Democràcia o autoritarisme? No és possible l’equidistància

"L'actual confrontació no és entre independentistes i no independentistes, sinó entre demòcrates i autoritaris"

En els darrers dies he reiterat el meu convenciment que el País Valencià sabrà estar a l'altura de les circumstàncies, demostrant la seua solidaritat amb el poble català, pels atacs a la llibertat que puga patir per la celebració del referèndum d'autodeterminació que tenen convocat per al dia 1 d'octubre. Ho vaig fer a l'acte commemoratiu del 25 aniversari de l'Operació Garzón celebrat el dia 13 a Tarragona i també el dia 16 a l'aplec del Pi de les tres branques.

 

El meu convenciment naix, d'una banda, de constatar una creixent expressió de simpatia tant a les xarxes socials com en articles, converses de tota mena i en les preguntes que rep sobre el particular de manera insistent. D'altra banda crec que a poc a poc està fent-se evident que el motiu de la confrontació actual entre el poble català i l'Estat espanyol no és la voluntat d'independència, sinó entre la voluntat de poder exercir la democràcia i poder votar i la decisió autoritària d'impedir qualsevol mena de votació. El sistema democràtic espanyol és de tan baixa qualitat que no permet cap mena de votació que no haja sigut prèviament cuinada pel mateix Estat espanyol.

 

Molta gent, malgrat les intoxicacions dels mitjans de comunicació de gran abast, està adonant-se que per a poder viure en democràcia el poble català ha de superar els estrets marcs jurídics del Règim espanyol del 78. Així apareix una vegada i una altra que a la polaritat creixent entre democràcia i autoritarisme cal afegir els arguments de legitimitat versus legalitat. El poble català té la legitimitat històrica, a més de la que li dóna dècades de mobilitzacions creixents en participació democràtica. A més a més té el respecte i la potenciació dels drets i llibertats civils, la decantació institucional i popular cada dia més cap a la defensa dels drets socials de la majoria i un llarg etc. També la legalitat que li atorga la majoria democràtica i independentista al seu parlament i a la majoria dels ajuntaments. L'autoritarisme espanyol només s'aixopluga sota la legalitat del Règim del 78, hereu directe del franquisme sense cap mena de ruptura, amb l'afegitó d'eleccions periòdiques.

 

Tanmateix el singular sistema de comunicació espanyol ha aconseguit presentar el "problema català" com quelcom alié a la majoria dels espanyols quan és absolutament central, mentre els té distrets amb la inacabable corrupció sistèmica. Fins al punt que molta gent està "farta i cansada del problema català" com si fos una molèstia. Això els impedeix adonar-se que si hi ha una palanca amb alguna possibilitat de capgirar la situació espanyola a favor dels interessos populars, no és altra que la revolució democràtica catalana. Al País Valencià cal afegir els esforços mediàtics i polítics per silenciar qualsevol opinió solidària o simplement comprensiva del que veritablement està passant a Catalunya. Fins on arribarà el seguidisme a les directrius de Madrid?

 

Molt té a veure en aquest tema l'escandalós seguidisme que en fa l'"esquerra" espanyola -en tant que espanyola que no d'esquerra-, dels marcs cognitius de la dreta. Dissortadament l'erràtica postura en aquest tema de Podemos continua sent un veritable handicap per a convertir-se en un referent seriós i alternatiu.

 

La independència a Catalunya és, com se sap, una proposta política per a poder superar la confrontació entre el cos social català i els interessos de les elits dominants a l'estat i els sectors col·laboradors autòctons. Una proposta però que hauria de poder ser coneguda, contrastada i votada en solitari o amb altres propostes que pogueren haver-hi. Lluny d'eixe escenari que reflectiria un mínim consens democràtic, el tancament de l'estat espanyol és un plantejament predemocràtic que formula que la constitució espanyola està per damunt de la voluntat del poble i nega de facto el principi de la democràcia com a govern de la majoria. Aquesta és la raó que situa l'actual confrontació, no entre independentistes i no independentistes, sinó entre demòcrates i autoritaris. També és la raó que fa que molta gent a Catalunya, s'adone que per a poder viure en democràcia el poble català ha de dotar-se d'un estat independent.

 

Clarificat aquest tema per enèsima vegada és quan, al País Valencià, crida molt l'atenció el silenci dels partits i entitats democràtiques, de les institucions i del mateix Govern de la Generalitat. No és un tema important? No ens afecta? El silenci que no sempre és còmplice, en aquesta ocasió no sembla aportar res positiu ni per a la resolució favorable del conflicte ni per a la confiança del cos electoral dels partits democràtics valencians. Ans al contrari, el dubte popular sobre la voluntat democràtica i solidària de les entitats i institucions valencianes va creixent a mesura que ens acostem a l'1 d'octubre i creix cada dia més el grau d'agressivitat de l'estat cap a les forces democràtiques catalanes. Es podrà adduir que les forces democràtiques coincideixen majoritàriament amb les independentistes. És cert, tanmateix això no nega el seu caràcter democràtic ni tampoc el caràcter democràtic de la proposta de referèndum.

 

Una altra argumentació que he escoltat, té a veure amb la precaució de no despertar la fera del blaverisme feixista i no donar-li arguments mediàtics a la caverna espanyolista encapçalada pel PP. Ja se sap que el sempitern problema del catalanisme serveix per a una cosa i la contrària. Pense que és un argument que només serveix per atemorir les bases democràtiques dels partits del canvi. El feixisme i el seu germà menor l'autoritarisme, s'aprofita d'aquestes pors per a anar imposant el seu relat i aconseguir els seus objectius. No els guanyarem ni consolidarem el canvi acceptant el seu marc conceptual i les seues regles del joc. La democràcia necessita més i més democràcia per a créixer i enfortir-se, tant a Catalunya com al País Valencià.

 

Si hi ha quelcom important que ha demostrat la “revolució democràtica” a Catalunya -un poble encabotat en poder votar i decidir democràticament el seu futur- és que quan el poble disposa de la informació necessària i dels espais per a poder expressar-se, no hi ha amenaça que l’ature. Estic convençut que les nostres entitats i les nostres institucions sabran posar-se del costat de la democràcia i enfront de la caverna autoritària que s’alimenta des de l’Estat espanyol, inclús des de les seues clavegueres. En aquest tema s’ha de saber que l’equidistància no funciona i que més d’hora que tard tothom haurà de posicionar-se.




Comentaris
Carles
Fantàstic article
Josep
Ok
Marc
L'equidistància entre democràcia i autoritarisme ÉS autoritarisme en sí mateixa. Si un és equidistant entre víctima i botxí ÉS un botxí.
Exacte
Valors diferents, accions diferents, resultats diferents.

envia el comentari