L'Estat i el govern

"Perquè el problema és l'Estat espanyol, i demanar esperança que canviï algun dia és jugar de mala fe"

L'argument més poderós del sector unionista, el menys fal·laç i sofista, és el que insisteix a diferenciar entre Estat i govern. És el més poderós no pel que diu, (autèntica trivialitat), sinó pel que implica. Segons ell l'actual govern d'Espanya (un òrgan corrupte, sostingut per un partit de presumptes delinqüents, que ha destrossat l'Estat de dret) no és l'Estat en si, sinó una forma passatgera. Quan hi hagi eleccions, podrà haver-hi un govern decent, que faci justícia al caràcter democràtic i obert de la societat i l'Estat espanyols.

 

És a dir, l'independentisme és una opció errònia, precipitada, que es basa, ella sí, en una fal·làcia: la d'identificar un govern de presumptes lladres neofranquistes corruptes i nacional-catòlics amb l'Estat espanyol. Intenta aprofitar aquesta lamentable i contingent identitat entre policies i lladres per fer precipitada taula rasa i llençar el nen amb l'aigua bruta.

 

L'argument és una crida a la paciència i l'esperança de l'independentisme. Espereu, ve a dir, a que hi hagi un canvi de tendència en l'opinió espanyola, a que hi hagi un govern respectuós amb el sentir democràtic i l'imperi de la llei, i l'Estat espanyol permetrà la seva reforma profunda per acomodar les pretensions catalanes, per exemple, en forma d'un generós federalisme, que és la via triada majoritàriament per les esquerres espanyoles, encara que no per les catalanes.

 

Convidar la paciència i l'esperança i titllar, de passada, els independentistes de demagogs, precipitats, aventurers, radicals, etc., permet sentar plaça de persona equànime. També permet nedar i guardar la roba encara que sigui possible que, al final, no es nedi i la roba es perdi.

 

Aquest argument coincideix amb un tímid rearmament moral d'un nacionalisme espanyol d'esquerres. Fa uns dies, més de 200 persones d'aquest àmbit, més o menys del comunisme català, rebutjava el referèndum del 1/10 per falta de garanties democràtiques. Escriuen el que predica la seva corresponent organització, els Comuns, que no accepten el referèndum, però fan constar el seu caràcter mobilitzador. A continuació, proposen treballar per un "veritable" referèndum a partir del 2 d'octubre. Ho diuen Domènech i Iglesias. No és una presa de pèl. És simplement que no donen per a més.

 

Per mirar d’evitar aquest ridícul, el sector errejonista de Podemos encoratja també la mateixa esperança d'un Estat espanyol de dret, democràtic, avançat, just, respectuós amb les nacions que l'integren quan els progressistes guanyin les eleccions. Un Estat del qual cal estar orgullós, una veritable pàtria de tots els espanyols, a la qual els catalans voldran adherir-se de molt bona gana, abandonant els "deliris separatistes", com diu el president de la Gürtel, els sobresous, i el "sé fuerte, Luis ".

 

La idea és sempre la mateixa: Deposeu la vostra actitud separatista perquè encara podem fer moltes coses justes amb un Estat espanyol lliure de neofranquistes, capaç de reformar-se constitucionalment i d'atendre amb equitat les reivindicacions de les nacions no espanyoles.

 

Mentida.

 

No hi ha res, absolutament res en l'experiència dels últims 300 anys que permeti considerar aquesta esperança en les relacions entre Catalunya i Espanya. Qui ho sostingui no actua de bona fe o és un ignorant imperdonable.

 

No cal treballar molt per concloure que, si el poder polític, el govern, cau en mans de la dreta (com ho està sent des de fa sis anys per la incapacitat -també tenyida de corrupció- de l'esquerra) l'Estat serà repressiu, antidemocràtic, centralista, catalanòfob, injust, cruel amb els sectors més desfavorits i gestionat per lladres.

