català, i han prés l'opció d'utilitzar el castellà prioritsariament. El món laboral no ajuda, La barreja de gent de diferents orígens fa que el català quedi en l'oblit. Som nació sense estat
grocginesta
Sr. Carod, hi ha una mala notícia. Aquest perfil baix en la defensa del català és el preu que haurem de pagar durant uns anys per tal de que els castellanoparlants s'apuntin a votar sí a la independència. La bona notícia és que tenir un estat que el protegeixi, a diferència de la especificitat del gaèlic irlandès, ens permetrà consolidar a la nova generació, la que haurà nascut en la república catalana. Potser la nostra tasca , actualment, només és la de resistir fins d'aquí quinze anys.
No m'he llegit l'article ni ganes
Però tal com comença, la conclusió és evident: el català no serveix de res.
tarragona
Sr Carod l´altra dia ens deia que cal parlar de l´Estat español i de la nació catalana,avui crec que hauria de dir castellà i no español de la mateixa manera que diu anglés i no britanic
Gintonix
Com deia una amiga (quasi mare): que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Arribar fins al final i sacrificar la llengua pel camí, seria una pèrdua irreparable. No ho permetem.
JCM
Per tant l'única via que ens queda és la independència i deixar-nos d'hòsties. Català 100% a l'escola i a les administracions i l'espanyol tractat amb tot el respecte del món però tractat com llengua estrangera. Que sigui la llengua de molts catalans no vol dir que ho hagi d'estar del seus fills i nets ad eternum, a més que no la perdrien atès la proximitat i la quantitat de canals de TV en aquest idioma. Quant més temps romanguem en aquest estat pitjor ho tindrem.
Aeroport internacional español només
El català no té cabuda en aquest aeroport internacional español així que és una altra prova fefaent que els Catalans no som españols sinó que som colonitzats pel regne bubònic d'apaña por el justo derecho de conquista!
Encarnacio
A la persona que no lleigeis i opina Potser cal que reflexioni i si no lleigeis no opini ja que algunes vegades és més sa tenir la boca tancada i en el seu cas ,la mà quieta
Josep
Qui sap si la solució potser és que les futures generacions siguin monolingües en català.
LLUÍS
Des del meu punt de vista ho veig diferent. Tinc 50 anys, nascut a Catalunya, i la meva llengua habitual és el català, llevat amb la família que ens comuniquem en castellà en el nucli més familiar, si bé als petits de la família ens dirigim en català. Tanmateix les notes que em faig (llista de la compra, recordatoris, etc) ho faig en català. Crec que a tot això ha ajudat el fet que m'hagi criat en un poble d'interior a la Conca de Barberà. La llei d'immerssió lingüística ha funcionat, més o menys
Cris Oliver
Estic cansada de moure'm per Bcn i haver de parlar en castellà perquè se m'entengui. Al no existir l'obligació de saber el català, em sento en inferioritat, ja que no sóc atesa enlloc en el meu idioma, en l'idioma d'aquesta terra. El castellà ens envaeix perquè entre tots ho permetem. Però també penso que els ciutadans poc hi podem fer, si l'Administració no hi posa remei. El català hauria de ser obligatori en tots els àmbits. Si no, els catalans som tractas amb inferioritat.
@ NO M 'HE LLEGIT L'ARTICLE NI GANES
Doncs mira noi, nomes per aixo, demostres ser un absolut ignorant, repulsiu. El menys que espot fer es, llegir l'escrit i despres donar la opinio que et mareix. M'agradaris saber el grau de cultura que tens, que deu saaer molt baix. DESGRACIADAMENT PER TU.
