(De vegades) un 'm’agrada' val més que mil paraules

"Dins el joc de la sobre-interpretació de la interacció a les xarxes s’escorre el sentit mateix de la política: la relació"

Hi havia una vegada els mítings, després les sales de premsa, i avui les xarxes

 

Hi havia una vegada, doncs, les places i els locals plens de gent escoltant, mirant i sentint, després les periodistes i els periodistes amb les seves càmeres, gravadores i programes d’edició a punt, i avui el dispositiu a la mà. O a la butxaca. Vibrant (això sí). 

 

Tot sembla indicar que, en aquest conte, la política acaba fent-s’ho sola. 

 

Fa molts i molts anys, a l’Argentina, Eva Perón, a la Plaza de Mayo deia, davant milers de persones, coses com: “mis queridos descamisados: es este un día de muchas emociones para mí. Con toda mi alma he deseado estar con ustedes y con Perón...” i, val... potser no calen ni l’amor militarment romàntic ni el pa(ma)ternalisme d’Eva, però em serveix l’exemple perquè circulaven paraules i gestos d’emocions, de sentiments, en una distància prudentment curta entre homes, dones i ella, allà, a la plaça. 

 

Se’n fan, sí, de mítings i d’actes, avui, aquí, però tinc la impressió que ─així com en un temps va arribar a ser més important allò que es deia a les sales de premsa de les institucions que allò que es debatia als seus salons de sessions, a fi d’aconseguir-ne el titular─ avui massa política (de partit, institucional, social, etc.) es mou més còmodament dins uns quants caracters ─espais inclosos─, d’un post, o del diàleg simbòlic dels m’agrada, que dins la distància prudent amb la gent. I crec que dins el joc de la sobre-interpretació de la interacció a les xarxes s’escorre el sentit mateix de la política: la relació

 

No m’agraden les crítiques entre partits dins les xarxes, ni els desafiaments dels líders fets tuit. No m’agraden els m’agrada compulsius, ni el compromís del retuit o el posat partidista de no fer-lo. No m’agrada no saber qui llegeix, ni quins ulls posa en fer-ho, no m’agrada la política de mòbil

 

La política que es mou per la xarxa arriba a molta més gent, definitivament, però no n’estic convençuda, que sigui més humanament.




Comentaris
Narcís ( no n'estem parlant de ' política ' .. estem parlant de supervivència, de dignitat, de llibertat .. tot plegat treure'ns del damunt paparra violadora, anihiladora, sanguívora i espoliadora, tot plegat, deixar el primitivisme i maldat d'aquest estat i ' sa colla '!)
Xarxes? Quines xarxes? Qui les cerca? Qui les hi llegeix? Majoria aclaparadora de la població potser no té altra cosa a fer .. no fumem! PD: i això de posar primer ' les ' que ' els ' ( periodistes ) n'és perquè " l'ase sempre va al davant"? A Catalunya que no potser a espanya ( ' madre patria ' ) i països hispanos ( ' hijos patrios ') .. aquest article definit determina una pluralitat i òbviament pel que fa a una professió .. als dos gèneres!
2
Marc
@Narcis Un curs de redacció no t'aniria malament, no s'entén res del que dius ni on vols anar a parar.
0
Narcís ( només dir que ja seria hora que aquesta bona dona o responsable del text sabés allò que vol dir " treballar " o treballs físics/ penosos i arriscats que no pas ' jugar a casoneries ' com si de criatura amb pèl tractés .. sempre els/ les menys adients són qui més missa canten!)
Marc : et contesto perquè no et vull deixar amb mitja paraula a la boca .. crec que parles de l'autora! PD: i tu recolza, empenta, acompanya i mou-te pro la llibertat de Catalunya ( tant de bo dels PPCC ) i .. ningú, cap català, necessitarà curs de res, atès que serà intrínsec a nostra natura!
0

envia el comentari