 

I si governa l'esquerra, com va fer entre 1982 i 1996 i entre 2004 i 2011? Doncs el mateix amb alguns retocs cosmètics. És cert que durant els mandats de González i Zapatero es van tocar alguns punts importants de caràcter social i ideològic. Però l'estructura de l'Estat de l'antic règim va seguir intacta: centralisme, caciquisme, oligarquia, església depredadora, empresaris ineptes i corruptes, poder judicial venut, mitjans de comunicació comprats, administració venal, injustícia sagnant en la distribució territorial dels recursos. Ni tan sols es va depurar l'aparell repressiu de la dictadura ni es va fer justícia amb les seves víctimes. 20 anys van tenir els socialistes per imposar a Espanya la fórmula federal que avui presenten com a panacea i de la qual, en realitat, no tenen ni idea.

 

Al marge que aquesta oferta federal resulti ja lamentablement anacrònica, crida l'atenció com el nacionalisme espanyol (fins i tot aquest de la "Patria a la izquierda") desconeix la seva íntima fibra autoritària. Ni se'ls passa pel cap que, com estan les coses, el federalisme només podria ser producte d'una voluntat lliure d'entitats sobiranes i independents i no imposat per l’esclarit regeneracionisme d'una esquerra incapaç de reconèixer que Espanya té sempre els governs que el seu fallit Estat li permet, siguin de dretes o d'esquerres, federals o centralistes. La prova és que l'actual impuls independentista es va generar i va créixer durant el mandat d'un dels presidents més ineptes de la història: Rodríguez Zapatero, "federalista" del PSOE.

 

Perquè el problema és l'Estat espanyol, i demanar esperança que canviï algun dia és jugar de mala fe.

 