Claud
A partir del 26 de gener de 1939, l'Aeroport de Barcelona va ser expropiat pel Ministerio del Aire, i administrat pels militars, crean la Subsecretaria de Aviación Civil, les Dirección General de Protección de Vuelo, de Navegación Aérea, de Infraestructura, de Obras, el Organismo Autónomo Aeropuertos Nacionales, etc. Amb el pas del temps es va canviar diverses vegades de Ministeri, com per: Ministerio de Turismo, Transportes y Comunicaciones, i altres noms. Al cap d'uns anys, la OACI, continua
Claud
continua, va prohibir els militars als aeroports. Felipe Gonzales, president del govern, va haver de complir l'ordre de la OACI. Per no allargar, l'Aeroport continua sent propietat d'Espanya, com ho es Catalunya. Tal com diu el Sr. Carod-Rovira, s'hi parla espanyol-castella. Com també la majoría de treballadors, en quant al futbol, son del Madrid i, van en contra del Barcelona. Cal tenir en comte del perqué es va fundar AENA. Mentre Catalunya sigui una colonia espanyola això continuarà així.
Loiro
100% d'acord amb l'article. Conclusió: cal cuidar la composició demogràfica del país, si es vol que el català segueixi present, hi ha d'haver un gruix important de catalanoparlants nadius que ara mateix no existeix. És suicida tenir tanta gent vinguda de fora i la immensa majoria amb el castellà com a llengua materna, combinat amb una classe alta barcelonina ja castellanitzada durant el segle XX. Per inèrcia, al segle 22 la catalanitat haurà desaparegut
Emili
La immensa majoria que no és militant s'anirà decantant cap una llengua o l'altra en funció de la comoditat, dels incentius que re per utilitzar-la. Diuen els qui hi entenen que una llengua nomes desapareix si n'hi ha una altra que la pugui substituir, com passa aquí amb el castellà. De fet, durant el franquisme, per molt que el català estigues prohibit, una part de la població no el parlava amb prou solvència. Ara no és així. Amb la independència tindrem una oportunitat, només una.
Narcís ( per què voler passar l'arada davant els bous .. anem's-en jaaaaaaaaa i tot caurà pel seu propi pes!)
No fumem .. si som país " violat " per veí botxí així amb lleis anihiladores, amb ' nacionals ' agraïts pels permisos/ residències/ nacionalitats i ' nacionals ' veïns que cerquen nostra desaparició .. què hi espera? PD: deixem-nos-en de punyetes .. la llibertat de Catalunya serà la llibertat dels catalans origen quin fos així la llibertat del català ( no debades Catalunya i català i/ o català i Catalunya es fondran!)!
Jo
Molt bon article, i tota la raó Sr. Carod...
jab
…Els espanyols feliços… i contents, ¿quan seran persones adultes?.
AMANDA
Molte culpa es dels propis catalans e lprimer que es parle quand ens dirigim a quelcom sempre es castella? Perque? Doncs perque vivim semore cara el.castella. inclus jo me trovat que entre depandents sen Catalans es parlen en castella
JoanC
El català no és llengua oficial ni Catalunya existeix dins l'imperi espanyol, això que un nen ho entendria molt fàcilment els catalans fa 500 anys que no entenen res de res... perquè som uns innocents babaus
Manel M
Entenc la preocupacio per el catala, que tambe la tinc. El fet es molt complicat i crec que el Josep Lluis no te en compte un munt de coses que afecten el seu us, especialment en llocs com l'aeroport. Per comencar, el pensar que tots els que treballen a l'aeroport son catalans? M'imagino que si vens de cap part de l'estat i vols una feina a Barcelona, l'aeroport deu ser un bon lloc per comensar. Hi ha un fet clar i es que la globalitzacio no te cap interes en el catala.
Eduard les Planes BCN
És així Sr. Carod. no fa falta anar al aeroport, per feina treballo al costat de Plaça Espanya, on hi ha una comissaria dels mossos d'esquadra, vaig a un bar on coincideixo amb ells, ni un parla en català, cap , només els comandaments i no tots , els altres mossos parlen en castellà!! Jo ja he decidit com a client, dirigir-me a tothom en català, us faríeu creus del resultat, de moment no hi ha ni un bar que porti un propietari xinès que no m'entengui " una cerveseta ben fresca, si us plau"

envia el comentari