Comentaris
Ramon
Impressionant!!!
Pitu Serrá
Sr. Cotarelo, avui esta vostè molt fi, com sempre. Acabo de veure "Les cloaques del Estat" per TV3. Si en aquest país, després d'aquesta denuncia no passa res, es que lo del estat franquista està mes vigent que en els 70's. Tal com vostè diu en el seu article. I l'esquerra s'ho ha de fer mirar, però sembla que no s'assabenten de res !!. Crec que està arribant a les mateixes conclusions que molts de nosaltres FOTEM EL CAMP lo abans possible. No te remei. Gracies per la seva clarividència.
Ivert
Efectivament, no donen per mes
Un 10!
Avis a navegants ingenus o o mandrosos.
Jou
Absolutament brillant l'escrit del Sr. Cotarelo! molt d'acord, una gran reflexio.
Francesc Miquel
Bonissim Es pot dir més alt però no més clar No hi ha cap dubte que l, autor l, ha clavat Tots els meus respectes i tant de bo més gent el llegís i reflexionés
Jordi Vidal
Siempre queman las naves, no aprenderàn NUNCA a negociar: 1. Flandes 1581 2. Portugal 1640 3. Colómbia 1810 4. Paraguay 1811 5. Venezuela 1812 6. Argentina 1816 7. Chile 1818 8. Perú 1821 9. Costa Rica 1821 10. El Salvador 1821 11. Guatemala 1821 12. Honduras 1821 13. Nicaragua 1821 14. Panamá 1821 15. República Dominicana 1821 16. México 1821 17. Ecuador 1830 18. Bolivia 1826 19. Cuba 1899 20. Marruecos 1956 21. Guinea Ecuatorial 22. Sahara Español 1976 23. Catalunya 2017
Jordi Estelada
Sr Cotarelo, chapeau!! Que això ho digui un castellà de soca-rel té molt de valor i gosadia.
Joy
No es pot estar mes d'acord amb el Sr.Cotarelo.Catalunya es i serà sempre una Nació, i com a tal tenim els nostres costums,la nostra Llengua i la nostra manera de fer les coses.De rès serveix pactar amb gent que no s'assemble rès amb nosaltres.Ells son d'una manera i nosaltres d'una altra totalment diferent, per tant, ells a casa seva i nosaltres a la nostra i si volen tenir bones relacions ,doncs molt bé i sinó ja s'ho faran .Visca Catalunya Lliure i tots els veritables Catalans!!!!
Roger
Excel·lent article!
Un zero a l'esquerra
Amen
Cuidaos, amigo.
Vd. cree que el cambio de horario de su conferència ha sido casual? Cambiando el horario, han intentado confundir a sus seguidores, sabiendo que Vd. los tiene a montones. Ya lo sabe, pero se lo vuelvo a indicar. Cuando desee ser ciudadano de la nueva república catalana, tiene las puertas abiertas.
Cristopher
Un cop més, Bravo Cotarelo! Explica-li si us plau a en Ramoneda (vegis article seu a l'ARA d'avui). Encara hi ha força gent que creu en una tercera via, s'en digui com sigui: Comuns, PSC(?), "noves" dretes ex UDC, etc. No veuen que que això es fer-se trampes al solitari. O són molt ignorants o van de mala fe. Si això últim, ja ho entenc; si no no m'entra al cap!
Ciutadana farta
Xapeau!!!!!!!!
Josep
Vull felicitar el Senyor Cotarelo per la seva precisió en la descripcició de l'actitud de l'Estat espanyol, tant de dretes, com d'esquerres, respecte a Catalunya i de la falàcia de la "nova" esquerra, quan promet un canvi espectacular del comportament de l'Estat, sense cap mena de fonamentació.
Joan
Hoy la verdad, no anda tan sola.
Manelius
Bravo! Aquest article se l'haurien de TATUAR els comuns al front i llegir-lo cada dia.
ramonb3
ho toca i molt be. Aquest senyor és una joia. SALUTTTTTTTTTTTTTTTTT, sempre
Carles Viñals Casado
Sr. Cotarelo: S'ha guanyat vosté la ciutadania catalana honorífica (i la real, en la nostra propera República), per mèrits propis. Fins a la victòria, sempre..
Cotarelo el contista
Als nens els agrada que els expliquin sempre els mateixos contes i de la mateixa manera. Només cal veure els comentaris i les puntuacions de la pàgina. Missió complerta contacontes Cotarelo.
remigio III
Algú, de mitjan intel·ligència, pot creure que el Poble pot raure tranquil. Mirant com la màfia pepera destrossa la vida i el futur dels fills i néts, sense revoltar-se sense haver hagut abans un genocidi i, el terrorisme d'estat? On estan portant la gc? L'any 1900. Quan descaradament feien la feina d'escamots dels senyorets? El que estan fent a Catalunya per democràtica, realista i decent no té nom, doncs si, sí que té nom crim. Després ens tocara a nosaltres els que no hem fet res al respecte.
Pau
És que aquí hem caigut una mica en la trampa de si PP, PP... I no... El PSOE fa tant o més mal i, a vegades, hi ha qui encara hi tindria certa condescendència... I igual que dic del PSOE ho dic de Podemos i confluències, que tots sabem cap on tiren, al final. A veure, per a la democràcia, el PSOE és una miqueeeeeta millor que el PP (clar, aquests són franquistes); per a Catalunya, iguals de nefastos tots dos (tres).
Valeri
El Sr. Cotarelo és més català que molts catalans (Iceta, Colau, Millo, Albiol, Rivera, ........)
LA GOTA CATALANA per Recuperar la Llibertat de Catalunya i Reconstruir la Nació Catalana - 1
Està molt bé que Sr. Cotarelo afirmi que l’“Estado-Español” (E-E) no pot canviar. Però encara és millor com-prendre perquè l’E-E és irreformable. Una resposta: perquè l’E-E es comença a construir precisament destruint el Principat de Catalunya, que és el primer Estat Europeu Constitucional, independent fins el 10 de setembre de 1714 i ocupat des de l’11 de setembre. Quan l’ocupant d’un Estat ocupat se’n va, l’Estat que estava ocupat torna a ser Estat Independent sense necessitat de votar res.
LA GOTA CATALANA per Recuperar la Llibertat de Catalunya i Reconstruir la Nació Catalana – i 2
Si nosaltres afirmem aquí i arreu que des de 1714 la nostra terra està envaïda, que nosaltres estem presos i que ens estan genocidant, l’ocupant haurà de retirar-se. I el Principat de Catalunya tornarà a ser DE NOU un Estat Independent d’Europa. Però la primera condició de totes és que nosaltres ens atrevim a reconèixer que Madrid/Castilla/E-E ocupa la nostra terra, ens manté presos i ens genocida. La segona, que exigim que l’ocupant marxi; en canvi, estem cridant l’absurditat “Marxem!”.

envia el comentari